Chronoxyle

La llenya està d'una manera natural molt present en els boscs primaris (fins a una 1/3 de massa de la fusta), en Białowieża (Polònia)

En els grans troncs no es congela el seu interior. Per esta raó, alberguen espècies particulars. Podrà alimentar durant sigles millers de tonellades d'organismes saproxilòfecs o consumidors de fusta en descomposició.

En un bosc primari de zona de clima templat, un 30% de la fusta naturalment present es va morir i està en descomposició.

Numerosos bolets depenen de la fusta morta en descomposició (ací : Hericium coralloides)

Les paraules chronoxyle (neologisme francés, l'equivalent espanyol seria "cronoxilo") o monolit de fusta morta, són neologismes que designen:

• als vells i grans arbres morts o moribunts, que es deixen descompondre sobre el seu peu, a sovint despuix de “haver-los afiançat”.
• o siga peces de fusta arreglades i conservades de modo que constituïxquen a mida que alvança la seua descomposició, una successió d'hàbitats susceptibles d'albergar la diversitat de les comunitats d'espècies saproxílicas (que consumixen la fusta o viuen dalt com epífitas) i que estan en forta regressió en els boscs a on la silvicultura ya no deixa lloc per als arbres vells i els cúmuls de fusta morta en descomposició.

Es contempla que be siga per raons pedagògiques, científiques o de protecció de la naturalea els chronoxyles deuen compensar-se en la seua regressió de les grans fustes mortes dels boscs. Si es reconstituyen, deuen puix recompondre's de fusta sense pesticides i si és possible procedents d'arbres que s'hagen desenrollat en llocs lliures de substàncias químiques remanentes (plom, mercuri, sal, etc). Poden, no obstant, tindre una vocació secundària artística, com a senyal, tòtem, o treball d'art si es talla la fusta.

La majoria dels chronoxyles actualment reconstituidos ho varen anar per raons prioritariamente pedagògiques i d'estudi científic, més que com a verdadera ferramenta de conservació de la naturalea. Permeten per eixemple a decenes de generacions d'alumnes de seguir i estudiar en un mateix lloc la proyecció de la descomposició i estudiar als seus protagonistes (bactèries, bolets, insectes, etc). Poden constituir una mida compensatòria i/o conservacionista proposta com a atenuant de l'impacte de la destrucció de repoblaments, o de la falta de llenya induïda per una explotació intensiva del bosc per eixemple en el marc d'una ecocertificació forestal de tipo FSC, o simplement associar-se a un plantejament d'HQE (del tipo « Quinzième cible HQE »).

Les senyes adquirides per l'estudi de la fusta morta posen de manifest que per a conservar duraderamente les associacions saproxíliques (fauna, bactèries, foncs de la fusta morta depenen de la conectivitat dels péntols de les fustes. En absència d'arbres senescentes propencs, ans que un monolític de fusta estiga dividit, una contribució periòdica de fusta morta pot permetre la conservació de poblacions saproxíliques característiques de les distintes fases de descomposició de la fusta.

Interés per la biodiversitat

Els boscs madurs (de 100 a 500 anys i més segons la composició de les espècies forestals) que són els arbres senescentes, com les fustes mortes encara de peu o tombades en el sol tenen un interés ecològic principal per la biodiversitat:

• mentres que hàbitat irreemplazable per a una multitut d'invertebrats, comunitats bacterianes, foncs, pardals, mamífers (entre els quals es troba el rat penat), reptils i amfibis;
• mentres que font (directa o indirecta) de menjar per a estes espècies, i indirectament per als seus depredadors;
• mentres que element important de completar el cicle del carbono en l'ecosistema forestal, i font d'humus.

La silvicultura sostenible comença per integrar la protecció o per reintroducir una cantitat mínima de fusta morta en els boscs. Zones de reserva natural íntegra permeten protegir-los, pero el caràcter fragmentat i la insularisación ecològica de numerosos repoblaments i boscs fan estes mides molt insuficients per al manteniment d'una biodiversitat important en les comunitats saproxílicas. És per açò que algunes ciutats desenrollen una estratègia de reintroducción molt significativa de fusta morta en els seus grans parcs urbans (p.ej.: Lille en França) que -, en particular, per esta raó - va obtindre una etiqueta de gestió ecològica “Espais verts ecològics” entregat per Ecocert en 2007). Els arboristas tendixen també a integrar este tema, en un concepte de “Alta calitat arborícola” proposta en Nantes en el Coloqui Arbre i desenroll sostenible.

Tipos de Chronoxyles

Clicar per a engrandir

La modelisació matemàtica dels fluix d'aire sobre un tronc sortit de bolets d'este tipo deixa pensar que contribuïxen significativament a aumentar la resistència al vent de les “veles” de llenya de les que s'alimenten. Es va pensar en reproduir tals formes sobre fumerals industrials per a aumentar la seua resistència a les tormentes.

Diferents tipos existents de chronoxyles / Monolithes :

• els que es presenten generalment formes en “Tòtem” (troncs més o menys reduïts un 3 a 12 m d'altura)
• “Vés-la” natural, in situ , de peu sobre les seues raïls, eventualment en reforços de seguritat, o inclús, com en la fotografia adjunta a l'esquerra, astillado per a imitar un trencament degut a una tormenta a fi de facilitar la colonisació (ací en Lille, en el Jardí Vauban, en 2006)
• In situ , replantados de peu (per a les seccions llargues) o colocats en el sol, o aïllats del solc
• Ex situ , desplaçats en un lloc a on no obstruiran ningú.
• Troncs imponents astillados o trossejats i colocats en el sol, eventualment semienterrados o parcialment en l'aigua, eventualment reconstituidos a partir d'arbres tallats, del mateix lloc o no
• Pot per fi tractar-se d'una escultura, tenint un interés estètic o decoratiu, pero no obstant destinada a ser deteriorada per la fauna i flora saproxílica que acabarà de tallar-ho fins a desintegrar-ho en humus.