El caixco de Peretu és un caixco geto-dacio d'argent dorat datat en el IV i que actualment es conserva en el Museu de Història Nacional de Romania en Bucarest.[1]

Caixco de Peretu

Descobriment

Va ser trobat en 1971 en Peretu, part del districte de Teleorman en Romania, en un túmulo a on es considera que va estar enterrat un príncip o líder local geta[2] i a on ademés del caixco també es varen trobar més de 50 objectes d'argent banyats en or, que en total aplegaven a pesar 2585 grams, sent 750 d'ells solament del caixco.

El descobriment en sí va ocórrer quan el llauro Alexandru Trână realisava llabors agrícoles en la finca denominada com "L'Izvoare" quan la pala del seu tractor es va atollar en els elements metàlics del jaciment[3] i va descobrir el túmulo.

Despuix d'una excavació d'emergència realisada eixe mateix any per l'arqueòlec Emil Moscalu[3] de l'Institut d'Arqueologia "Vasile Pârvan" de Bucarest es va poder vore que el túmulo tenia dos cambres funeràries, en la primera hi havia un esquelet rodejat de diversos objectes de ceràmica, gavinets de ferro, puntes de flecha, objectes d'argent dorat, vasijas de bronze mentres que en la segona sala es varen descobrir els esquelets de dos cavalls, una vaca i dos gossos de caça, i junt a ells també hi havia un carro en quatre rodes de ferro.[2]

Decoració

El Caixco de Coțofeneștu i atres caixcos getas com els de Portile de Fier, Aghighiol i Cucuteni compartixen les mateixes característiques pictòriques, considerant-se despuix d'estudis posteriors que les representacions faunístiques i vegetals que es poden observar en els caixcos són una forma de representar el poder dinàstic, sent en este cas un àguila ricament emplumada i crestada que sosté un conill en les seues garres i un peix en el seu pic mentres que en la galta dreta està representat un cérvol.[4]

Referències

  1. ↑ «Comandanţii geto-daci cu patru ochi | -voci». www.voci.ro. Consultat el 2024-11-14.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Mormântul princiar al Frăției Getice de la Peretu- Pirum (Teleorman) | Ziarul Naţiunea» (en ro-ro). Consultat el 2024-11-14.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Legenda coifului de la Peretu si Fratia Regilor Traci». https://www.mixdecultura.ro/ (22 d'abril del 2015).
  4. ↑ Podcast, Stinge Lumina (2010-11-20). «Mormântul de la Peretu (jud. Teleorman)» (en ro-ro). Salveaza Istoria!. Consultat el 2024-11-14.