Cálibes
Els cálibes eren els membres d'un poble de l'Antiguetat que vivien en una zona del nort d'Anatolia.
Des de l'Antiguetat hi havia controvèrsia sobre la seua ubicació exacta, ya que Demetrio d'Escepsis indicava que vivien en l'interior pero Estrabón opinava que una part d'ells habitava en la zona costera de la Mar Negra.[1] Apolonio de Rodas, per una atra part, els menciona entre els territoris junt als que varen passar els Argonautas en el seu viage cap a la Cólquide en busca del vellocino d'or.[2] Esquilo, no obstant, els ubicava prop dels escitas. Este autor incidix en el salvajisme dels cálibes.[3] Plinio el Vell els denomina armenocálibes i els ubica a continuació de la ciutat de Trapezunte.[4] El Periple de Pseudo-Escílax els ubicava junt als tibarenos i situa en el seu territori el port de Genetes, la ciutat d'Estamenia i la veta i la ciutat de Jasonio.[5]
No cultivaven terres ni tenien ganado, sino que es dedicaven a la peixca i a la mineria, principalment la del ferro, que fonien i intercanviaven per atres mercaderies. Estrabón els ubica a l'altura de Farnacia i indica que rebien el nom de caldeos. Ademés, els relacionava en els «halizones» mencionats per Homero en el catàlec dels troyanos de la Ilíada, ya que este senyalava que procedien de Álibe i que d'allí procedia l'argent, encara que atres autors discutien que els halizones tingueren que identificar-se en els cálibes.[6]
Heródoto els cita entre els pobles que havien segut somesos per Creso, rei de Brega.[7]
En el 401 a. C., els grecs de l'Expedició dels Dèu Mil varen aplegar al territori dels cálibes, que era veí de lo que en aquells temps era Armènia i també del país dels tibarenos. Varen travessar el seu territori en sèt etapes i varen tindre alguns combats en ells. Els cálibes duyen corazas de lli, grebas, caixcos, gavinets i llances. Acostumaven a degollar a aquells als que vencien. En aquella época eren súbdits dels mosinecos.[8]
Relació en el ferro
[editar | editar còdic]Els cálibes, junt en els tibarenios, es conten entre les primeres nacions que varen desenrollar la forja del ferro, segons els autors clàssics.[9] Χάλυψ, el nom ètnic en grec antic, significa «ferro templat, acer», un terme que va passar al llatí com chalybs, «acer».[10][11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estrabón XIV,3,23-24.
- ↑ Apolonio de Rodas II, 1001.
- ↑ Esquilo, Prometeo encadenat 715.
- ↑ Plinio el Vell VI,12.
- ↑ Periple de Pseudo-Escílax 88.
- ↑ Estrabón XII,3,19-20; Homero, Ilíada II,856; Apolonio de Rodas II,1001.
- ↑ Heródoto (2000). Història, Llibres I-II (en Espanyol), Gredos, p. 36. ISBN 84-249-2471-1.
- ↑ Jenofonte, Anábasis IV,5,34; IV,6,5; IV,7,15-17; V,5,1.
- ↑ Estrabón XII,3,19
- ↑ I. M. Diakonoff La prehistòria del poble armeni, Ereván, 1968 (Delmar, Nova York, 1984) ISBN 9780882060392. "Els grecs evidentment varen usar el nom Chalybes per a tots els habitants del Ponto que comerciaven en mineral de ferro (vore Pauly, s. v. Chalybes); en alguns casos podríem sospitar que els Moschi (en Ponto) i/o els Chalybes eren designació estrangeres per als caldeos (Halitu, Xaghtik') que en realitat vivien entre els Tibareni en l'oest, els Mosynoeci en el nort i els Matieni en el surest".
- ↑ “El metal darrere dels mits: la metalúrgia del ferro en la regió surest de la Mar Negra” . Antiquity 94 (374): 401–419. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cálibes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.