Macrones

Mapa d'Abraham Ortelius de 1624 a on apareix l'ubicació dels macrones.

Els macrones eren els membres d'un poble de l'Antiguetat que vivien en una zona del noreste d'Anatolia.

Apolonio de Rodas els menciona entre els territoris junt als que devien passar els Argonautas en el seu viage cap a la Cólquide en busca del vellocino d'or. L'autor els ubica en les proximitats de l'illa de Fílira, dels bequires, els sapires i els biceres, darrere dels quals ya es trobava la Cólquida.

Segons Heródoto, practicaven la circumcisió, que havien deprés dels cólquico. L'historiador els cita entre els pobles tributaris dels perses. Pertanyien a una demarcació tributària que compartien en els moscos, mosinecos, tibarenos i mars que devia aportar trescents talents. Varen formar part de l'expedició que Jerjes va realisar en el 480 a. C. contra Grècia. Els mosinecos i els macrones varen estar baix el mando d'Artaíctes en esta expedició. Es contava que anaven armats, de la mateixa manera que els moscos, en yelmos de fusta, escuts i llances curtes en puntes de ferro.

En el 401 a. C., els grecs de l'Expedició dels Dèu Mil varen aplegar al territori dels macrones. Estos duyen llances, escuts de vímen i corfolls de crin i pretenien combatre als grecs per a evitar que invadiren el seu territori pero un esclau que estava entre els grecs i que entenia la seua llengua parlamentó en ells. Els va explicar que els grecs únicament necessitaven travessar el territori per a tornar a la seua pàtria. Aixina que, varen aplegar a un acort, varen travessar el seu territori en tres dies i mercadearon en ells.

Estrabón indica que els macrones varen ser cridats més vesprada sans pero Plinio en canvi els presenta com dos tribus distintes.