Anar al contingut

Echinognathus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Echinognathus

El Echinognathus és un gènero d'euriptéridos, un grup extint d'artròpodes aquàtics. l'espècie tipo i única de Echinognathus, E. clevelandi, es coneix de jaciments del Ordovícico tardà d'Estats Units. El nom genèric deriva del neolatín echino- («espinós») i del grec gnáthos («mandíbula»), en referència a un apèndix endognático espinós (utilisat per a manipular aliments) que forma part del material fòssil tipo.

El Echinognathus només es coneix a partir de material fòssil fragmentario, consistent en segments corporals, un apèndix utilisat per a manipular aliments i possiblement atres segments corporals. El gènero es distinguix d'atres euriptéridos pel gran número d'espines allargades i curvades, similars a cuchilles en vida, que presenten les seues extremitats. Inicialment es va supondre que representava una espècie de Eurypterus, pero estes traces distintives es varen observar ràpidament i es varen considerar lo suficientment importants com per a designar a Echinognathus com a gènero propi. En alguns fòssils adicionals assignats a Echinognathus a principis de el XX, es va observar que el gènero era similar a Megalograptus, un atre euriptérido en extremitats espinoses. En 1955, Echinognathus i Megalograptus es varen incloure en la seua pròpia família taxonómica de euriptéridos, els Megalograptidae.

Basant-se en les proporcions d'atres euriptéridos, el Echinognathus hauria segut un depredador de tamany mig, alcançant aproximadament 45 centímetros de llongitut. Les espines de les seues extremitats s'utilisaven presumiblement para la captura activa d'assuts, assegurant l'aliment i duent-li-ho a la boca. Els fòssils de Echinognathus es coneixen de lo que en el seu dia varen ser ambients marins, i va conviure en una fauna que incloïa graptolitos, braquiópodos, cefalòpodes i trilobites.

Descripció

[editar | editar còdic]

El Echinognathus només es coneix a partir de restants fòssils fragmentarios.[1][2] Era un euriptérido megalodóntido de tamany mig,[1] que alcançava aproximadament els 45 centímetros de llongitut.[3] Degut a que es coneix a partir de restants tan fragmentarios, es desconeix la major part del cos de Echinognathus. Basant-se en el Megalograptus relacionat, és possible que el cap tinguera forma subcuadrada (vagament quadràtica).[1] El Echinognathus era provablement de constitució robusta.[2]


La característica més distintiva del material fòssil eren les espines del conegut apèndix endognático (utilisat per a manipular aliments). L'extremitat estava formada per huit o nou articulacions,[4] provablement huit,[2] sis de les quals estaven equipades en espines grans, curvades i allargades.[4] Les espines, similars pero també distintes de les del Megalograptus emparentat, eren aplanadas, tenien una intersecció subtriangular i estaven clarament estriadas (tenien regates) llongitudinalment. En vida, haurien tingut un aspecte clarament esmolat.[2]

Els segments corporals de Echinognathus estaven ornamentados en prominents escamas oblongas, de forma similar a «gotes de pluja corrent pel cristal d'una finestra».[2] El metasoma (una gran placa situada en la part inferior del cos) de Echinognathus era ample i de forma cordiforme (en forma de cor), una característica similar a la de la majoria dels euriptéridos pero que ho diferenciava de Megalograptus, que tenia un metastoma més singular.[1]

Antecedents de l'investigació

[editar | editar còdic]

El material tipo de Echinognathus clevelandi va ser descrit per primera volta en febrer de 1882 per Charles Doolittle Walcott.[5] Els fòssils varen ser


recuperats en depòsits d'edat Katian (Ordovícico tardà)[3] al nort de Utica, Nova York, per William N. Cleveland, amic de Walcott. Al principi, Walcott va classificar provisionalment els fòssils en el gènero Eurypterus, proponent el nom d'espècie Eurypterus clevelandi, en honor a Cleveland.[4][5] Els fòssils consistien en els restants d'un gran apèndix endognático equipat en espines fòssils intactes i part d'un segment corporal.[5] Més vesprada, eixe mateix any, Walcott va descriure formalment els fòssils. Ya que les comparacions en atres euriptéridos coneguts varen tirar poques similituts, Walcott va denominar Echinognathus clevelandi com a nou gènero i espècie, fent referència el nom del gènero a l'apèndix endognático espinós.[4] Etimológicamente, el nom deriva del neolatín echino- («espinós»)[6] i del grec gnáthos («mandíbula»).[7] La principal característica distintiva dels fòssils de Echinognathus, segons Walcott, eren les llargues i curvades espines de l'apèndix.[4]


Atres fòssils de la localitat tipo[8] de E. clevelandi varen ser referits a Echinognathus a principis de el XX per John Mason Clarke i Rudolf Ruedemann (i més tarde Ruedemann solament), qui va descriure varis fragments de segments del cos, i va mencionar una colecció més gran de fragments inèdits, en 1912 i 1926.[9] Fragments d'una espina dorsal, o possiblement el tèlson (el segment final del cos, a sovint en forma de pico), varen ser referits a Echinognathus per Ruedemann en 1916.[9] Els fragments d'espina/tèlson de Ruedemann estaven coberts de escamas i no de estrías (com les espines de l'espècimen tipo), per lo que va senyalar que podrien pertànyer a una nova segona espècie de Echinognathus, o que les estrías de les espines es varen trencar en escamas en madurar Echinognathus.[8] Kenneth E. Caster i Erik N. Kjellesvig-Waering varen sugerir en 1964 que l'espina pertanyia a Megalograptus.[1]

Classificació

[editar | editar còdic]
Reconstrucció de Megalograptus, el parent més propenc de Echinognathus

En la seua descripció original de Echinognathus, Walcott no va fer cap evaluació de la relació entre el gènero i atres euriptéridos.[4] En l'obra de Clarke i Ruedemann de 1912 The Eurypterida of New York, Echinognathus es va associar provisionalment en el gènero Stylonurus, en particular en el subgénero Ctenopterus (posteriorment elevat a un gènero complet i distint). L'associació es va fer perque el Echinognathus tenia moltes espines emparellades en el seu apèndix, mentres que la majoria dels euriptéridos coneguts llavors, en l'excepció de Stylonurus i alguns atres, només tenien un parell per segment. Es va observar que la série contínua d'espines era específicament característica de Ctenopterus. En The Eurypterida of New York, August Foerste va comparar els fòssils de Echinognathus en els de Megalograptus, també coneguts fragmentariamente en aquella época, i va aplegar a la conclusió de que abdós estaven estretament relacionats, si no eren congèneres.[10] El descobriment de més fòssils de Megalograptus, i més fòssils fragmentarios de Echinognathus, més tart en el XX, va permetre establir fermament que els dos eren gèneros distints, pero estretament relacionats.[1][8][9]


En 1934, Leif Størmer va classificar al Megalograptus i Echinognathus, junt en els gèneros Mixopterus i Carcinosoma, en la família Carcinosomatidae. La taxonomia va ser modificada per Erik N. Kjellesvig-Waering en el Tractat de Paleontologia d'Invertebrats de Størmer de 1955, en el que Mixopterus va ser transferit a la seua pròpia família, Mixopteridae, i Megalograptus i Echinognathus també varen ser inclosos en la seua pròpia família, Megalograptidae.[11] Encara que la posició taxonómica d'esta família ha segut discutida històricament, els anàlisis filogenético recolzen que els Megalograptidae s'agrupen en els Carcinosomatidae i Mixopteridae en la superfamilia Carcinosomatoidea.[12] El cladograma que es mostra a continuació s'ha simplificat a partir dels resultats d'un anàlisis filogenético de 2015 realisat per James Lamsdell i els seus colegues, i s'ha colapsat per a mostrar únicament els Carcinosomatoidea.[12]


Paleoecología

[editar | editar còdic]

El Echinognathus es coneix a partir de jaciments marins.[13] Walcott va plantejar inicialment la hipòtesis de que les espines dels apèndixs estaven relacionades en el sistema branquial (és dir, respiratori). Walcott va senyalar que «no era aparent» que s'utilisaren per a assegurar el menjar o dur-la a la boca de l'animal, l'única una atra hipòtesis viable.[4] Basant-se en el Megalograptus relacionat, la segona hipòtesis, que les espines de Echinognathus s'utilisaven para la captura activa d'assuts i per a moure el menjar a la boca, és més provable.[1][14] En el jaciment a on es varen trobar els fòssils de Echinognathus hi havia molts atres organismes, com els graptolitos Mastigograptus, Geniculograptus, Orthograptus i Climacograptus, el cefalòpode ortócero Geisonoceras, el braquiópodo lingúlido Leptolobus, el braquiópodo rinconelado Camarotoechia i el trilobite Triarthrus.[13]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Paleontological Research Institution (Ithaca, N.Y.); Paleontological Research Institution (Ithaca, {{{nom2}}} (1956). Palaeontographica Americana, Paleontological Research Institution.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «The Eurypterida of New York/Volume 1/Eurypteridae - Wikisource, the free online library» (en en). en.wikisource.org. Consultat el 2025-01-23.
  3. ↑ 3,0 3,1 Biology Letters.doi:10.1098/rsbl.2009.0700.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Description of a New Genus of the Order Eurypterida from the Utica Slate - Wikisource, the free online library» (en en). en.wikisource.org. Consultat el 2025-01-23.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Notice of the discovery of a Poecilopod in the Utica slate formation - Wikisource, the free online library» (en en). en.wikisource.org. Consultat el 2025-01-23.
  6. ↑ «Dictionary.com | Meanings & Definitions of English Words» (en en). Dictionary.com. Consultat el 2025-01-23.
  7. ↑ «Dictionary.com | Meanings & Definitions of English Words» (en en). Dictionary.com. Consultat el 2025-01-23.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Ruedemann, Rudolf (1916). Paleontologic Contributions from the New York State Museum (en en), University of the State of New York.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Earth and Environmental Science Transactions of The Royal Society of Edinburgh.94(3)
    235–242.ISSN 1473-7116.doi:10.1017/S026359330000064X.Consultat el 2025-01-23.
  10. ↑ Clarke, John M.; Ruedemann, Rudolf (eds.). The Eurypterida of New York. University of Califòrnia Libraries..
  11. ↑ Zoosystematics and Evolution.88(1)
    19–24.ISSN 1860-0743.doi:10.1002/zoos.201200003.Consultat el 2025-01-23.
  12. ↑ 12,0 12,1 BMC Evolutionary Biology.15doi:10.1186/s12862-015-0443-9.Consultat el 2025-01-23.
  13. ↑ 13,0 13,1 «"Holland Patent NY North (Ordovician of the United States)"». paleobiodb.org. Consultat el 2025-01-23.
  14. ↑ Paleobiology.47(2)
    271–283.ISSN 0094-8373.doi:10.1017/pab.2020.18.Consultat el 2025-01-23.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Echinognathus&oldid=819988»