Anar al contingut

Carcinosomatidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Carcinosomatidae

Carcinosomatidae és una família extinta d'eurípteros, un grup d'artròpodes aquàtics que varen viure durant el Paleozoico. El nom deriva del gènero tipo Carcinosoma, que significa «cos de carranc» en referència a la seua morfologia.[1][2] Pertanyien a la superfamilia Carcinosomatoidea, també nomenada per Carcinosoma. Els seus fòssils s'han trobat en Amèrica del Nort, Europa i Àsia, lo que sugerix una possible distribució mundial. El seu ranc temporal comprén des del Ordovícico superior fins al Devónico inferior. Els carcinosomatidos eren predominantment marins, en casi tots els seus restants trobats en ambients aquàtics salinos.

Els carcinosomátidos presentaven una gran variació en tamany, des d'espècies de pocs centímetros fins a alguns dels artròpodes més grans coneguts. L'espècie més gran, Carcinosoma punctatum, alcançava a lo manco 2.2 metros (7.2 pies), rivalizando en tamany en el major euríptero, Jaekelopterus. Morfològicament, es distinguien per les seues extremitats anteriors fortes i espinoses, un cos central ample i redonejat, i una coa tubular i prima que terminava en un tèlson (la divisió més posterior del cos), generalment curvat. Estes característiques els feyen similars als escorpiones, lo que va poder contribuir al nom comú dels eurípteros com "escorpiones de mar". La família inclou quatre gèneros confirmats: Carcinosoma, Eocarcinosoma, Eusarcana i Rhinocarcinosoma, en la possible inclusió del gènero problemàtic Holmipterus.

És poc provable que els carcinosomatidos anaren nadadors àgils per la seua forma no hidrodinàmica. És més provable que adoptaren un estil de vida nectobentónico (nadant prop del fondo), actuant com superdepredadores, carroñeros o inclús depredadors d'emboscada, excavant en busca d'aliment o aguaitant des de caus.

Descripció

Reconstrucció de Carcinosoma.

Els eurípteros carcinosomatidos variaven significativament en tamany segons el gènero i l'espècie.[3] La majoria de les espècies eren grans, sent Carcinosoma punctatum la més gran, en una llongitut de fins a 2.2 metros (7.2 pies), comparable al major euríptero, Jaekelopterus. Alguns espècimen sugerixen que va poder alcançar els 2.5 metros (8.2 pies).[4][5] L'espècie més chicoteta va ser Eusarcana obesus, en 4 cm de llongitut.[3][Nota 1][6][7][8]

Morfològicament, els carcinosomatidos eren molt distintius entre els eurípteros. Pertanyien al suborde Eurypterina, en grans aletes natatorias, extremitats anteriors robustes i espinoses, un preabdomen ample i redonejat, i un abdomen prim[4] i tubular.[9] El tèlson, la part més posterior del cos, variava en forma,[10][11] a sovint curvat.[4][10] La seua apariència els feya similars als escorpiones, contribuint al renom de "escorpiones de mar" per als eurípteros.[4][12]

La morfologia variava dins del grup. El closca era triangular o subtriangular, en formes específiques segons el gènero.[7] En Rhinocarcinosoma, presentava una protuberància frontal en forma de pala.[13] El preabdomen era ample en totes les espècies, pero la seua amplitut variava. L'espècie més ampla, proporcionalment, era Eusarcana obesus, el quart segment de la qual era tan ample com la llongitut combinada dels primers huit segments.[14] Les extremitats anteriors variaven en espinosidad i tamany, sent més robustes en Eusarcana que en Rhinocarcinosoma.[10] El tèlson també diferia: en Rhinocarcinosoma era robust, aplanado i llaugerament curvat cap a dalt;[10] en Eusarcana era cilíndric i terminava en una punta esmolada similar a la d'un escorpión;[6] i en Carcinosoma era aplanado, en una estructura segmentada i expandida única entre els eurípteros.[11]

Història de l'investigació

Closques de Rhinocarcinosoma, ilustrats per John Mason Clarke i Rudolf Ruedemann en 1912

La primera espècie carcinosomatida descrita va ser Carcinosoma punctatum, inicialment nomenada Pterygotus punctatus per John William Salter en 1859. El primer gènero reconegut com carcinosomatido va ser Eusarcus (en la seua espècie tipo E. scorpionis), descrit per August R. Grote i William Henry Pitt en 1875, basat en fòssils del Prídoli trobats en el Buffalo Waterlime de Nova York. La descripció de Eusarcus va ser deficient, basada solament en el contorn del fòssil, lo que va dur a Henry Woodward a reclasificar E. scorpionis com Eurypterus, comparant-ho en Eurypterus punctatus. No obstant, Eusarcus ya estava ocupat per un gènero d'opiliones de la família Gonyleptidae, descrit en 1833, un fet no reconegut fins als anys 1930.[4] En 1890, Edward Waller Claypole va descriure el gènero Eurysoma en l'espècie E. newlini, pero en descobrir que el nom estava ocupat per un gènero d'escarabats, ho va reemplaçar per Carcinosoma.[15]

En 1912, John Mason Clarke i Rudolf Ruedemann varen concloure que les diferències entre Eusarcus i atres eurípteros eren tan significatives que justificaven la seua distinció, sinonimizando Eusarcus en Carcinosoma. Ya que Eusarcus va ser nomenat abans, les lleis taxonómiques de prioritat dictaven el seu us.[4]

En 1934, Leif Størmer va reconéixer que Eusarcus estava ocupat i ho va reemplaçar per Carcinosoma, establint la família Carcinosomatidae (inicialment Carcinosomidae). Størmer va incloure inicialment a Carcinosoma, Mixopterus, Echinognathus i Megalograptus en la família, pero en 1955, Erik N. Kjellesvig-Waering va corregir el nom a Carcinosomatidae i va transferir els atres gèneros a famílies pròpies (Mixopterus a Mixopteridae i Megalograptus i Echinognathus a Megalograptidae) en l'obra Tractat de paleontologia d'invertebrats. En 1942, Embrik Strand va propondre Eusarcana com a tongada per a Eusarcus, a pesar de que Størmer ya havia resolt el problema.[4] En 1962, Nestor Ivanovich Novozhilov va separar Rhinocarcinosoma de Carcinosoma per diferències en la closca.[7]

Comparació del tamany de les tres espècies més grans dels gèneros Carcinosoma, Eusarcana i Rhinocarcinosoma en el d'un ser humà.

En 1964, Kenneth Edward Caster i Erik N. Kjellesvig-Waering varen reconéixer que Eusarcus i Carcinosoma eren gèneros distints, revertint la sinonímia de 1912. Al no conéixer Eusarcana, varen propondre Paracarcinosoma per a les espècies de Eusarcus.[4] Eixe mateix any, varen nomenar Eocarcinosoma per a espècimen ordovícicos.[7] Encara que molts d'estos espècimen varen resultar ser pseudofósiles,[16] l'espècimen tipo de Eocarcinosoma és autèntic[17] i representa el registre més antic de la família.[18] El descobriment de fòssils de Rhinocarcinosoma en Vietnam a fins del XX,[19] nomenats com R. dosonensis en 2002, va ampliar significativament el seu ranc geogràfic.[10]

En 2012, Jason A. Dunlop i James Lamsdell varen reconéixer Eusarcana com el nom vàlit per a reemplaçar Eusarcus, transferint les espècies de Paracarcinosoma a Eusarcana i designant Paracarcinosoma com a sinònim menor.[4] Un anàlisis filogenético de 2015 per Lamsdell i colegues va recuperar a Holmipterus com un carcinosomatido basal,[20] encara que la seua posició és incerta per fòssils incomplets i traces mixtes de diferents famílies.[9][21]

Referències

  1. ↑ Significat de cancer en www.dictionary.com (en anglés). Consultat el 7 de setembre de 2018.
  2. ↑ Significat de soma en www.dictionary.com (en anglés). Consultat el 7 de setembre de 2018.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Cope's Rule and Romer's theory: patterns of diversity and gigantism in eurypterids and Palaeozoic vertebrates».Biology Letters.6(2)
    265–269.ISSN 1744-957X.doi:10.1098/rsbl.2009.0700.Consultat el 2025-06-02.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 «Nomenclatural notes on the eurypterid family Carcinosomatidae».Zoosystematics and Evolution.88(1)
    19–24.ISSN 1860-0743.doi:10.1002/zoos.201200003.Consultat el 2025-06-02.
  5. ↑ Kjellesvig-Waering, Erik N.. “The Silurian Eurypterida of the Welsh Borderland”. Journal of Paleontology 35 (4): 789–835.
  6. ↑ 6,0 6,1 Clarke, John M.; Ruedemann, Rudolf (1912). The Eurypterida of New York (en en), University of Califòrnia Libraries. ISBN 978-1125460221.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Upper Ordovician eurypterids of Ohio».Paleontological Research Institution.(4)
  8. ↑ James, Lamsdell (2014-05-31). Selectivity in the evolution of Palaeozoic arthropod groups, with focus on mass extinctions and radiations: a phylogenetic approach (en en).
  9. ↑ 9,0 9,1 Kjellesvig-Waering, Erik N. (1979). «Eurypterids», Lower Wenlock faunal and floral dynamics – Vattenfallet section, Gotland, Geological Survey of Sweden, pp. 121–136. ISBN 9171581707.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «A New Carcinosomatid Eurypterid From The Upper Silurian Of Northern Vietnam».Palaeontology.45(5)
    897–915.ISSN 1475-4983.doi:10.1111/1475-4983.00267.Consultat el 2025-06-02.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Eurypterida (Chelicerata) from the Welsh Borderlands, England».Geological Magazine.143(5)
    723–735.ISSN 1469-5081.doi:10.1017/S0016756806002536.Consultat el 2025-06-02.
  12. ↑ «Distribution and dispersal history of Eurypterida (Chelicerata)».Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.252(3)
    557–574.ISSN 0031-0182.doi:10.1016/j.palaeo.2007.05.011.Consultat el 2025-06-02.
  13. ↑ «New occurrences of Silurian eurypterids (Carcinosomatidae) in Pennsylvania, Ohio and New York».The Paleontological Society Special Publications.6
    57–57.ISSN 2475-2622.doi:10.1017/S2475262200006171.Consultat el 2025-06-02.
  14. ↑ «On some New Species of Crustacea from the Upper Silurian Rocks of Lanarkshire &c.; and further observations on the Structure of Pterygotus».Quarterly Journal of the Geological Society of London.24(1-2)
    289–296.doi:10.1144/GSL.JGS.1868.024.01-02.36.Consultat el 2025-06-02.
  15. ↑ «Some Previously Unknown Morphological Structures of Carcinosoma newlini (Claypole)».Journal of Paleontology.32(2)
    295–303.ISSN 0022-3360.Consultat el 2025-06-02.
  16. ↑ Tollerton, Victor P.. “Summary of a revision of New York State Ordovician eurypterids: implications for eurypterid palaeoecology, diversity and evolution”. Earth and Environmental Science Transactions of the Royal Society of Edinburgh 94 (3): 235. doi:10.1017/s0263593303000154. ISSN 0263-5933.
  17. ↑ (2004) 25. Eurypterids, Phyllocarids, and Ostracodes (en en), Columbia University Press. doi:10.7312/webb12678-026. ISBN 978-0-231-50163-7.
  18. ↑ Dunlop, J. A.; Penney, {{{nom2}}}; Jekel, {{{nom3}}} (2018). «A summary list of fossil spiders and their relatives», World Spider Catalog. Natural History Museum Bern (en en).
  19. ↑ «New vertebrate remains associated with Eurypterids from the Devonian Do Són Formation Vietnam».Journal of Geology.3–4
    1–11.Consultat el 2025-06-02.
  20. ↑ «The oldest described eurypterid: a giant Middle Ordovician (Darriwilian) megalograptid from the Winneshiek Lagerstätte of Iowa».BMC Evolutionary Biology.15(1)
    169.ISSN 1471-2148.doi:10.1186/s12862-015-0443-9.Consultat el 2025-06-02.
  21. ↑ Tollerton, Victor P.. “Morphology, taxonomy, and classification of the order Eurypterida Burmeister, 1843” (en). Journal of Paleontology 63 (5): 642–657. doi:10.1017/S0022336000041275. ISSN 0022-3360.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carcinosomatidae&oldid=1452930»