Caixa d'insectes
Una caixa d'insectes, també cridada hotel d'insectes o asil d'insectes, és un soporte habitàcul i lloc d'hivernació per a insectes creat artificialment. Troba durant la década de 1990 i anys successius cada volta més respal per a la seua implantació, particularment pels jardiners naturalistes i en les escoles de biologia. S'usa com a mida preventiva pràctica i de cost econòmic reduït per a ajudar a la conservació de numeroses espècies d'insectes actualment en perill d'extinció, afectats per les pràctiques agrícoles imperants i la falta d'arbres vells en els boscs d'Europa. Este fet també té un paper molt important en el marc de la Permacultura.
Les primeres caixes de les abelles es varen convertir ya en l'Anglaterra en XIX en alguna cosa habitual dels jardins particulars. En aquell moment servien a un propòsit predominant d'observació, pero poden considerar-se com a precursores dels actuals hotels d'insectes.
Hi ha hotels d'insectes de diversos tamanys i en diversos equipaments. Sobretot s'alineen en altura segons el criteri del jardiner per a donar estage a diversos insectes útils. La varietat de les formes va des de chicotetes estructures simples a grans estructures en apariència d'edificis, generalment en alerones per a resguardar de la pluja i estructures prefabricar, que s'oferixen a la venda per fabricants especialisats, que també suministren habitàculs en soport i cases de pardals. Hi ha grans hotels d'insectes disposts individualment que els proporcionen les grans empreses dedicades a la jardineria ornamental. Hi ha també els que s'acoplen als arbres o a les parets dels edificis en forma de finestres entornadas i als hotels d'insectes de drets lliures en els monts de l'estat.
El terme "hotel dels insectes" es va desenrollar per la seua apariència familiar semblat a les edificacions modernes, en l'empaquetat dels materials en una estructura alta i plana, i a la protecció abans les inclemències del temps en una coberta de ràfols pronunciats.
Motivacions i Usos
Per les interferències humanes a gran escala en el paisage natural entre atres coses per l'ocupació intensiva de pesticidas en el camp i l'horticultura aixina com també la tendència al "paisage aclarit", queda molt reduït el hàbitat natural de molts insectes quedant com un respal molt important el hàbitat artificial, que se'ls puga suministrar en els jardins privats com per i.g. en époques de sequia en la naturalea oberta o la falta de restants de fusta en el bosc de silvicultura. Estos procediments tendixen a equilibrar el ràtio de hàbitat i casetes ecològiques en la naturalea.
No solament en la lliure naturalea, sino també en els jardins podem trobar organismes que nos ajuden en els nostres cultius, com per eixemple abellots, abelles selvades, avespes de resbalón, avespes del doblez, avespes excavadores i avespes de les aranyes, crisopas o tijeretas per mig de la polinisació i actuant en el control biològic, per a mantindre l'equilibri ecològic. Ademés algunes de les espècies que s'intenta protegir en els hotels dels insectes són rares i es troben incloses en la Llista roja (per eixemple, algunes de les abelles selvades).
Més allà de les funcions descrites per als hotels dels insectes, s'establixen també en propòsits pedagògics ilustrativos, dirigits al gran públic en les exhibicions hortícoles, en parcs o en les escoles, que volen mostrar la biologia dels insectes i els sistemes de protecció de la naturalea d'un modo propenc als chiquets, a la parell que pràctic, i descriptivo.
Materials utilisats en la seua construcció
Els hotels d'insectes estan construïts casi exclusivament en materials que nos proporciona la naturalea, entre uns atres cap a en les part dels laterals en la seua estructura s'utilisa fusta (corts en discs de troncs, branques, borumballes), corfa, palla, fenaç, cañizos, bambús, brossa, turba i loam. Ademés de rajoles porosos perforats, terracotes (tant de tests de fanc cuit, aixina com pipes a voltes plàstiques) de farcidura, metals per als accessoris i possiblement una pantalla d'aram per a l'acoplament dels materials i com a protecció contra els pardals. En la coberta impermeabilizantes i cobertes similars, tan be a prova de les inclemències del temps en les fustes usades en la seua construcció en esmalt o freqüentment mesclant plaques de fusta de distintes tonalitats per a donar-los un toc estètic multicolor. És molt important tindre en conte que les celulosa i les fustes utilisades es troben lliures de productes químics.
La construcció bàsica més comuna dels kits preparats per als hotels d'insectes consistixen en llarcs llistons de fustes quadrades, de les quals el soport que es conseguix té forma rectangular, i en llistons travessers, que la trama central subdivide en quadrants en E. Els soports s'ancoren fermament al sol i com a conclusió superior de la construcció una coberta en diagonal. Els quadrants es reblixen de materials diversos, que continguen abundants cavitats. Els espais oberts es reblixen en bastons de bambú, refillols en làmines o similars, també es preparen obertures més chicotetes, per eixemple corts en disc de troncs de fusta dura coberta la seua superfície de perforació (en diàmetros generalment diversos entre 2 a 10 milímetros), les cavitats més grans a l'esquerra, per eixemple en les cavitats que presenten en o entre els rajoles. Estos forats servixen com a tubos de cria. Les seues obertures del vol de prova deuen mantindre's netes, de modo que els insectes les accepten. Anant més llunt, generalment es deixa un tros de fusta sense foradar totalment, en la part d'arrere sancera, per a que siga l'insecte qui continue el treball. En alguns quadrants s'utilisen fustes madures. Els llocs especials per a certs grups d'insectes necessiten d'una atenció especial, per eixemple es pinten en freqüència de color roig, perque este atrau els animals. Si hi ha boquetes entre les diverses celulosa, estos es reblixen millor de fenaç, de paquets de palillos embolicats, chicotetes pedres o de loam. Aixina no deu quedar cap lloc en els quadrants sense farcidura, i de pas tots estos elements individuals es protegixen uns a uns atres, i en el hivern es reduïx fortament el refredat.
Vore també
Bibliografia
- Wolf Richard Günzel: Dones Insektenhotel. Naturschutz erleben. – Bauanleitungen, Tierporträts, Gartentipps. Pala-Verlag, Darmstadt 2007, 3. Aufl., ISBN 978-3-89566-234-8
- Wolf Richard Günzel: Dones Wildbienenhotel. Naturschutz im Garten. Pala-Verlag, Darmstadt 2008, 1. Aufl., ISBN 978-3-89566-244-7
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caja de insectos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.