Jaekelopterus
Jaekelopterus ('ala de Jaekel') és un gènero d'artròpode quelicerado de la classe dels euriptéridos. En 2,5 metros de llongitut, és el euriptérido més gran conegut,[1] superant al seu parent Pterygotus i al milípedo Arthropleura. Va viure fa 390 millons d'anys, en el Devónico Mig. Es coneixen dos espècies: J. rhenaniae, l'espècie tipo, descoberta en Alemània, i J. howelli, de Wyoming (EE. UU.).[2] Existix una tercera espècie, encara que dubtosa: J. marylandicus, de Maryland (EE. UU.).[3]
Història
[editar | editar còdic]
La primera espècie del gènero, J. rhenaniae, va ser descrita en 1914 per Otto Jaekel, un paleontòlec alemà, baix el nom de Pterygotus rhenaniae.[4] No obstant, en 1964 el gènero de l'animal va ser canviat a Jaekelopterus per Charles D. Waterston.[5] En 1952 va ser descrita la segona espècie del gènero, J. howelli.
En 2007 Simon Braddy i Markus Poschmann, de l'Universitat de Bristol, varen publicar un estudi que analisava un espècimen de J. rhenaniae que consistia en una gran quelícer de 46 cm. A partir de la relació entre el tamany de quelícers i la llongitut corporal de vàries espècies de euriptéridos, els autors varen estimar el tamany complet de l'animal, determinant que era el major artròpode descobert fins a la data.[1] Per este estudi, Jaekelopterus va ser objecte d'atenció mediàtica i es va donar a conéixer al públic.
En 2013 varen ser publicats nous restants corresponents a 33 espècimen de l'espècie J. howelli trobats en Wyoming. Els fòssils pertanyien a individus de diferents edats, lo que va permetre elaborar un estudi ontogénico d'esta espècie.[2]
En juny de 2026, durant les obres d'un parc eòlic, es va reportar el descobriment en la província de Terol, en Espanya, d'un fòssil atribuït al gènero. Este es tracta d'un espècimen jovenil i pel moment no s'ha pogut determinar si pertany a alguna de les espècies ya descrites o una totalment nova.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]
Jaekelopterus és el major euriptérido conegut. A partir del quelícer de J. rhenaniae, de 46 cm, es va estimar que la llongitut total de l'animal oscilava entre 233 i 259 cm, aumentant 1 metro en cas de tindre els quelícers estesos.[1] La forma del cos era similar a la de euriptéridos de la mateixa família, com Pterygotus o Acutiramus: un cos allargat en el tèlson (la coa) expandit (més aplanado que alt), quatre parells de pates per a caminar, un parell de pates aplanadas usades per a nadar i un parell de quelícers grans i allargats. La forma de les quelas i el tèlson són característics del gènero, lo que permet diferenciar-ho d'atres euriptéridos.
La troballa de 33 espècimen de l'espècie J. howelli va permetre analisar l'ontogènia de l'espècie. Es va determinar que la forma dels quelícers canviava en l'edat de l'animal, i que el metastoma es feya relativament més estret a mida que l'individu creixia. Sobre els quelícers, és notable el creiximent del dentell i2 de les quelas, de reduït tamany en els jovenils pero molt allargat en els adults.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (2007).Biology Letters.4(1)
- 106–109.doi:10.1098/rsbl.2007.0491.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (2013).BMC Evolutionary Biology.13
- 98.doi:10.1186/1471-2148-13-98.
- ↑ (2007).Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.(252)
- 557-574. pdf
- Archivat el 5 de febrer de 2017 archivat en Wayback Machine.
- ↑ (1914).Palaeontologische Zeitschrift.1(1)
- 379-382.doi:10.1007/BF03160341. pdf
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaWaterston - ↑ «Descobert en Terol un jovenil del escorpión marí més gran del món» (en és). El País. Consultat el 2026-06-18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jaekelopterus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.