Montafon
El Montafon és una vall de 39 km de llarc en Vorarlberg (Àustria), que s'estén des de Bielerhöhe a Bludenz i és travessat per el Ill. La vall llimita al nort en el grup Verwall i al sur en el Rätikon i el Silvretta. L'elevació més alta en l'àrea és el Piz Buin de 3312 m d'altura en el grup Silvretta.
Economia
[editar | editar còdic]Agricultura
[editar | editar còdic]
La vaca Montafoner Braunvieh
[editar | editar còdic]
Este Braunvieh és un descendent del Torfrindes. Va ser creat a partir de diferents tipos de vaques en Suïssa, Vorarlberg i en la regió de Allgäu. El conegut Montafoner Braunvieh du sanc d'Eringern. Per a millorar la cantitat de la producció de llet el Braunvieh local va ser creuat en Parda alpina, aproximadament en 1960.[1]
Maisäßlandschaft
[editar | editar còdic]Maisäs es diu una forma especial de la alp: àrea rebujada en cabanyes i estables. En cada Maisäß hi ha a lo manco una casa chicoteta o una barraca i un estable. Les mazorcas de dacsa i les formes paisagístiques associades són una expressió de l'us tradicional de la terra en el Montafon, l'història del qual es remonta a l'economia de l'agricultura en tres etapes. Hui en dia, moltes mazorcas de dacsa ya no es cultiven, a sovint han perdut gran part de la seua importància anterior a través del canvi estructural agrícola.
Turisme
[editar | editar còdic]Una branca important de l'activitat és el turisme. La vall està ben desenrollat per la carretera Silvretta Hochalpenstraßi. És un destí turístic popular tant en estiu com en hivern. Un total d'aproximadament 20.000 llits (aproximadament 1300 amfitrions) es troben entre 650 i 1430 m sobre el nivell de la mar, rodejat de montanyes fins a 3312 m (Piz Buin).
Cada any, es conten al voltant de 2 millons de pernoctaciones. Un aporte important al desenroll va vindre de la construcció en 1905 del ferrocarril Montafonbahnen de Bludenz a Schruns.[2]
Deports d'hivern
[editar | editar còdic]En Montafon hi ha cinc zones d'esquí: Golm, Silvretta Montafon, Gargellen, Silbertal-Kristberg i Silvretta-Bielerhöhe, en un total de 60 telefèrics i remontes i 225 km de pistes marcades (Blava: 93,6 km, Rojo: 66,8 km, Negre: 11,5 km), incl. 53,2 km rutes d'esquí. També hi ha 2 pistes de patinage en gèl i 5 pistes de curling bavar.
Vàries zones de 'freeride es troben aixina mateix en la vall de Montafon, per eixemple, el Novatal, el Hochjoch o Gargellen. Per a excursions i senderisme d'hivern hi ha numeroses rutes preparades i parcialment allumenades en una llongitut total de 290 km.[3]
Deports d'estiu
[editar | editar còdic]En estiu, la vall de Montafon oferix més de 1130 km de senderes marcades, alguns especialment adequats per als chiquets i per a cochets de chiquets ("Camí Muntafuner Gagla"). Hi ha tres rutes de senderisme en Montafon que tenen el sagell de calitat austríac cridat "Wandergütesiegel" (Gauertaler AlpkulTour, la Schmugglerpfad i la Cultura i la Landschaftspfad Gaschurn Partenen Galtür). Nou telefèrics també estan en funcionament en estiu. Moltes de les rutes de senderisme també es poden usar per a nordic walking.
Els ciclistes i ciclistes de montanya tenen accés a 270 km de rutes disponibles. Les rutes estan senyalisades i, en particular, les rutes de bicicleta de montanya d'acort al sistema dels tres colors, igual que el sistema de les pistes d'esquí d'acort al seu nivell de dificultat.
La carretera alpina Silvretta Hochalpenstraßi és, en pendents de fins al 14 %, una ruta molt popular per als ciclistes de carretera. En estiu es fa anualment el M3 marató de bicicleta de montanya en Montafon. Ademés, en la vall de Montafon hi ha 28 estacions de servici especialment per a bicicletes elèctriques per a carregar o canviar la bateria.
Els llac Lünsersee, Kops i Silvretta i la pedrera Roter Stein són zones de peixca populars.
En estiu estan disponibles 26 clubs alpins i refugis, aixina com varis autobusos que oferixen transport per als alpinistes.[4]
Copa Montafon
[editar | editar còdic]Weltcup Montafon és un event anual de snowboard[5]
Monatafoner Resonanzen
[editar | editar còdic]Montafoner Resonanzen és un festival de música de diferents estils en llocs poc habituals en les montanyes de Montafon.[6]
Cultura
[editar | editar còdic].JPG){kind=link}
Montafon Sauerkäs
[editar | editar còdic]El formage agre de Montafon o Muntafunr Sura Kees (dialecte: Sura Kees o Sura Käs significa formage agre) és un formage de llet agre que es produïx en Montafon des de el XII. Aixina, Montafon conta en una de les tradicions queseras més antigues de la regió alpina.[7]
La casa de Montafon
[editar | editar còdic]A partir de la casa retorrománica i de la casa Walser, es va desenrollar una forma arquitectònica de cases pròpia de la vall. Va sorgir una nova forma de construcció mixta de pedra i fusta. Com a forma de construcció independent, se li coneix com Montafonerhaus. En tota Àustria i en tota la regió alpina no hi ha cap atra vall tan chicotet que tinga el seu propi tipo de casa. La casa de Montafon és el principal component del paisage cultural de Montafon.
La taula Montafon
[editar | editar còdic]La taula Montafon té un tauler quadrat o generalment octogonal decorat en marqueteria, en una taula de pissarra incrustada en el centre, sobre peus inclinats en un caixó. La taula de pissarra evitava que es cremaren les paelles o gorcs calents i servia com a tauler d'escritura. Les taules que conecten els peus just per damunt del sol s'utilisen per a colocar els peus més cómodament i es diuen holgazanes o Vergeltsgott.
Solen incloure un banc de cantó, dos o més cadires i el Herrgottswinkel en una creu i dos imàgens votivas.
Les taules Montafon més antigues que es conserven daten d'al voltant de 1700.[8]
Ernest Hemingway i el Montafon
[editar | editar còdic]El posterior Premi Nobel Ernest Hemingway va passar dos vacacions d'hivern de varis mesos en Schruns (hivern de 1924/1925 i hivern de 1925/1926). En les seues obres Neve en el Kilimanjaro i París - Un festí per a la vida, l'autor nortamericà va escriure extensament sobre la regió i la va fer internacionalment famosa.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Història (en alemà)» (en de). www.braunvieh-vorarlberg.at. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2018. Consultat el 26 d'abril de 2018.
- ↑ «Turisme en Montafon (en alemà)».
- ↑ «Deportes d'hivern en Montafon (en alemà)».
- ↑ «Deportes d'estiu (en alemà)». Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2017. Consultat el 26 d'abril de 2018.
- ↑ «Weltcup Montafon snowboard (en alemà)».
- ↑ «Fesitval Montafoner Resonanzen». Consultat el 13 de juliol de 2020.
- ↑ «Montafoner Sura Kees» (en alemà). Consultat el 20 de maig de 2022.
- ↑ «Montafoner Tisch» (en alemà). Consultat el 20 de maig de 2022.
- ↑ «Ernest Hemingway in Schruns» (en alemà). Consultat el 20 de maig de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montafon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.