Anar al contingut

Brecon Beacons

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Brecon beacons arp.jpg
Brecon Beacons

Els Brecon Beacons (en galés: Bannau Brycheiniog) és una cadena montanyosa al sur de Gales. Forma la secció central del Parc nacional de Brecon Beacons (en galés, Parc Cenedlaethol Bannau Brycheiniog), un dels tres parcs nacionals de Gales (Regne Unit).

Cordillera

[editar | editar còdic]
Archiu:Brecon beacons.jpg
Els Brecon Beacons, vists des del sur.

La cordillera dels Brecon Beacons està formada per les montanyes al sur de Brecon. La cim més alta d'elles és Pen i Fan (886 m); atres cims destacats són Corn Du (873 m), Cribyn (795 m) i Fan i Bîg (719 m). Estos cims formen una llarga crestería que forma una ferradura al voltant del cap del riu Taf Daten al surest, en llarcs espolones paralels que s'estenen cap al noreste. El rodege del horizonta de Taf Daten forma una popular ruta per la cresta coneguda com "Beacons Horseshoe" ("Ferradura de Beacons"). Existixen en esta part molts atres senderes bones, pero les montanyes són conegudes per ràpits canvis en les condicions climatològiques, inclús en estiu. En hivern poden ser perillosos.

Els Brecon Beacons reben el seu nom per l'antiga pràctica d'encendre fòcs a modo de senyal (fars) en les montanyes per a advertir d'atacs dels anglesos, o més recentment per a commemorar acontenyiments públics i nacionals com a coronació o el Mileni.

Parc nacional

[editar | editar còdic]
Archiu:Llyn y Fan Fawr.jpg
Llyn i Fan Fawr en la Black Mountain, una de les parts menys freqüentades del parc nacional.

El parc nacional es va crear en 1957, sent l'últim dels despuix de parcs galeses; Snowdonia va ser el primer en 1951 en el de la Costa de Pembrokeshire sent l'atre. Comprén 1.344 km², en 332.100 acres estenent-se des de Llandeilo en l'oest a Hi ha-on-Wye en l'est. Comprén les serres confusamente cridades Black Mountains (en l'est del parc, en la frontera en Anglaterra) i la Black Mountain (en l'oest). La regió a l'oest de la cordillera de Brecon Beacons és coneguda com Fforest Fawr (Great Forest).

La mitat occidental del parc nacional va obtindre l'estatus de geoparque europeu i global en l'any 2005.[1] El geoparque de Fforest Fawr inclou no només l'extensió històrica de Fforest Fawr sino també la Black Mountain i gran part dels Brecon Beacons centrals junt en les terres baixes que la rodegen.

La major part del parc nacional és páramo, en certes plantacions de boscs i pastures en les valls. En 1966 es va inaugurar el centre de montanya Brecon Beacons per a permetre als visitants i turistes interpretar millor la regió.

Archiu:Sgwd yr Eira, Afon Hepste.jpg
Sgŵd yr Eira, en l'Afon Hepste prop de Ystradfellte.
Archiu:Brecon beacons in the snow arp.jpg
Els Beacons en hivern.

El 22 de maig de 2005, es va inaugurar la primera sendera que recorria tota la llongitut del parc nacional de Brecon Beacons. La ruta, de 160 km, cridada The Beacons Way, va des d'Abergavenny, a través de Crickhowell i acaba en el poble de Bethlehem, Carmarthenshire.

Entre les activitats del parc estan el senderisme, el ciclisme, la bicicleta de montanya, la hípica, aixina com la navegació, el windsurfing, el canotaje i la peixca en els seus rius i embassaments, escalada en roca, l'ala delta, l'autocaravana i l'acampament, aixina com l'espeleología. La sendera cridada Taff Trail també travessa els Beacons de camí entre Brecon i Cardiff.

El parc és conegut pels seus cascadas, incloent la caiguda de 27 metros Henrhyd Waterfall i les cascades en Ystradfellte, aixina com les seues covas, com Ogof Ffynnon Ddu.

Archiu:Pony in brecon2.jpg
Un poni montañés de Gales.

Els ponis montañeses de Gales pastan lliurement dins del parc, com fan moltes ovelles montañesas de Gales.

Pel seu caràcter remot i al temps, el parc s'usa per a entrenament militar. El Special Air Service (SAS) se sap que conserva una selecció especialment exigent d'eixercicis d'entrenament tals com Fan danse (eixercici). Els regiments d'infanteria del Eixèrcit britànic tots entrenen en Sennybridge, a on també té lloc una selecció de NCO.

En 2006 i 2007 es va suscitar la controvèrsia al voltant de la decisió del govern de construir la Canonada de Gas de Gales Meridional a través del part, puix l'autoritat del parc nacional va considerar la decisió un "colp terrible".[2] Per a molts, açò contradia tot lo que representa la declaració de parc nacional. A pesar d'això, l'obra es va eixecutar.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 de novembre de 2008. Consultat el 20 de febrer de 2019.
  2. Controversial National Grid Pipeline given the go ahead! Brecon Beacons National Park Authority