Anar al contingut

Eocarcinosoma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:The Eurypterida of New York plate 84.jpg
Eocarcinosoma

El Eocarcinosoma és un gènero d'euriptéridos, un grup extint d'artròpodes aquàtics. La espècie tipo i única de Eocarcinosoma, E. batrachophthalmus, es coneix de jaciments del Ordovícico tardà d'Estats Units. El nom genèric deriva del gènero relacionat Carcinosoma, i del grec eós (ἠώς) que significa 'amanecer', en referència a l'edat més primerenca del gènero en comparació a atres euriptéridos carcinosomátidos.

El Eocarcinosoma només es coneix a partir d'un únic espècimen, un menut prosoma (cap) ben conservat. En vida hauria segut un euriptérido molt menut, ya que el cap medix només 2,05 centímetros de llongitut. Les principals traces distintives sobre atres carcinosomátidos eren que els ulls estaven situats en els màrgens del closca (placa craneal) i que el cap tenia una forma més triangular que en els seus parents posteriors. Encara que en un principi es va creure que es tractava d'un adult, donat el tamany relativament menut dels ulls, alguns investigadors creuen que Eocarcinosoma representa un eixemplar jovenil del euriptérido Megalograptus.

Descripció

[editar | editar còdic]

El Eocarcinosoma era un menut euriptérido carcinosomátido.[1] Encara que s'han publicat estimacions del tamany de E. batrachophthalmus de fins a 3 centímetros de llongitut,[2] estes són impossibles ya que la closca (placa cefàlica) de l'espècimen tipo medix 2,05 centímetros de llongitut i 2,42 centímetros d'esgambi en la seua part més ampla.[1]

La closca de Eocarcinosoma tenia forma triangular i era llaugerament més ample que llarc. La forma triangular, combinada en una curvatura cap a avall dels màrgens frontals de la closca, podrien haver segut adaptacions per a excavar. Els ulls composts de Eocarcinosoma, que medien 3,7 milímetros (0,15 polzades) de llarc i 1,5 milímetros (0,06 polzades) d'ample, eren prominents i aproximadament reniformes (en forma de judeues o renyons), i estaven situats en el marge de la closca. Llaugerament per darrere dels ulls i situats en el centre de la closca es trobaven els ocelos (ulls simples sensibles a la llum), que s'alçaven sobre un montícul ocelar menut i redonejat.[1]


El Eocarcinosoma pot distinguir-se d'atres carcinosomátidos, com Carcinosoma i Eusarcana, pels seus ulls composts, situats marginalment i en forma de renyó, i per la forma del seu cap, més triangular que la dels seus parents.[1] A diferència d'atres carcinosomátidos posteriors,[3] la closca de Eocarcinosoma també caria aparentment de escamas ormanentes.[1]

Antecedents de l'investigació

[editar | editar còdic]

El Eocarcinosoma batrachophthalmus va ser descrit en 1964 per Kenneth E. Caster i Erik N. Kjellesvig-Waering, basant-se en un prosoma (cap)[1] ben conservat de depòsits d'edat Ashgilliana[2][4] (Ordovícico tardà) junt a la carretera del riu Ohio (Ruta 52 de EE. UU.), aproximadament a 14,5 quilómetros (9 milles) al nort de Manchester, Ohio. L'ubicació del fòssil coincidix en la localitat tipo del euriptérido Megalograptus ohioensis. Caster i Kjellesvig-Waering es varen referir a l'espècimen com Carcinosomatidae sense donar explicacions, i ho varen denominar gènero i espècie distints per les característiques que ho separen d'atres carcinosomátidos.[1] El nom Eocarcinosoma deriva de la paraula grega eós (ἠώς) que significa 'amanecer',[5] i del gènero relacionat Carcinosoma. El espècimen tipo, consistent en una part i una contraparte (les dos mitats coincidentes d'un fòssil de compressió) i al que es va donar la designació 24147 A i B, va ser depositat en el Museu Geològic de la Universitat de Cincinnati.[1]


Caster i Kjellesvig-Waering també varen sugerir que atres tres espècies de euriptéridos carcinosomátidos del Ordovícico de l'estat de Nova York, prèviament referides al gènero Eusarcus (sinònim de Eusarcana) - E. breviceps, E. ruedemanni i E. triangulatus - podrien referir-se a Eocarcinosoma.[1] Estes espècies, senyalades per Caster i Kjellesvig-Waering com basades en material fòssil mal conservat,[1] varen ser considerades com basades en pseudofósiles, i per tant inválidas, per Victor P. Tollerton en 2003,[6] una valoració mantinguda per investigadors posteriors.[7] L'única espècie de Eocarcinosoma considerada vàlida actualment és l'espècie tipo, E. batrachophthalmus.[7][8]

Encara que Kjellesvig-Waering va senyalar en 1964 que els ulls menuts de l'espècimen tipo indiquen que es tractava d'un adult,[1] la possibilitat de que l'espècimen representara un Megalograptus jovenil va ser senyalada en 2004 per Simon J. Braddy, Victor P. Tollerton, Patrick R. Racheboeuf i Roger Schallreuter. Encara que el gènero va ser acceptat provisionalment com a fiable, els autors varen escriure que l'espècimen requeria un nou estudi.[4] La possibilitat de que poguera ser un Megalograptus jovenil va ser mencionada de nou per James C. Lamsdell i Braddy en un estudi de 2009.[2]

Classificació

[editar | editar còdic]

El Rhinocarcinosoma es classifica com a part de la família Carcinosomatidae, una família dins de la superfamilia Carcinosomatoidea, junt en els gèneros Carcinosoma, Rhinocarcinosoma, Eusarcana[7] i possiblement Holmipterus.[9] El Eocarcinosoma sol excloure's dels anàlisis filogenético degut a que només es basa en una menuda closca.[9][10] El cladograma que es mostra a continuació seguix un cladograma de 1983 de Roy E. Plotnick, simplificat per a mostrar només els Carcinosomatoidea.[11]


Paleoecología

[editar | editar còdic]

Els euriptéridos carcinosomátidos com Eocarcinosoma es trobaven entre els euriptéridos més marins, i els jaciments fòssils dels que procedia Eocarcinsoma en un moment donat havien segut un entorn marí marginal (en influència tant d'aigua salada com a dolça, com una estany o un delta).[12] L'espècimen tipo de Eocarcinosoma es va trobar junt a centenars de espècimen, la majoria fragmentarios, del euriptérido de major tamany Megalograptus ohioensis. També hi havia espècies de trilobites i escolecodontos.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Paleontological Research Institution (Ithaca, N.Y.); Paleontological Research Institution (Ithaca, {{{nom2}}} (1956). Palaeontographica Americana, Paleontological Research Institution.
  2. 2,0 2,1 2,2 Biology Letters.doi:10.1098/rsbl.2009.0700.
  3. «The Eurypterida of New York/Volume 1/Eurypteridae - Wikisource, the free online library» (en en). en.wikisource.org. Consultat el 2025-01-16.
  4. 4,0 4,1 Braddy, Simon J.; Tollerton, Victor P.; Racheboeuf, {{{nom3}}}; Schallreuter, {{{nom4}}} (2004-04-14). 25. Eurypterids, Phyllocarids, and Ostracodes (en en), Columbia University Press, pp. 255–265. doi:10.7312/webb12678-026/html. ISBN 978-0-231-50163-7.
  5. Internet Archive, Henry George; Scott, {{{nom2}}} (1980). A Lexicon, Oxford : Clarendon Press. ISBN 978-0-19-910207-5.
  6. Earth and Environmental Science Transactions of the Royal Society of Edinburgh.doi:10.1017/s0263593303000154.
  7. 7,0 7,1 7,2 World Spider Catalog..
  8. Zoosystematics and Evolution.88(1)
    19–24.ISSN 1860-0743.doi:10.1002/zoos.201200003.Consultat el 2025-01-16.
  9. 9,0 9,1 BMC Evolutionary Biology.15doi:10.1186/s12862-015-0443-9.Consultat el 2025-01-16.
  10. Evolution; International Journal of Organic Evolution.71(1)
    95–110.ISSN 1558-5646.doi:10.1111/evo.13106.Consultat el 2025-01-16.
  11. «British Library EThOS: Eurypterid phylogeny with remarks on the origin of arachnids». web.archive.org. Consultat el 2025-01-16.
  12. Consultat el 2025-01-16.