L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Campanar de la catedral de Santa Sofia (Kiev)

El campanar de la catedral de Santa Sofia en Kiev és un monument de l'arquitectura ucraniana d'estil barroc ucranià, considerat un dels símbols nacionals ucranians i símbols de la ciutat de Kiev.[1][2]

Campanar de la catedral de Santa Sofia (Kiev)

Es va construir entre 1699 i 1706 a costa del hetman Iván Mazepa. Va ser reconstruït significativament entre 1744 i 1748 segons el disseny de Gottfried Johann Schädel, i entre 1851 i 1852 es va afegir el quart nivell segons el disseny de l'arquitecte diocesà Paul Sparro. El campanar domina verticalment el Vell Kiev i forma part de la Reserva Nacional Sofia de Kiev.

La torre ha segut catalogada com Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO (en el complex d'edificis monásticos de Santa Sofia),[3] i és un monument de patrimoni cultural d'importància nacional.[4]

Història

Primer campanar conegut

 
El primer campanar (a la dreta) en un dibuix de Abraham van Westerfeld (1651).

El primer campanar històric conegut era de fusta i es trobava en el costat noreste de la catedral, a diferència del modern, que es va construir al surest d'ella. El campanar de fusta apareix representat tant en un dibuix de l'artiste holandés Abraham van Westerfeld (1651) com en un pla de la ciutat de Kiev del coronel Ushákov (1695).[5] Provablement el campanar va ser construït per orde de Pedro Moguila durant la reconstrucció de la catedral de Santa Sofia entre 1633 i 1647. Al mateix temps, es va establir un convent en este lloc en la seua ajuda.[6]

El viager siri Pablo d'Alep, que va visitar Kiev en 1654 i 1656, en descriure la catedral de Santa Sofia, va mencionar un campanar de fusta molt alt ("el més alt que jamai hi havia vist") i també va vore una gran campana en ell.[6]

L'antic campanar es va incendiar durant un gran incendi del monasteri en 1697, durant el qual casi tots els edificis de fusta del monasteri varen ser destruïts.[7]

Periodo anterior a la reconstrucció

El nou campanar barroc de pedra es va construir en 1699 i es va terminar en 1706. Aixina, va ser la primera estructura de pedra del monasteri, a excepció de la catedral. La construcció es va portar a terme a costa del hetman Iván Mazepa i en l'ajuda del metropolità Varlaam de Kiev. El campanar es va construir inicialment en tres nivells i una chicoteta cúpula, coronada en una alta agulla i una creu.[8]

 
Campanar de Sofia despuix de la seua reconstrucció en 1812, aquarela de M. Sazhina (década de 1840).

En 1709, Pedro I de Rússia i els seus comandants varen tindre lloc prop de les muralles del campanar despuix de la victòria en la batalla de Poltava, per la qual el campanar va ser a sovint cridat "triumfal".

Ya que el campanar es va construir sobre l'emplaçament d'un antic barranc, els seus nivells superiors varen escomençar a derrocar-se molt pronte despuix de la seua construcció. L'estructura presentava clavills que, despuix del terremot de 1742, es varen intensificar i varen amenaçar en el colapse de tot l'edifici. Per tant, en 1744, baix la direcció de l'arquitecte Johann Schedel, es va iniciar la reconstrucció del campanar, a costa del metropolità Rafael Zaborovski, completant-se en 1748.[7]

Despuix del tancament del monasteri en 1786 i la secularisació de les terres de les seues propietats, molts edificis de l'iglésia varen escomençar a deteriorar-se per falta de fondos en la catedral de Santa Sofia i a finals del XVIII, el campanar també. Un raig va impactar en la part superior del campanar en 1807, incendiant la cúpula, que no va ser restaurada fins a 1812 en estil neoclàssic. A mitan del XIX, la zona circumdant ya estava urbanisada en edificis de vàries plantes, i el campanar va escomençar a perdre la seua posició dominant en el desenroll tant de la Plaça com de la Ciutat Alta.[7]

 
Campanar a finals del XIX.

Imperi rus

Durant les obres de reparació i restauració de 1851-1852 en el complex d'edificis de l'antic monasteri de Sofia, es va decidir que l'altura i l'aspecte del campanar no es corresponien en la seua importància. Per lo tant, per orde personal del emperador Nicolás I, qui va visitar Kiev en 1850, es va decidir afegir un quart nivell. Segons el proyecte de l'arquitecte diocesà Pavló Sparro (en el disseny del qual també va participar l'acadèmic Fiódor Sólntsev), es va construir en estil barroc en una alta cúpula barroca de fusta en forma de pera coberta en làmines dorades.

El nou nivell generalment repetia la decoració d'estuc dels nivells inferiors, pero modificava llaugerament les proporcions del campanar, dotant-les de harmonia. L'altura del campanar alcançava els 76 metros, lo que li permetia tornar a dominar l'arquitectura del caixco antic. Despuix de la reconstrucció, l'edifici es va pintar en dos colors, lo que li va conferir un aspecte casi modern.[7]


Durant la cerimònia de firma del Acta d'Unificació entre la República Popular Ucraniana i la República Popular d'Ucrània Occidental el 22 de giner de 1919, varen sonar les campanes.[9]

Unió Soviètica

En 1930, el campanar, junt en la catedral de Santa Sofia, va ser clausurat per al cult i va passar a formar part del Complex Museístic Panucraniano, establit en 1926 en la zona del monasteri de les Cuevas de Kiev. Provablement, totes les campanes varen ser retirades del campanar en eixe moment, llevat Mazepa. Es creu que solament esta campana es va conservar per la seua ornamentació sumament original i el seu gran valor artístic, per lo que es va decidir deixar-la com a peça de museu. En 1934, el territori de l'antic monasteri de Santa Sofia va ser declarat Reserva Històrica i Arquitectònica Estatal.[10][11][12][13]

 
Postal de 1911

Al començ de la Segona Guerra Mundial, totes les cúpules dorades de les iglésies de Kiev varen ser repintadas perque podien servir de guia als pilots alemans. No obstant, despuix de la guerra, les cúpules no varen ser repintadas. Per lo tant, la qüestió de modernisar l'aspecte del campanar i la seua restauració va sorgir durant els preparatius, al voltant de 1950, per a la celebració del tricentenario del tractat de Pereyáslav.

Baixe la supervisió dels capataços, els treballadors varen retirar la pintura i el dorat del campanar, els varen colocar en contenidors i els varen enviar a la casa de la moneda de Leningrado. Des d'allí se'ls varen enviar làmines d'or prefabricar d'un micrón de gruixa, en les que recobrir les cúpules. El campanar va ser restaurat en 1953. Es varen portar a terme treballs de restauració dels ornaments d'estuc i els detalls arquitectònics. El campanar, que en el moment de la restauració era completament blanc, va ser pintat de blau i blanc. [14]

En 1972 es va portar a terme una atra restauració.

Ucrània independent

En 1990, en la 14.ª sessió del Comité del Patrimoni Mundial de la UNESCO, celebrada en Banff, Alberta (Canadà), el campanar va ser inclós en la llista del Patrimoni de l'Humanitat com a part del complex d'estructures monástiques de la catedral de Santa Sofia.[15]

El 18 de juliol de 1995, baix els murs del campanar, es va enterrar al Patriarca de Kiev i de tota la Rus-Ucrània Volodímir Romaniuk.[16]

L'última restauració del campanar va tindre lloc entre 1997 i 2003 i va costar aproximadament 6 millons de grivnas. Durant la restauració, es varen reforçar els murs del primer nivell per mig de l'injecció de formigó a alta pressió a través d'orificis en la frontera. Ademés, es varen renovar la creu i el dorat de la cúpula, i es varen restaurar els murs exteriors i la decoració.

Despuix de finalisar la restauració, per primera volta en vàries décades, el campanar es va obrir al públic el 27 de juny de 2003.[17]

El 4 d'abril de 2015, com a part de l'inauguració del festival "Primavera Francesa en Ucrània", es va presentar en les parets del campanar i la catedral de Santa Sofia una proyecció de llums en 3D titulada "Somi", dedicada a la lluita d'Ucrània per la seua llibertat.[18][19]

Arquitectura

Descripció

El campanar de la catedral de Santa Sofia pertany al tipo d'estructures de torre, de quatre nivells. La base en planta medix 20 per 14 metros i l'altura és 76 metros. En direcció d'oest a est, un passage travessa el campanar. El primer nivell consta de murs travessers en una gruixa d'1,5-2 m, convergint en àngul recte. Servix de soport per als nivells superiors, la gruixa dels quals de paret és menor, presumiblement per a reduir la càrrega sobre el primer. En el primer nivell, els arcs abovedados se superponen, mentres que els tres nivells superiors no presenten superposicions entre pisos. La torre consta de quatre pilones de cantó conectats a lo llarc del perímetro en l'àrea a on s'unixen els nivells.

 
Decoració del mur exterior de la frontera oest.

Composició

De l'estructura original, construïda entre 1699 i 1706, només es conserven el primer nivell i part del segon. A pesar d'això, l'arquitectura i la decoració del campanar seguixen el mateix estil, per lo que es perceben com un conjunt armonioso. Els dos nivells inferiors tenen planta quadrangular, mentres que els dos superiors són octogonales. Sobre ells s'alça una cúpula dorada, recoberta de pa d'or i coronada en una creu dorada.


Els quatre nivells s'estretixen gradualment cap a dalt i estan coronats per cúpules dorades escalonades, que emfatisen la grandea del campanar. La composició escalonada està indicada per rebancs de perfil complex; verticalment, les superfícies de totes les parets estan dividides per pilastres planes, entre les quals s'ubiquen casetes decorats. Sobre el passage del primer pis hi ha un traster tancat i una escala, en el costat nort del passage.

 
En el tercer nivell del campanar (frontera este) es poden vore les figures del apòstol Andrés i de San Vladimiro.

Decoració

La decoració escultòrica del campanar interactua a la perfecció en la seua composició arquitectònica. Està adornat en diversos ornaments d'estuc, entrellaçats en bajorrelieves i figures dinàmiques d'àngels, cupidos, flors en cistelles, rams, guirnaldas, baldaquinos sobre casetes o àguiles bicéfales heràldiques, entre unes atres.

La frontera oriental, que dona a la plaça Sofia, està decorada en el seu tercer nivell en figures del apòstol Andrés i del príncip Vladimiro, fundadors del cristianisme en la Rus de Kiev. La frontera occidental, que dona al pati del monasteri, està decorada en figures del arcàngel Rafael i del apòstol Timoteo.

La decoració d'estuc de les fronteres va ser realisada per mestres des d'Iván de Zhovkva fins a Stepan Stobenski. Casi tot l'estuc s'ha conservat, llevat els danys causats pels proyectils durant l'invasió russa d'Ucrània.

Colors

El color de les parets del campanar abans de la seua reconstrucció en 1851-1852 era policromat. Despuix de la reconstrucció de 1744-1748, les parets es varen pintar de blava, l'ornamentació d'estuc era de color marfil i les figures es varen pintar segons el següent esquema: el rostre, groc; el cabell, negre; i les vestimentes, multicolors.

Despuix de la restauració de la superestructura del quart nivell, el campanar es repintó en sol dos colors. Esta combinació cromàtica s'ha conservat fins als nostres dies. En totes les versions, el color de l'ornamentació i la decoració es va mantindre blanc o marfil, i les parets es varen pintar en tons turquesa d'intensitat variable. Actualment, els ornaments estan pintats de blanc lluent i les parets de turquesa.

Referències

  1. ↑ «Софія Київська». VisitKiev.ua. Archivat des d'el original, el 2015-4-11. Consultat el 2015-3-29.
  2. ↑ Почайнінська. «"Софія Київська" запрошує на вечірню екскурсію "Київ з оглядового майданчика Софійської дзвіниці"». Музейний простір. Archivat des d'el original, el 2015-4-2. Consultat el 2015-3-29.
  3. ↑ «Kiev: Saint-Sophia Cathedral and Related Monastic Buildings, Kiev-Pechersk Lavra» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 2015-04-02. Consultat el 2015-03-29.
  4. ↑ «Об'єкти культурної спадщини в м. Києві». Управління охорони культурної спадщини. Archivat des d'el original, el 2015-04-02. Consultat el 2015-03-29.
  5. ↑ «Киевоград. Карты. 1695. План Ушакова» (en ru). Archivat des d'el original, el 2014-9-18. Consultat el 2015-3-29.
  6. ↑ 6,0 6,1 Микола Жарких. «Архітектурний ансамбль Софійського собору. Розпланування 17 ст.». Персональний сайт Миколи Жарких. Archivat des d'el original, el 2015-4-4. Consultat el 2015-03-31.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 За редакцією Федора Ернста. «СТАРЕ МІСТО. САДИБА СОФІЙСЬКОГО СОБОРУ». Київ. Провідник. Archivat des d'el original, el 2015-04-02. Consultat el 2015-03-29.
  8. ↑ Микола Жарких. «Архітектурний ансамбль Софійського собору. Формування барокового ансамблю у 18 ст.». Персональний сайт Миколи Жарких. Archivat des d'el original, el 2015-4-2. Consultat el 2015-3-31.
  9. ↑ Галечик. «Злука УНР і ЗУНР: Як це було». Новий Погляд. Archivat des d'el original, el 2015-3-15. Consultat el 2015-3-29.
  10. ↑ «Історія Києво-Печерської Лаври та заповідника. XIX – XXI». Нацiональний Києво-Печерський iсторико-культурний заповiдник. Archivat des d'el original, el 2015-4-2. Consultat el 2015-3-29.
  11. ↑ «Софійський монастир (комплекс) (XI – XIX ст.)». ОКО. Archivat des d'el original, el 2015-4-2. Consultat el 2015-3-29.
  12. ↑ «Софія Київська (Київ)». Житомирська обласна універсальна наукова бібліотека ім. Олега Ольжича. Archivat des d'el original, el 2015-4-2. Consultat el 2015-3-29.
  13. ↑ Перешило. «Дзвони Київського Софійського собору». Радіо Свобода. Archivat des d'el original, el 2015-4-2. Consultat el 2015-3-29.
  14. ↑ Логвин. «Дзвіниця Софійського собору блакитно-біла». Хрещатик. Archivat des d'el original, el 2015-4-2. Consultat el 2015-3-29.
  15. ↑ «14th sessió of the Committee» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 2015-3-3. Consultat el 2015-3-29.
  16. ↑ Римар. «Чорний вівторок. Шістнадцять років по тому (/)». Майдан. Archivat des d'el original, el 2015-4-3. Consultat el 2015-3-29.
  17. ↑ «ВПЕРВЫЕ ЗА 50 ЛЕТ СОФИЙСКАЯ КОЛОКОЛЬНЯ ОТКРЫТА ДЛЯ ПОСЕТИТЕЛЕЙ». Archivat des d'el original, el 2015-4-2. Consultat el 2015-3-29.
  18. ↑ «На Софійській площі в Києві розпочалася "Французька весна"». Перший Національний. Archivat des d'el original, el 2015-4-4. Consultat el 2015-4-5.
  19. ↑ «У рамках "Французької весни" на Софійській площі влаштували світловий перформанс». Радіо Свобода. Consultat el 2015-4-5.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Campanar_de_la_catedral_de_Santa_Sofia_(Kiev)&oldid=1452774»