Burmanniaceae
Les burmaniàcees en sentit estricte (nom científic Burmanniaceae sensu stricto, és dir excloent als gèneros ací ubicats en Thismiaceae) són una família de plantes monocotiledónees chicotetes i rares de les selves tropicals, que com ací circunscriptas són herbes més be chicotetes en rizoma, moltes voltes sense clorofila (no fotosintetizan sino que són micoheterotróficas, és dir paràsites de fongos, llevat algunes Burmannia que són verdes i posseïxen chicotetes hojitas). Poden ser reconegudes pels seus flors de simetria radial, moltes voltes més o menys blaves, en un ovari ínfero que moltes voltes és alado. Els tépals externs són més llarcs que els interns i només hi ha 3 estams, oposts als tépals interns. Són principalment tropicals, especialment representades en Sudamérica. La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG III del 2009 i l'APWeb (2001 en avant), si ben la seua circumscripció varia entre els dos sistemes de classificació, ya que APG III inclou als gèneros que el APWeb discrimina sobre la base dels anàlisis moleculars de ADN que varen definir que la família era monofilética si s'excloïa d'ella als gèneros que ubica en la família Thismiaceae (vore APWeb).
Descripció
[editar | editar còdic]Són herbes majorment saprófites; rizoma majorment present, vertical, densament cobert de fulls escamiformes; plantes hermafrodites. Fulls alterns, simples, sésiles, sanceres, a voltes arrosetadas. Flores 1 a numeroses en un cim terminal, bracteada, laxa a comprimida, usualment bifurcada; periant simpétalo, usualment actinomorfo, compost d'una part basal tubular i de 6 tépals arreglats en 2 verticilos; tubo floral majorment persistent, a voltes proveït d'ales o costelles llongitudinals; estams 3, anteres ditecas, introrsas, lóculos sobreposts i transversalment dehiscentes, conectivo dilatat; estil 3-ramificado en l'àpiç, ovari ínfero, 1-locular en placentaació parietal a 3-locular en placentaació axial, freqüentment en nectaris en els septos, òvuls numerosos, anátropos. Frut una càpsula, dehiscencia llongitudinal o transversal per hendeduras o valvas; llavors numeroses, chicotetes, estretament fusiformes a subglobosas, sense arilo.
Filogenia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Filogenia.
Els estudis de Merckx et al. (2006[1]) basats en senyes nuclears i mitocondrials sugerixen fortament que Burmanniaceae sensu stricto (com ací definida) i Thismiaceae no formen un clado. Este estudi, en un mostreig exhaustiu d'estos dos tàxons (encara que sense "outgroup" a Dioscoreales), mostra relacions de parentesc substancialment diferents de les de Caddick et al. (2002a, 2002b). Les relacions trobades en l'arbre de Caddick et al. (2002a) varen ser dominades per les senyes del cloroplasto, pero com estos dos tàxons són principalment micoheterotróficos, tenen seqüències en els plástidos molt divergents. Per això estos tàxons micoheterotróficos han causat problemes. Geomitra (Thismiaceae), va aparéixer sense cap dubte junt en algunes Burmanniaceae en alguns anàlisis (Caddick et al. 2002a), mentres que en anàlisis del genoma mitocondrial els membres de Burmanniaceae sensu clapixc (és dir, incloent a Thismiaceae) apareixien en dos órdens diferents (G. Petersen et al. 2006b[2]).
Referències
[editar | editar còdic]- «Burmanniaceae» (en anglés). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 25th November 2008. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2006. Consultat el 15 de giner de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Burmanniaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.