Bregenzerwald
Bregenzerwald és una de les principals regions en l'estat de Vorarlberg, Àustria. Geològicament, el Bregenzerwald és una cordillera dels Alps calizos septentrionals, específicament la zona septentrional de flysch. Està en la conca hidrogràfica del riu Bregenzer Ach.
En 2024, la regió té 31.386 habitants.[1] A sovint, el Bregenzerwald es dividix en dos àrees principals, el Vorderwald (nort de Bregenzerwald) i el Hinterwald (sur de Bregenzerwald). El Vorderwald, en els seus tossals i montanyes baixes, és la part més propenca a la vall del riu Rin. El Hinterwald té les montanyes més altes, en altituts de fins a 2000 metros. Cada una de les dos parts té les seues pròpies varietats dialectals.
Geografia
El Bregenzerwald llimita en la vall del riu Rin a l'oest pero no aplega al llac de Constanza. En el nort llimita en el districte de Lindau i l'Oberallgäu en l'estat alemà de Baviera. En el noreste llimita en la vall Kleinwalsertal. A l'est es troba el Tannberg i l'Arlberg, al sur llimita en la vall Grosses Walsertal.
Municipis
Les principals localitats en Bregenzerwald són Bezau - la capital regional - Alberschwende i Egg. Alberschwende com un històric "Hofsteig" municipi anteriorment no formava part de la regió de Bregenzerwald.
Els municipis pertanyents a Bregenzerwald:
- Alberschwende
- Andelsbuch
- Au
- Bezau
- Bizau
- Damüls
- Doren
- Egg
- Hittisau
- Krumbach
- Langenegg
- Lingenau
- Mellau
- Reuthe
- Riefensberg
- Schnepfau
- Schoppernau
- Schröcken
- Schwarzenberg
- Sibratsgfäll
- Sulzberg
- Warth[2]
Encara que els municipis de Langen i Buch es troben en la regió Bodensee-Vorarlberg (vall del Rin), també formen part, per eixemple, de la ruta del formage Bregenzerwald.
Reserves naturals
Reserva de la biosfera Grosses Walsertal
Els municipis del Grosses Walsertal s'han unit i formen junts la Reserva de la biosfera Grosses Walsertal. És la primera reserva natural de Vorarlberg declarat per l'UNESCO.[3]
Parc Natural Nagelfluhkette
El parc natural Nagelfluhkette és el primer parc natural transfronterer entre Alemània i Àustria i, per lo tant, un proyecte pilot internacional. Té una superfície de 48 000 hectàrees,[4] comprén dèu municipis bavars i huit de Vorarlberg i constituïx la transició entre la regió de Algovia i el bosc de Bregenz.
Àrea protegida
Kanisfluh (Au, Mellau i Schnepfau)[5]
Àrees de protecció fitosanitaria
Hochifen i replanell de Gottesacker (Bezau, Egg, Mittelberg)
Körbersee (Schröcken)
Història
Al voltant de l'any 1000, el bosc de Bregenz va ser poblat i cultivat des de Bregenz. En 1390, el comtat de Feldkirch es va vendre a Àustria, en 1451 es varen vendre Lingenau i Alberschwende. 1453 es va convertir en l'austríac Tannberg ( Schröcken i Warth ), en 1523 els Habsburgo finalment varen comprar Sulzberg.[6]
República Llauradora
Despuix de 1380, es va formar una administració autònoma dels llauradors del bosc (la cridada Bauernrepublik), en la seua pròpia comunitat rural lliure, la seua pròpia constitució (Landsbrauch) i jurisdicció alta i sanguinosa. Com a cap s'elegia a un Landammann, normalment procedent de les famílies més respectades del Bregenzerwald. En la taula de Landammänner, que encara es conserva, figuren molts dels noms coneguts que originàriament procedien del Bregenzerwald, com Feurstein, Meusburger o Metzler, junt en els seus escuts.[7]
Formage
L'elaboració de formage té una llarga tradició en el bosc de Bregenz. Els celtes varen ser els primers en introduir la ganaderia i l'economia alpina en la regió. A partir de l'any 15 a. C., els romans varen ocupar la regió. Ya practicaven la quesería alpina professional i, en el V, varen transmetre els seus coneiximents sobre l'elaboració del formage als alemans, que varen talar gran part del bosc per a dedicar-ho al pastoreig i varen crear pastures comunals (Allmenden).
Aproximadament a partir de 1594 se celebrava una volta a l'any el Schwarzenberger Markt, en el que es comerciava en ganado i formage. Fins a la segona mitat del XVII, en el Bregenzerwald solament s'elaborava formage agre (la llet es desnataba per complet), en el que també es podia produir molta manteca. La producció de manteca era molt important, ya que calia pagar imposts a les autoritats en forma de manteca.
Despuix de la guerra dels Trenta Anys, és dir, a partir de 1648 aproximadament, varen aplegar al Bregenzerwald pastors del Appenzell, que varen ensenyar alllogarencs la producció de formage gras (en el que la llet no es descrema o solament es descrema parcialment). Alguns varen arrendar pastures alpines i varen construir les seues pròpies lleteries. La difusió de la producció de formage gras es deu a que els habitants de les valls en un clima menys favorable tenien que almagasenar aliments no peridors per a l'hivern i els temps d'escassea.
En el XVIII, la major part de la llet de les pastures alpines ya es transformava en formage alpí.
A principis del XVIII es va prohibir l'elaboració de formage gras, lo que va provocar tumults en el Bregenzerwald. Els grangers es varen impondre i aixina va escomençar l'auge de l'elaboració de formage dur en el Bregenzerwald. Poc a poc, la producció de formage agre va ser disminuint en el Bregenzerwald. Este es destinava principalment al consum propi i a la venda dins de la regió. En 1785 es varen construir les primeres carreteres en el Bregenzerwald, pel fort desenroll del comerç. En 1786 varen aparéixer els primers carros en rodes de ferro.
Per a trencar el domini econòmic casi absolut dels comerciants de formage, Franz Michael Felder va fundar la primera cooperativa agrícola.
La segona mitat del XIX va ser l'época dels cridats «comtes del formage». La producció de llet i formage ya era llavors una important font d'ingressos per als agricultors. Els comtes del formage eren uns pocs comerciants de formage influents que tenien el monopoli.
En 1900 es va inaugurar en Doren una escola imperial i real per a l'elaboració de formage.
Des de 1993, cada any en setembre se celebra en Schwarzenberg el concurs de formages de Vorarlberg. Unes 100 queserías i pastors competixen en 170 productes pel premi al millor formage en les categories de formage de alp, formage de montanya i formage de tall elaborat en llet de fenaç (llet sense sija).
En 1998 es va fundar la KäseStraßi Bregenzerwald (Ruta del Formage del Bosc de Bregenz). Es tracta d'una cooperació entre agricultors, hosteleros, artesans i turistes del Bosc de Bregenz. Les empreses associades esperen preservar el paisage cultural i natural de la regió i promoure la producció i comercialisació dels productes regionals entre elles i en uns atres. La Ruta del Formage és un proyecte del programa regional de desenroll LEADER II de l'Unió Europea.
Fins a hui, el Bregenzerwald és conegut pel seu formage. Més de 1000 granges del Bregenzerwald en 13 000 vaques produïxen més de 55 millons de quilograms de llet a l'any.[8]
Cultura
Dialecte
Els dialectes en les valls de Vorarlberg tenen raïls alemanicas. Els dialectes parlats són semblats a l'alemà suís i suabio. Inclús la gent de Vorarlberg té dificultats per a entendre la gent de Bregenzerwald. Casi tots els llocs tenen el seu propi dialecte. En el nort de Bregenzerwald diuen, per eixemple, "Stui" a la pedra, en el sur diuen "Stua".
El Juppe - el trage típic de dòna
Els trages típics de la regió Bregenzerwald tenen una llarga tradició en Vorarlberg. El Juppe és un dels trages més antics, bells i elegants de la regió alpina. L'iglésia dominical, bodes i festivals, processons o funerals són oportunitats per a portar a terme en orgull el trage ricament brodat en la falda finamente plisada en negre, marró o blanc. La variant negra és considerada la més elegant. La pantalla de lluentor utilisada per a ells solament es produïx en el taller de Juppen Riefensberg segons receptes antigues. El vestuari i el valiós tocat, especialment el Schappale (la corona), són heretats, pero encara estan fets per mans expertes de dònes.[6]
Economia
La població de Bregenzerwald viu del turisme, l'agricultura i un comerç fortament associat en el processament de la fusta. Alguns també troben treball en el Valle del Rin, el centre econòmic de Vorarlberg.[9] Fins a hui, el bosc de Bregenz és famós pel seu formage. 1322 explotacions agrícoles en el bosc de Bregenz en 12 446 vaques produïxen més de 50 millons de quilograms de llet a l'any.[10]
Deport
La Copa Mundial de Snowboard en Montafon forma part de la Copa Mundial de Snowboard des de la temporada 2012/13. Està organisada per la Federació Internacional d'Esquí (FIS) i la Federació Austríaca d'Esquí (ÖSV) en la seua empresa Àustria Ski Veranstaltungs GmbH (ASVG) en associació en Silvretta Montafon i Montafon Tourismus. El Comité Organisador està format pel president Peter Marko i el Secretari General Christian Speckle. El curs de snowboardcross té una llongitut de 980 metros i el de eslalon paralel de 280 metros, i les competicions se celebren en Schruns, en Silvretta Montafon, Hochjoch.[11]
Turisme
Bregenzerwald és un destí popular per les seues rutes de senderisme i ciclisme i les numeroses estacions d'esquí.
Els hostes que s'estagen entre l'1 de maig i el 31 d'octubre durant tres o més nits en un dels 28 municipis associats rebran la targeta gratuïta Bregenzerwald & Großés Walsertal. Esta targeta és vàlida per als telefèrics, els autobusos públics i les piscines a l'aire lliure. És vàlida des del dia d'arribada fins al dia d'eixida i l'entreguen els propis estages.[12]
Bregenzerwaldbahn
El Wälderbähnle és un tren de nostàlgia cuidadosadament mantingut que s'estén entre l'estació de Schwarzenberg i Bezau. El tren té encara locomotores històriques diésel i de vapor.[13]
El Schubertiade es porta a terme tots els anys en Schwarzenberg. És un event per a celebrar la música del compositor Franz Schubert (1797-1828) com una representació de les seues obres. Dos voltes a l'any, Schwarzenberg és un lloc de reunió per a artistes, coneixedors de l'art i amants de la música. En cap atre lloc hi ha una cantitat tan gran de Liederabend (nits de vora) en els millors cantants del món en tan poc temps.[14]
FAQ Bregenzerwald
FAQ Bregenzerwald és un fòrum social en caràcter de festival. Oferix conferències i discussions, concerts i experiències culinàries en llocs poc comuns.[15]
Museus
- Museu Angelika Kauffmann en Schwarzenberg
- Werkraum Haus en Andelsbuch
- Natur.Museum en Lingenau
- Frauenmuseum en Hittisau
- Barockbaumeister Museum en Au
- Juppenwerkstatt (manufactura del trage típic de Vorarlberg) en Riefensberg
- Museu Bezau
- Museu Vorarlberger FIS-Skimuseum
- Museu Franz Michael Felder (autor austríac, reformador social i agricultor) en Schoppernau[16]
BUS:STOP Krumbach
La parada d'autobús Krumbach (correcta ortografia: BUS:STOP Krumbach) va ser un proyecte de construcció de sèt parades del servici d'autobusos Landbus Bregenzerwald en el municipi de Krumbach. Realisades per sèt arquitectes de diferents països, en colaboració en chicotetes empreses locals, les parades de l'autobús rural groc unixen lo quotidià en arquitectura sofisticada.[17]
Ruta del Formage Bregenzerwald
La Ruta del Formage del Bregenzerwald és una associació de grangers, pastors, hosteleros, artesans i comerços del Bregenzerwald, per lo que no és una carretera en el sentit tradicional. En uns 180 membres i numerosos socis, la Ruta del Formage reunix baix un mateix sostre a experts de diferents disciplines relacionades en el fruïment, la bellea i l'art. Entre ells es troben: agricultors i pastors alpins, queserías i queseros, tavernes i posades, museus, ferrocarrils, oficines de turisme i numeroses empreses associades del sector de l'artesania i el comerç. Els membres i socis de la Ruta del Formage contribuïxen a preservar i promoure el paisage del Bregenzerwald, les chicotetes estructures i els productes locals.[18]
Galeria
-
Una casa típica en Schwarzenberg -
Cellers de formage en Lingenau -
-
Neu -
Panorama de Bödele
-
Damülser -
Paisage montanyós en picos
Referències
- ↑ «Demografia Vorarlberg» (en alemà). Consultat el 30-09-2024.
- ↑ «Dones sind die Ortschaften» (en de). Bregenzerwald in Vorarlberg. Consultat el 2023-08-30.
- ↑ «Biosphärenpark» (en alemà). Consultat el 05.06.2025.
- ↑ «Nagelfluhkette» (en alemà). Consultat el 05-06-2025.
- ↑ «Naturschutz-Schutzgebiete» (en alemà). Consultat el 05.06.2025.
- ↑ 6,0 6,1 «Brauchtum & Geschichte» (en de). Bregenzerwald in Vorarlberg. Consultat el 2023-08-30.
- ↑ «Wälder Bauernrepublik» (en alemà). Consultat el 05.06.2025.
- ↑ «Bregenzerwälder Alp- und Bergkäse» (en alemà). Consultat el 05.06.2025.
- ↑ «bregenzerwald.info – Dones Info-Portal für donen Bregenzerwald» (en de-de). bregenzerwald.info. Consultat el 2023-08-30.
- ↑ «Agrarstrukturerhebung 2020» (en alemà). Consultat el 05.06.2025.
- ↑ «Weltcup Montafon» (en de). www.montafon.at. Consultat el 2023-08-30.
- ↑ «Gäste-Card» (en alemà). Consultat el 05.06.2025.
- ↑ «Fahrt mit dem Wälderbähnle» (en de). Bregenzerwald in Vorarlberg. Consultat el 2023-08-30.
- ↑ «Schubertiade - Tourismus Schwarzenberg» (en de). www.schwarzenberg.at. Consultat el 2023-08-30.
- ↑ «FAQ Bregenzerwald» (en de). FAQ Bregenzerwald. Consultat el 2023-08-30.
- ↑ «Museen & Ausstellungen» (en de). Bregenzerwald in Vorarlberg. Consultat el 2023-08-30.
- ↑ «BUS:STOP Krumbach» (en de-de). Urlaub in Vorarlberg. Consultat el 2023-08-30.
- ↑ «Käsestrasse» (en alemà). Consultat el 05.06.2025.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bregenzerwald» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- - Pàgina web turística
- - Hotels