En geometria, els círculs tangents (també coneguts com a círculs osculadors) estan situats sobre un pla comú i es caracterisen per tallar-se en un sol punt. Hi ha dos tipos de tangència: interna (quan un dels círculs conté a l'atre) i externa (en cas contrari).

Numeroses qüestions i construccions geomètriques estan relacionats en círculs tangents; tals problemes a sovint tenen aplicacions en la vida real, com la trilateración i la maximisació de l'us de materials.

(NOTA: encara que l'expressió circumferència tangente és conceptualment més correcta que círcul tangente, s'ha preferit utilisar esta última pel seu major concisión)

Dos círculs donats

 
Elipse i hipérbola, llocs geomètrics dels centres dels círculs tangents a atres dos círculs donats que es tallen entre sí

Dos círculs són mútua i externament tangentes si la distància entre els seus centres és igual a la suma de les seues ràdios.[1] Dos círculs són mútua i internament tangentes si la distància entre els seus centres és igual a la diferència de les seues ràdios.

Cadenes de Steiner

Les cadenes de Steiner són conjunts de círculs que són simultàneament tangentes entre sí i a atres dos círculs que no es tallen entre ells.

Cadenes de Pappus

La cadena de Pappus és un cas particular de la cadena de Steiner, en el que es partix de dos círculs tangents exteriormente entre sí, i es continua afegint círculs tangents entre sí, al círcul envolvente dels dos círculs donats, i a un d'estos dos círculs.

Tres círculs donats: el problema de Apolonio

El problema de Apolonio és construir círculs que siguen tangentes a tres círculs donats.

Tamís de Apolonio

Si un círcul s'inscriu iterativamente en els triànguls curvos intersticiales entre tres círculs mútuament tangentes, resulta un tamís de Apolonio, un dels primers fractales històricament descrits.

 
Tres círculs mútuament tangentes en les seues ràdios en les proporcions 4:4:1 produïxen un triàngul en la terna pitagórico 3-4-5

Vore també

Referències