Bovichtus chilensis

Bovichtus chilensis és una espècie de peix perciforme de la família Bovichthyidae que habita en les aigües costeres del centre de Chile, en les illes del archipèlec Juan Fernández i en Port Paraís⁣⁣, en la península Antàrtica. És conegut com torito, mentres que els nomenes peix bou i cachudito s'associen principalment a les espècies Lactoria cornuta i Hypsoblennius sordidus, respectivament.

Descripció

El seu cos és allargat i espinós, sense escamas, i un cap triangular. Posseïx dos espines prominents en cada opèrcul, que donen orige al seu nom comú «torito».Ademés, presenta tres espines en la part superior del primer arc branquial i entre sis i nou en el braç inferior. Conta en dos aletes dorsals: la primera té entre huit i nou espines, i la segona, de 20 a 21 ràdios. La aleta anal posseïx entre 15 i 16 radis, mentres que cada aleta pèlvica inclou una espina i cinc ràdios.

La seua coloració varia de grisa pàlit a obscur, en patrons motejats que li proporcionen camuflage en el seu entorn natural. Els adults presenten quatre taques visibles a lo llarc del cos, mentres que els jovenils mostren una taca obscura en la part posterior de l'esquena. Pot alcançar una llongitut màxima de 68 cm, encara que el seu tamany habitual varia entre 5 i 30 cm.

Habita principalment en la costa central de Chile, a on és capturat de forma incidental en aparejos en zones compreses entre Valdivia i Chiloé. És l'espècie més boreal del gènero Bovichthyidae. No posseïx interés comercial ni una categoria de conservació en Chile, i la UICN la classifica com de preocupació menor.

Biologia

Alimentació

És un peix carnívor que s'alimenta d'invertebrats com cochinillas, anfípodos i jaibas menudes. La dieta varia segons l'etapa de desenroll: mentres els jovenils consumixen invertebrats menuts, els adults poden aplegar a depredar alevines de la seua mateixa espècie. La seua boca està adaptada per a engolir assuts sancers, sense mastegar-les. La seua tècnica de caça consistix en aguaitar llentament fins a identificar al seu assut i llançar-se violentament contra ella. És depredado per llúdries com Lontra felina i peixos més grans, com Graus nigra.

Comportament i reproducció

Habita en pozas i coves marines a profunditats de fins a 50 metros, prop del fondo marí, pero és comú trobar-ho a uns 14 metros. Permaneix immòvil i adherit al sol, i es refugia dels depredadors en les parets o sostres de coves durant el dia. Els alevines habiten prop d'algues marines. És principalment nocturn i solitari, encara que ocasionalment forma menuts grups per a buscar aliment. No és agressiu en atres peixos ni en els humans, pero escapa si percep perill. Les seues espines, que ampra com a mecanisme de defensa, poden causar ferides, per #lo que es recomana evitar manipular-ho.

Existixen poques senyes sobre la seua reproducció. Estudis d'espècies propenques sugerixen que la reproducció ocorre en hivern, i els anàlisis d'otolitos indiquen que alcança la madurea sexual al voltant dels dos anys i mig. Es creu que deposita ous en àrees protegides del substrat a on habita, encara que també poden trobar-se en el plàncton, especialment durant l'hivern i la primavera sobre la plataforma continental.

Evolució

Història evolutiva

Fa aproximadament 40 millons d'anys, el gènero Bovichtus es va separar de Cottoperca durant el Eoceno. El torito va sorgir molt despuix. Es va separar del seu parent més propenc, Bovichtus diacanthus, fa entre dos i mig milló d'anys. La seua relació en atres congèneres és més distant, ya que provenen de clados distints. El descobriment d'un bovíctido en Chile que no correspon a esta espècie respala l'hipòtesis de que estes espècies cogenéricas poden dispersar-se àmpliament utilisant corrents marines.

Taxonomia

La descripció d'esta espècie ha generat controvèrsia. Charles Tate Regan va ser el primer en descriure-la en 1913 baix el nom Bovichthys chilensis, basant-se en un treball previ d'Alphone Guichenot, qui ya havia identificat al mateix peix com Bovichtus diacanthus senar Carmichael. Posteriorment, Regan va sugerir que Bovichtus argentinus, conegut llavors com Bovichthys patagonicus, podria correspondre a la mateixa espècie descrita per ell un any abans. Emiliano J. Mac Donagh va determinar que el peix argentí era distint i lo renombró com Bovichthys argentinus.

En 1977, Hureau i Tom varen descriure una nova espècie trobada en la península antàrtica, a la que varen denominar Bovichthys elongatus. Varis investigadors la varen incloure en llistes de peixos antàrtics, reconeixent l'escassea d'informació disponible per a validar-la completament.

En 1999, una investigació més recent sinonimizó a Bovichtus argentinus i Bovichtus elongatus en Bovichtus chilensis. Els experts varen argumentar que els espècimen descrits per Hureau i Tom corresponien a jovenils del torito i varen identificar inconsistencias en la seua descripció. Per al cas de B. argentinus, varen utilisar anàlisis morfològics i anatòmics per a sustentar la seua hipòtesis. Esta reclassificació ha segut acceptada en la lliteratura per a B. elongatus, encara que persistixen debats sobre B. argentinus, per la falta de consens entre els experts.

Bibliografia

• (1990).Journal of Ichthyology.30

132-147.

• (1999).Revista de Biologia Marina I Oceanografia.34(2)

123-137.Consultat el 10 de decembre de 2024.

• (1993) Antarctic Fish Biology. Evolution in a Unique Environment (en en), Academic Press, pp. 67-69. ISBN 9780122281402.

• Cybium.1(1)

67-74.

• Museu Universitat Nacional L'Argent.1

99-100.

• (2002).Revista Chilena d'Història Natural.

661-671.ISSN 0716-078X.doi:10.4067/S0716-078X2002000400003.Consultat el 10 de decembre de 2024.

• (2019).Polar Biology.42(5)

1-10.doi:10.1007/s00300-019-02489-1.

• (2004).Revista de Biologia Marina i Oceanografia.39(2)

93-99.ISSN 0718-1957.doi:10.4067/S0718-19572004000200005.

• (1987).Bolletí de la Societat de Biologia de Concepció.58

127-139.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPérez2021">Pérez (2021). De la mar: Història natural dels peixos de Chile continental. ISBN 9789561428652.
• Zoology, British Museum.1(1)

1-54.

• Royal Society of Edinburgh.49(2)

229-292.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFReisHüne2012">Reis; Hüne, Mathias (2012). Gonzalo Badal (ed.). Peixos del sur de Chile, Huit Llibres, pp. 100-101. ISBN 978-956-335-110-1.