Borumballa
Anar a la navegació
Anar a la busca
Se diu borumballa, en castellà, viruta, segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), a la porció de fusta fina i allargada que es trau de la fusta en passar-li la plana o treballar-la i que ix generalment en forma espiral.
També definix com a borumballa a una cosa inútil, sense contengut o fonament; palla: L'informe està unflat, té molta borumballa i només dos o tres idees bones.
El Diccionari afig una série d'observacions i documentació:
El sentit figurat de borumballa, com a cosa inútil, ya el trobem en els clàssics: “No conexeu vos, corpus mei, / aqueixa gent / que·n lo seu dir fan fonament / de barrumbales, / hi tot son fet es, ab rialles, / fundar son dret”. Jaume Gaçull usa la variant antiga barrumbales, en sentit figurat, en Lo sompni de Johan Johan. 1497. A banda de la variant antiga barrumbala, trobem les següents variants locals, dialectals o inusuals: barrumballa, barumballa, bolumballa, borrumballa, borumballa, brumballa, burumballes, bromballa.
