Anar al contingut

Thismiaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Thismiaceae

Les tismiàcees (nom científic Thismiaceae) són una família de plantes monocotiledóneas, chicotetes i rares, micoheterotróficas, tropicals i subtropicals de tot lo món. Són herbes sense clorofila, que poden ser reconegudes per les seues flors distintives. Les flors són usualment solitàries i terminals, els tépals externs són moltes voltes prou diferents dels interns, usualment hi ha un anell rodejant l'àmplia gola, els estams són inflejos, o a lo manco formen un con en el centre de la flor, i l'ovari és ínfero. Les flors poden semblar "gelatina, o potser un grup de honguitos". Algunes són molt chicotetes, i actualment s'estan descrivint molts nous gèneros i espècies. La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com l'APWeb (2001 en avant), si ben el sistema de classificació APG III del 2009 inclou eixos gèneros dins d'un Burmanniaceae sensu clapixc, pero segons el APWeb a giner del 2011, els anàlisis de el ADN del núcleu i de les mitocondrias establixen que les famílies deuen estar separades per a mantindre's monofiléticas.

Filogenia

La família és reconeguda per varis autors (com Chase et al. 1995,[1] 2000,[2] Caddick et al. 2000a,[3] 2000b[4] Neyland 2002,[5] Thiele i Jordan 2002,[6] Merckx et al. 2006 i Woodward et al. 2007,[7] pero també ha segut inclosa en Burmanniaceae com a tribu Thismieae (Maas-van de Kamer en Kubitzki[8] i uns atres).


Els estudis de Merckx et al. (2006) basats en senyes nuclears i mitocondrials sugerixen fortament que Burmanniaceae sensu stricto (com ací definida) i Thismiaceae no formen un clado. Este estudi, en un mostreig exhaustiu d'estos dos tàxons (encara que sense "outgroup" a Dioscoreales), mostra relacions de parentesc substancialment diferents de les de Caddick et al. (2002a, 2002b). Les relacions trobades en l'arbre de Caddick et al. (2002a) varen ser dominades per les senyes del cloroplasto, pero com estos dos tàxons són principalment micoheterotróficos, tenen seqüències en els plástidos molt divergents. Per això estos tàxons micoheterotróficos han causat problemes. Geomitra (Thismiaceae), va aparéixer sense cap dubte junt en algunes Burmanniaceae en alguns anàlisis (Caddick et al. 2002a), mentres que en anàlisis del genoma mitocondrial els membres de Burmanniaceae sensu clapixc (és dir, incloent a Thismiaceae) apareixien en dos órdens diferents (G. Petersen et al. 2006b).

Taxonomia

l'APG de 1998 reconeixia a la família, després l'APG II del 2003 com el APG III (2009) la varen incloure en Burmanniaceae, pero l'APWeb (2001 en avant) a giner del 2001 encara decidix separar-les de nou, donats els resultats dels anàlisis moleculars de ADN del núcleu i les mitocondrias.

Com ací circunscripta, la família consistix en cinc gèneros descriptos fins ara (giner del 2009), tres (Afrothismia, Haplothismia i Oxygyne) són del Vell Món, Thismia és de les regions tropicals d'Amèrica i Àsia, en tres espècies de temperatures templades en Illinois (U.S.A), Japó, Nova Zelanda, Austràlia i Tiputinia és de l'Amazònia.

El gènero més representat és Thismia en 35 espècies.

Els gèneros, conjuntament en la seua publicació vàlida, distribució i número d'espècies es llisten a continuació (segons el Royal Botanic Gardens, Kew, a giner del 2009):

  • Afrothismia Schltr., Bot. Jahrb. Syst. 38: 138 (1906). Oest-centre i est d'Àfrica tropical.
  • Haplothismia Airy Shaw, Kew Bull. 7: 277 (1952). Sur d'Índia.
  • Oxygyne Schltr., Bot. Jahrb. Syst. 38: 140 (1906). Camerún, Sur de Japó a Nansei-shoto.
  • Thismia Griff., Proc. Linn. Soc. London 1: 221 (1845). Àsia tropical a Japó, E. i SE. d'Austràlia a Nova Zelanda, Nort-centre de U.S.A., Costa Rica a Amèrica subtropical.

En eixa llista falta Tiputinia, descripta en el 2007 i anidada en esta família.

Referències

  1. ↑ Chase, M.W., Stevenson, D.W., Wilkin, P. & Rudall, P.J. 1995. Monocot systematics: a combined analysis. Pp. 685–730 in: Rudall. P.J., Cribb, P.J., Cutler, D.F. & Humphries, C.J. (eds.), Monocotyledons: Systematics and Evolution.Royal Botanic Garden, Kew.
  2. ↑ Chase, M.W., Soltis, D.E., Soltis, P.S., Rudall, P.J., Fay, M.F., Hahn, W.H., Sullivan, S., Joseph, J., Molvray, M., Kores, P.J., Givnish, T.J., Sytsma, K.J. & Pires, J.C. 2000. Higher-level systematics of the monocotyledons:an assessment of current knowledge and a new classification.Pp. 3–16 in: Wilson, K.L. & Morrison, D.A.(eds.), Monocots: Systematics and Evolution. CSIRO Publishing, Collingwood.
  3. ↑ Caddick, L.R., Rudall & P. Wilkin, P.J. 2000. Floral morphology and development in Dioscoreales. Feddes Repert. 111: 189–230.
  4. ↑ Caddick, L.R., Rudall, P.J., Wilkin, P. & Chase, M.W. 2000. Yams and their allies: systematics of Dioscoreales. Pp. 475–487 in: Wilson, K.L. & Morrison, D.A. (eds.), Monocots: Systematics and Evolution. CSIRO Publishing, Collingwood.
  5. ↑ Neyland, R. 2002. A phylogeny inferred from large-subunit (26S) ribosomal DNA sequences suggests that Burmanniales llaure polyphyletic. Austral. Syst. Bot. 15: 19–28.
  6. ↑ Thiele, K.R. & Jordan, P. 2002. Thismia clavarioides (Thismiaceae),a new species of fairy lantern from New South Wales. Telopea 9: 765–771.
  7. ↑ Woodward, C. L.; Berry, P. E.; Maas-van de Kamer, H.; Swing, K. (2007). Tiputinia foetida, a new mycoheterotrophic genus of Thismiaceae from Amazonian Equador, and a likely case of deceit pollination. Taxon 56(1):157-162.
  8. ↑ Maas-van de Kamer, H. (1998). Burmanniaceae. Pp.154–163 in: Kubitzki, K., Huber, H., Rudall, P.J., Stevens, P.S. & Stützel, T. (eds), The Families and Genera of Vascular Plants, Vol. III, Monocotyledons: Lilianae (except Orchidaceae). Springer-Verlag, Berlin.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Thismiaceae&oldid=1263709»