Anar al contingut

Tangent (geometria)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tangent (geometria)
en vert: llínea tangent
en blau: llínea secant
en roig: corda

La tangente [lower-alpha 1]a una curva en un punt P és una recta que toca a la curva solament en dit punt, cridat punt de tangència. Es pot dir que la tangente forma un àngul nul en dit punt. Esta noció es pot generalisar des de la recta tangente a un círcul o una curva a figures tangentes en dos dimensions —és dir, figures geomètriques en un únic punt de contacte (per eixemple, la circumferència inscrita)—, fins als espais tangentes, en a on es classifica el concepte de tangència en més dimensions.

Geometria en el pla

Recta tangente a una curva

Una recta és tangente a una curva en un punt comú si en dit punt té la mateixa pendent que la curva. La recta tangente és un cas particular d'espai tangent a una varietat diferenciable de dimensió 1, ℝ1. El problema va poder resoldre's, plantejant que tal recta és la posició llímit de les rectes secantes de la curva que passen per un punt fix i els atres s'acosten a tal punt. Una llínea tangent simplement toca una curva en un punt, coincidint en la pendent de la curva allí. (Del llatí tangens "tocar", com en la paraula "tangible").

Elaboració geomètrica

Intuitivament, la tangente TA és la posició llímit del recte o el llímit de les rectes secantes a la curva C, que passen pels punts A i Mi quan s'aproximen indefinidament per M1, M2, M3, M4, …

Construcció analítica

Analíticament, si C ve donada per una funció f(x), tal que, A=(a,f(a)) i Mi=(mi,f(mi)), llavors la recta AMi quan limi→∞mi=a tindrà com a coeficient director o pendent:

limmi→af(mi)−f(a)mi−a

que per definició és f′(a) la derivada de f en a.

La recta tangente, TA, a la funció és:

TA(x)=f′(a)(x−a)+f(a)

Determinació de la recta tangente

Per a determinar la recta tangente en un punt P(x,f(x)) n'hi ha prou en conéixer el seu àngul d'inclinament, açò és:

limΔx→0ϕ(Δx)=ϕ0

Per a trobar este àngul es pot amprar el seu tangente trigonométrica, en atres térmens la pendent (inclinament angular) de la recta tangente. O siga:

limΔx→0ϕ(Δx)=ϕ0
tanϕ(Δx)=ΔyΔx
tanϕ(Δx)=limΔx→0f(x+Δx)−f(x)Δx

Si en el punt x existix la recta tangente (no vertical) a la curva llavors existix el llímit

limΔx→0tanϕ(Δ)=limΔx→0ΔyΔx=tanϕ0

Per tant, es pot obtindre l'àngul ϕ0 com l'arc tangente:

ϕ0=arctanlimΔx→0ΔyΔx

Finalment, per a l'equació de la recta tangente, es necessita la pendent m, que no és sino el llímit limΔx→0ΔyΔx, puix, ademés es coneix el punt de tangència P(x, f(x)).

Circumferències tangentes

Artícul principal → Problema de Apolonio.

Si es posa circumferència de centre Ci i ràdio ri, és tangente en un punt P a una atra circumferència de centre Cj i ràdio rj si l'els dos centres de les circumferències i el punt de tangència estan sobre la mateixa recta, i el punt P de tangència és l'intersecció de les dos circumferències.

Aixina partint d'una circumferència i un punt P, de la mateixa, traçant una recta que passe pel centre de la circumferència i el punt P, qualsevol circumferència en centre en esta recta, que passe per P, serà tangente a la circumferència donada en eixe punt.

Circumferència tangente a una recta

Donada una recta r i un punt P de la mateixa, traçant la perpendicular a la recta r per P, qualsevol circumferència en centre en esta perpendicular que passe per P és tangente a r en el punt P.

Pel raonament invers podem traçar la recta tangente a una circumferència en un punt P donat. La seua equació es diu equació de la desdoblada.

Pla tangente

Artícul principal → Espai tangente.

En geometria diferencial, espai tangent és el conjunt associat a cada punt d'una varietat diferenciable format per tots els vectors tangentes a dit punt. És un espai vectorial de la mateixa dimensió que la dimensió de la varietat.

Hi ha vàries formes d'entendre este concepte. Primer anem a explicar utilisant la gràfica del costat. Escomencem suponent que tenim una curva γ en la varietat M que passa per alguna posició elegida qualsevol: x∈M. És dir un mapage γ : ]−ε,ε[→M diferenciable que satisfà γ(0)=x i γ′(0)=v. Resulta que el conjunt de tots estos vectores formen l'espai tangent TxM de x en M.

Vore també

Notes

  1. ↑ Del llatí tangens' ‘que toca’.[1]

Referències

  1. ↑ Real Acadèmia Espanyola, 2001

Bibliografia