Anar al contingut

Caixco de Coțofenești

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Caixco de Coțofenești

El caixco de Coțofenești és un caixco geto-dacio realisat en or que data de la primera mitat del IV

Història

Va ser descobert per casualitat en 1929 per un chiquet cridat Traian Simion en el poble de Poiana Coțofenești, ara cridat Poiana Vărbilăo, en el districte de Prahova, Romania.

El caixco va passar a ser usat com a joguet i bebedero per a aus de corral, per lo que va acabar greument danyat, en la calota superior arrancada.

En 1929 va passar a formar part de la colecció de l'antic Museu Nacional d'Antiguetats de Romania, donat per un comerciant de Ploieștu, que ho va comprar pagant una cantitat considerable al pare del chiquet de Coțofenești encara que posteriorment en el 1979 entraria al fondo del Museu d'Història Nacional de Romania.

Despuix del descobriment del caixco, Ioan Andrieșescu, professor de Prehistòria de l'Universitat de Bucarest, va realisar en autumne del 1929 una investigació exhaustiva en el jaciment. L'equip d'arqueòlecs es va donar conte de que el caixco no formava part d'un tesor d'or ni d'una tomba, sino que formava part d'un assentament local geto-dacio de La Tène.[1] Els arqueòlecs varen aplegar a la conclusió de que el caixco era una troballa fortuïta, ya que solament es varen trobar alguns fragments de ceràmica tardana d'Hallstatt.

El caixco es conserva en el Museu d'Història Nacional de Romania, encara que fins al moment del seu robo el 25 de giner del 2025 hi havia estat cedit a varis museus europeus per a la seua exposició.[2]

Robo en el Museu de Drente

En 2024, el Museu d'Història Nacional de Romania, en colaboració en el Museu Drents, ubicat en Assen, Països Baixos, va organisar l'exposició "Dacia – Rijk van goud en zilver” (“Dacia - Regne d'or i argent”) com a celebració dels trenta anys des de la primera colaboració entre abdós museus i tenia l'intenció de durar des del 7 de juliol de 2024 i el 26 de giner de 2025.[3]

En l'exposició es mostraven 673 peces de més de 50 jaciments de les coleccions de 18 museus de Romania i entre els quals es trobaven peces de gran importància artística com el Caixco de Peretu o els braçalets de Sarmizegetusa Regio ademés del propi caixco de Cotofenesti.

A les 3:45 de la matinada de 25 de giner del 2025, la policia de Assen va rebre l'avís d'una explosió en el museu i despuix de presentar-se en escena es va confirmar que s'havien usat explosius per a forçar l'accés al museu a través d'una porta i que a lo manco tant el caixco com tres braçalets del jaciment de Sarmizegetusa Regio havien segut sostrets[4]


Inicialment la policia no va realisar cap detenció encara que va declarar l'existència de varis sospitosos, incloent la possible vinculació del robo en un coche en flames en una intersecció propenca de la que varen rebre avís a les 4:15 i en la que no es trobava ningú en el moment que varen aplegar les autoritats, podent haver-se traslladat en el mateix els autors del robo[5] pero quatre dias despuix es varen realisar tres detencions.[6]

Varis investigadors, entre ells el detectiu d'art Arthur Brand, han declarat la possibilitat de l'intenció de fondre les peces per la seua composició exclusiva d'or i per lo reconeixibles que són les peces, que dificulten la seua venda en el mercat negre [7]encara que la detenció als pocs dies dels robos de varis sospitosos va fer menys possible eixe escenari segons el propi Brand.[8]

Recuperació

El 2 d'abril del 2026 la policia neerlandesa va confirmar la recuperació del caixco i de dos dels tres braçalets furtats en acabant de que els quatre detinguts accediren a revelar l'ubicació de les peces furtades en l'intenció d'una rebaixa en les seues possibles condenes, encara que les autoritats neerlandeses varen insistir de diverses formes, aplegant a recórrer a un agent encobert per a oferir quatrecents mil euros a canvi de la localisació de les peces als detinguts i oferir cent mil euros a canvi d'informació que duguera a la recuperació de les peces.[8]

Les peces es varen trobar en bon estat, tenint solament el caixco una abolladura i unes pèrdues d'una reparació antiga, danys que segons el director del museu Robert van Langh es repararà sense cap dificultat.[9]

Repercussió del robo en les relacions entre Països Baixos i Romania

Despuix del robo de les peces tant el director del Museu Nacional de Bucarest va dimitir baix les crítiques per l'autorisació del préstam, mentres que el govern neerlandés es va vore somés pressions pel govern rumà per a recuperar les peces, de les quals el fiscal Rareș-Petru Stan a pesar de destacar la colaboració conjunta va remarcar que encara s'està investigant per a recuperar l'últim braçalet. Ademés de la colaboració policial el govern neerlandés va entregar 5,7 millons d'euros com a compensació, sense que les autoritats rumanes aclarixquen el destí de la compensació despuix de la recuperació de part de les peces.[9]

Anàlisis

Escena en el lateral

En un pes de casi un quilo, el caixco està molt ben conservat i solament li falta la calota. La forma del caixco i les seues decoració revelen el caràcter autòcton d'esta obra d'art geto-dacia. Està decorat en grans tachuelas en la part superior del cràneu i dos grans ulls apotropaicos, destinats a alluntar el mal d'ull i les fetilla màgiques.[1] S'ha establit que va pertànyer a un desconegut rei geto-dacio local o a un noble aristócrata local, d'al voltant de l'any 400 a. C.[1] Una teoria, sense cap prova, és que este objecte era el caixco sagrat de Zalmoxis, el deu-profeta vivent dels dacios.

Les decoració del caixco representen una série de criatures mítiques i una ilustració, en cada pòmul, d'una representació ritual.[10]

Escena en el lateral

Les carrilleras del caixco mostren un moltó sacrificat per un home que s'agenolla sobre el seu cos i es dispon a degollar-ho en un gavinet curt. Esta iconografia és de gran interés i s'ha interpretat en llínea en l'escena de la tauroctonía dels Misteris Mitraicos. L'entorn podria explicar el canvi a una béstia major en l'espècie oferida i una interpretació similar a l'episodi de sacrifici d'un bou.[11] Este sacrifici del moltó podria haver segut realisat pel rei-sacerdot-deu.[12]

Vista en la part superior danyada

Una parella de bésties voraces del collar ocupa un registre inferior junt en una criatura similar despullada de la cama d'una víctima.[11] Este motiu de la Béstia Voraç es troba ya en l'art assiri, i era popular entre els etruscs. Fenicia va ser provablement l'intermediari per a la seua transferència a Itàlia i al voltant de l'Adriàtic, pero la Béstia Voraç també va deure viajar per Àsia Menor per a aparéixer en un llenguage tracio del nort no solament en el guardacuello de Coţofeneştu, sino també en alt relleu en la base dels gots de Aghighiol (Aghighiol és un poble prop del delta del Danubi en l'est de Romania).[11]

El registre superior mostra un renc de tres criatures alades, assentades o en cuclillas, més be semblades a mones, en rostres humans, llargues gobanelles i llargues coes. No obstant, es tracta de descendents directes, encara que malogrades, de les esfinges d'un got d'or d'Amlash.[11]

Els ulls d'un escut de batalla grec poden servir per a alluntar els colps malignes, pero una volta traslladats a un caixco, i sobre els ulls d'un noble tracio del nort que ho duguera, podrien significar «veig doblement be, tinc ulls com el meu falcó».[13] Els orfebres tracios que fabricaven els objectes coneixien atres estils artístics contemporàneus —els d'Escitia, Grècia, el nordest d'Itàlia i Eslovènia es coneixien a través del comerç, els viages i les trobades— i varen adaptar convencions de representació adequades als seus propis fins.[13] El significat d'estos motius era, sense dubte, específic del context.[13]

Dibuix de les escenes en la seua totalitat

Els adorns com la roseta, les tires, els triànguls, l'espiral i uns atres són motius específics de l'art geto-dacio. L'escena del sacrifici del moltó és un tema oriental iraní que va entrar en l'art grec i d'ahí en l'art bàrbar. Per lo tant, el caixco sembla haver segut realisat en un taller grec. Pero, al mateix temps, la terramaner tècnica d'eixecució que contrasta en la perfecta tècnica d'un artesà grec apunta a un autòcton.[14]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Berciu, 1969, p. 77.
  2. ↑ «Wayback Machine». www.man.es. Archivat des de l'original, el 2022-12-18. Consultat el 2025-01-26.
  3. ↑ MNIR (2024-07-04). «Dacia! Rijk van goud en zilver/Dacia! Regatul aurului și argintului, la Drents Museum din Regatul Țărilor de Jos ⋆ Muzeul Național de Istorie a României» (en ro-ro). Muzeul Național de Istorie a României. Consultat el 2025-01-26.
  4. ↑ «Archaeological masterpieces stolen from Drents Museum in Assen» (en en). Drents Museum. Consultat el 2025-01-26.
  5. ↑ «Famous Helmet of Coțofenești, other pieces from exhibition on Romania’s Dacian treasures stolen from Dutch museum» (en en). Romania Insider (2025-01-25). Consultat el 2025-01-26.
  6. ↑ «Tres detinguts pel robo de quatre joyes antigues rumanes en un museu dels Països Baixos» (en es). Diari ABC (2025-01-30). Consultat el 2026-04-14.
  7. ↑ Ferrer, Isabel (2025-01-25). «Furtades quatre obres mestres arqueològiques de Dacia en un assalt en explosius en Països Baixos» (en es). El País. Consultat el 2025-01-26.
  8. ↑ 8,0 8,1 en, Seguir (2026-04-02). «Europa celebra la recuperació un caixco d'or de 2.500 anys d'antiguetat que havia segut furtat l'any passat» (en es). infobae. Consultat el 2026-04-14.
  9. ↑ 9,0 9,1 Farrés, Héctor (2026-04-07). «El caixco de Coțofenești i dos braçalets furtats en giner de 2025 reapareixen i canvien el rumbo del cas del Museu Drents» (en es). elDiario.es. Consultat el 2026-04-14.
  10. ↑ Powell, Brown i Boardman, 1971, p. 193.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Powell, Brown i Boardman, 1971, p. 193-194.
  12. ↑ Polacco, 1989, p. 177.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Taylor, 1987, p. 127.
  14. ↑ Berciu, 1969, p. 81.

Bibliografia