Mosinecos

Mapa d'Abraham Ortelius de 1624 a on apareix l'ubicació dels mosinecos.

Els mosinecos eren els membres d'un poble de l'Antiguetat que vivien en una zona montanyosa del nort d'Anatolia compresa aproximadament entre la vertent nort de la cadena del Ponto i les ciutats de Trapezunte i Giresun.

Característiques i costums

Es caracterisaven perque vivien sobre arbres o en altes torres de fusta anomenades mosinas, d'a on procedia el seu nom. La mosina més alta estava ocupada pel seu rei. Apolonio de Rodas indica que si el rei s'equivocava en emetre algun juí, se li mantenia durant aquell dia tancat i sense menjar. Apolonio i Jenofonte també senyalen que les seues normes eren molt diferents a les dels grecs posat que lo que els grecs realisaven públicament, ells ho realisaven dins de les seues cases o a soles, parlaven en si mateixos, reïen solo i ballaven com si algú poguera vore'ls i en canvi la pràctica del sexe ells la realisaven en el sol a la vista de tots. Vivien de la caça i el seu principal aliment eren les castanyes, que coïen com a pa. També tenien blat, posaven lonchas de delfí en salazón, ampraven el greix de delfí i ademés feyen un vi dolç i aromàtic. Marcaven els seus cossos en tatuages. Eren de pell blanca. Es contava que a voltes assaltaven als estranys botant sobre ells des de les seues torres.

Història

Apolonio de Rodas els menciona entre els territoris junt als que varen passar els Argonautas en el seu viage cap a la Cólquide en busca del vellocino d'or.

Heródoto els cita entre els pobles tributaris dels perses. Pertanyien a una demarcació tributària que compartien en els moscos, tibarenos, macrones i mars que devia aportar trescents talents. Varen formar part de l'expedició que Jerjes va realisar en el 480 a. C. contra Grècia. Els mosinecos i els macrones varen estar baix el mando d'Artaíctes en esta expedició. Es contava que anaven armats, de la mateixa manera que els moscos, en yelmos de fusta, escuts i llances curtes en puntes de ferro.

En el 401 a. C., els mosinecos es trobaven enfrontats en dos faccions que lluitaven per ocupar la part més alta del país. Una d'estes faccions de mosinecos es va aliar en els grecs de l'Expedició dels Dèu Mil per a derrotar a l'atre bando. En esta acció bèlica varen acodir en trescentes barques fetes cada una d'un sol tronc. Estaven armats en escuts de vímen recoberts en pells de bou, llances de sis colzes que tenien una bola de fusta darrere i astrals de ferro. Vestien corfolls curts i caixcos de cuiro semblants als dels paflagonios en un penacho en mig. En aquella época els cálibes eren súbdits dels mosinecos.