Catalisador Ziegler-Natta
Els catalisadorés de Ziegler-Natta són complexos metal en propietats catalítiques que permeten la polimerisació estereoespecífica d'alquenos.
Història
[editar | editar còdic]El procés va ser desenrollat en el grup de Karl Ziegler en l'institut Max Planck de Mülheim (Max-Planck-Institut für Kohlenforschung). La seua primera aplicació era la polimerisació d'etileno. En el grup de Giulio Natta es va ampliar el camp d'aplicació al propileno permetent un control de la tacticitat del polímero. Abdós químics varen ser guardonats pels seus descobriments en el premi Nobel de Química en 1963.
En 2007 la cantitat total de HDPE (polietileno d'alta densitat) fabricat en catalisadors Ziegler-Nata va superar les 30 mil tonellades. La cantitat de polipropileno era de 45,1 mil tonellades en el mateix any. Ademés es fabriquen en estos catalisadors atres poliolefinas menys comuns com el polibutadieno alt-cis.
Catalisadors clàssics
[editar | editar còdic]Els catalisadors clàssics del tipo Ziegler-Natta són catalisadors mixts que contenen un compost organometálico dels grups principals I, II o III del sistema periòdic (p.ej. trietilaluminio Al(C2H5)3) i un compost d'un metal de transició (p.ej. tetracloruro de titani TiCl4). Estos composts tenen un caràcter d'àcit de Lewis. [1]
Es pot tractar tant de catalisadors homogéneus com heterogéneus. Es tracta de catalisadors en varis centres (engl.: multiple site) actius diferents.
Els sistemes més moderns ampren sobretot clorur de magnesi, tetracloruro de titani, trietilaluminio ademés de diversos dadorés d'electronés interns i externs. Poden alcançar una producció de fins a 150.000 kg d'polímero per gram de titani.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ M. D. Lechner, K. Gehrke und E. H. Nordmeier: Makromolekulare Chemie, 4ª edició, Editorial Birkhäuser, 2010, S. 91−96, ISBN 978-3-7643-8890-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catalizador Ziegler-Natta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.