Carbometalación
La carbometalación és una reacció organometálica que implica l'adició nucleófila a alquenos i alquinos d'una àmplia gama de reactius organometálicos tals com composts litiados, composts organometálicos de coure i reactius de Grignard. A diferència de la hidrometalación, els metals són prou electropositivos (alcalinos, Al, Cu, Mg, etc) els que donen esta reacció.[1] Ací es mostra un esquema general de carbometalación de alquinos:
L'adició pot produir isòmers cis o trans i, ademés, en alquinos asimètrics, el compost organometálico es pot adicionar per dos vies diferents, per lo tant, el control de la regioselectividad és important. Una volta es produïx l'adició del compost organometálico, el metal se substituïx per un electrófilo (I+).
Una carbometalación bàsicament és qualsevol reacció en la que un enllaç carbono-metal (C-M) reacciona en un enllaç π carbono-carbono (C=C) per a produir un nou enllaç σ carbono-carbono (C-C) i un enllaç σ carbono-metal (C-M). L'enllaç carbono-metal resultant pot sofrir més reaccions de carbometalización (oligomerización o polimerisació, com la polimerisació de Ziegler-Natta) o pot reaccionar en una varietat de electrófilos, inclosos reactius halogenantes, carbonilos, oxigen i sals inorgàniques per a produir diferents reactius organometálicos. Alguns metals preferixen donar el producte d'adició-anti en alta selectivitat i uns atres produïxen el producte d'adició-syn. El resultat dels productes d'adició syn i anti està determinat pel mecanisme de la carbometalación.[2]
En funció del metal amprat, tindrem una carboaluminación (quan s'ampra un compost organometálico d'alumini), una carbolitiación (en un organolitiado), una carbomagnesación (organomagnesiano), una carbozincación (organozinc), una carbopaladación (organopaladio)...
Aplicacions
[editar | editar còdic]En un estudi es fa reaccionar metilfenilacetileno en bromur de fenilmagnesio obtenint-se bromur de vinil magnesi que es inactivó en aigua:[3]
Un atre eixemple d'este tipo de reacció és una ruta alternativa al tamoxifeno a partir de difenilacetileno i etillitio:[4]
El electrófilo ací és el borat de triisopropilo que forma l'àcit borónico R-B(OH)2. El segon pas per a la síntesis del tamoxifeno és una reacció de Suzuki.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Elschenbroich, Christoph (2005). Organometallics, Willey-VCH. ISBN 978-3-527-29390-2.
- ↑ «Diastereoselective, Enantioselective, and Regioselective Carboalumination Reactions Catalyzed by Zirconocene Derivatives».Metallocenes in Regio- and Stereoselective Synthesis: -/-.Springer Berlin Heidelberg.
- 139–176.doi:10.1007/b96003.
- ↑ Arylmagnesiation of Alkynes Catalyzed Cooperatively by Iron and Copper Complexes Eiji Shirakawa, Takafumi Yamagami, Takahiro Kimura, Shigeru Yamaguchi, and Tamio Hayashi J. Am. Chem. Soc.; 2005; 127(49) pp 17164 - 17165; (Communication) doi:10.1021/ja0542136
- ↑ Carbolithiation of Diphenylacetylene as a Stereoselective Route to (Z)-Tamoxifen and Related Tetrasubstituted Olefins Neola F. McKinley and Donal F. O'Shea J. Org. Chem.; 2006; 71(25) pp 9552 - 9555; (Note) doi:10.1021/jo061949s
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carbometalación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.