Caos quàntic
El caos quàntic és una branca de la física que estudia cóm la caòtica dels sistemes dinàmics clàssics poden descriure's en térmens de la teoria quàntica. La pregunta principal que el caos quàntic busca respondre és: «¿Quin és la relació entre la mecànica quàntica i el Teoria del caos?». El principi de correspondència establix que la mecànica clàssica és el llímit clàssic de la mecànica quàntica, específicament en el llímit com la relació de la constant de Planck a l'acció del sistema tendix a zero. Si açò és cert, llavors deu haver mecanismes quàntics subjacents al caos clàssic (encara que esta pugues no ser una forma fructífera d'examinar el caos clàssic). Si la mecànica quàntica no demostra una sensibilitat exponencial a les condicions inicials, ¿cóm pot sorgir una sensibilitat exponencial a les condicions inicials en el caos clàssic, que deu ser el llímit del principi de correspondència de la mecànica quàntica?[1][2]
En tractar d'abordar la qüestió bàsica del caos quàntic s'han amprat varis enfocaments:
- Desenrolle de métodos per a resoldre problemes quàntics a on el destorbament no pot considerar-se chicoteta en la teoria del destorbament i a on els números quàntics són grans.
- Correlacionar descripcions estadístiques de valors propis (nivells d'energia) en el comportament clàssic del mateix Hamiltoniano (sistema).
- Métodos semiclásicos com la teoria de l'òrbita periòdica que conecta les trayectòries clàssiques del sistema dinàmic en característiques quàntiques.
- Aplicació directa del principi de correspondència.
Història

Durant la primera mitat del XX es va reconéixer el comportament caòtic en la mecànica (com en el problema dels tres cossos en la mecànica celest), pero no es va entendre be. Els fonaments de la mecànica quàntica moderna es varen assentar en eixe periodo, deixant essencialment de costat el tema de la correspondència quàntica-clàssica en sistemes el llímit clàssic dels quals presenta caos.
Enfocaments

Les preguntes relacionades en el principi de correspondència sorgixen en moltes branques diferents de la física, que van des de la nuclear a l'atòmica, molecular i sòlida-estat físic, i inclús a acústica, microoness i òptica. No obstant, la correspondència clàssica-quàntica en la teoria del caos no sempre és possible. Per lo tant, algunes versions del efecte palometa clàssic no tenen equivalents en la mecànica quàntica.[5]
Les observacions importants a sovint associades en els sistemes quàntics caòtics clàssics són la repulsió de nivell espectral, la localisació dinàmica en l'evolució del temps (per eixemple, les taxes de ionisació dels àtoms) i les intensitat d'ona estacionarias millorades en regions de l'espai a on la dinàmica clàssica exhibix solament trayectòries inestables (com en dispersió). En l'enfocament semiclàssic del caos quàntic, els fenomens s'identifiquen en espectroscòpia analisant la distribució estadística de llínees espectrals i conectant periodicitat espectrals en òrbites clàssiques. Atres fenomens apareixen en l'evolució temporal d'un sistema quàntic, o en la seua resposta a varis tipos de forces externes. En alguns contexts, com l'acústica o les microones, els patrons d'ona són directament observables i exhibixen distribucions d'amplitut irregulars.
El caos quàntic generalment tracta en sistemes les propietats dels quals deuen calcular-se utilisant tècniques numèriques o esquemes d'aproximació (vore, per eixemple, Série Dyson). Les solucions simples i exactes queden excloses pel fet de que els constituents del sistema s'influïxen entre sí de manera complexa o depenen de forces externes que varien temporalment.
Referències
- ↑ Quàntum Firmes del caos, Fritz Haake, Edició: 2, Springer, 2001, ISBN 3-540-67723-2, ISBN 978-3-540-67723-9.
- ↑ Michael Berry, "Quàntum Chaology", pp 104-5 de Quàntum: una guia per a perplexos per Jim Al-Khalili (Weidenfeld i Nicolson 2003), http://www.physics.bristol.ac.uk/people/berry_mv/the_papers/berry358.pdf
- Archivat el 8 de març de 2013 archivat en Wayback Machine..
- ↑ Forcalls d'òrbita tancada en continu Stark Spectra, M Courtney, H Jiao, N Spellmeyer, D Kleppner, J Gao, JB Delos, Phys. Rev. Lett. 27, 1538 (1995).
- ↑ Classical, semiclassical, and quàntum dynamics of lithium in an electric field, M Courtney, N Spellmeyer, H Jiao, D Kleppner, Phys Rev A 51, 3604 (1995).
- ↑ Yan, Bin; Sinitsyn, Nikolai A.(2020).«Recovery of Damaged Information and els correladores ordenats fòra de temps».Physical Review Letters.125(4): 040605.doi:10.1103/PhysRevLett.125.040605.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caos cuántico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.