Bosc de Compiègne
</noinclude>
El bosc de Compiègne és un bosc públic de Picardía, ubicat prop de la ciutat de Compiègne. En una superfície de 14 417 hectàrees, constituïx un dels grans massiços forestals de França i el tercer bosc públic del país per la seua extensió. Conta en abundants recursos madereros (roure i hi haja) i d'animals de caça.
Geografia
El bosc de Compiègne s'estén al nort fins a la vall del riu Aisne; a l'oest fins a les valls del riu Oise, Automne; a l'est fins als rieres de Berne i de Vandy; mentres que, al sur (Champlieu, Morienval), el bosc s'estén sobre la replanell.
De forma geomètrica, el contorn del bosc forma un círcul de 14 km de diàmetro i de 43 km de perímetro, en una superfície de 14 417 hectàrees. El punt culminant és la planura de Palesne en el surest a 145 m d'altitut.
El riu Aisne separa el bosc de Compiègne del bosc de Laigue al nort. Al surest, el bosc de Compiègne està separat del bosc de Retz per 2,5 km de cultius.
Història
En l'época dels gals, l'espai ocupat pel bosc de Compiègne era un vast chapull que serà parcialment cultivat en l'época romana com ho mostren numerosos vestigis de granges o hàbitats gal-romans.
El bosc pròpiament dit, en un atre temps cridat bosc de Cuise, s'estenia més a l'est, provablement prop del llogaret de Cuise. Va ser allí a on, en 561,[1] el rei franc Clotario I:
havent-se anat durant el quinquagèsim primer any del seu regnat al bosc de Cuise [el bosc de Compiègne], per a caçar, va ser afligit per la febra i es va anar a Compiègne. Allí, cruelment atormentat per la febra va dir « ¡Ai! ¿Quí creuen que siga el rei del cel que fa morir aixina a reis tan poderosos? ». I va deixar el seu esperit en esta tristor.
No va ser sino tardíamente en l'Edat Mija que els arbres varen colonisar o recolonizaron els pantàs, llavors abandonats per a compondre el bosc actual.
A numerosos sobirans de França els agradava anar a caçar a este bosc. Francisco I va ser el primer en habilitar-ho per mig del traçat de huit vies.[2] Luis XIV va fer traçar el gran octógono i 54 vies,[2] mentres que Luis XV i Luis XVI es varen ocupar d'obrir atres fins a aplegar a 200 rutes. Napoleón va fer partir l'entrada de Beaux-Monts.[2] El bosc presentava un relleu variat que es prestava be per a la caça: replanells tallats per chicotetes valls i colls, chicotets tossals denominats "els monts", rieres i estanys.
Clar de l'Armistici
- Artícul principal → Armistici de Compiègne.
El clar de Rethondes o clar de l'Armistici, a on el mariscal Ferdinand Foch va rebre als plenipotenciaris alemans l'11 de novembre de 1918 s'ubica no llunt del llogaret de Rethondes, en el bosc de Compiègne; pero en el territori de la comuna de Compiègne. El seu nom deriva del nom de l'antiga estació de Rethondes, situada en el bosc en la comuna de Compiègne, denominada aixina per a diferenciar-la de l'estació principal de la ciutat.
En novembre de 1918, buscant un lloc tranquil i aïllat, no molt alluntat del quarter general aliat de Senlis ni del front de batalla, el tren del mariscal Foch i el tren de la delegació alemana varen ser encaminats a este lloc. Un dels vagons del tren del mariscal Foch va servir de lloc de les negociacions i de la firma del armistici de la Primera Guerra Mundial, l'11 de novembre de 1918.
Per a commemorar este event els francesos coloquen una làpida en l'inscripció: "Ací, l'11 de novembre de 1918, va sucumbir l'orgull criminal de l'Imperi alemà, vençut pels pobles lliures que pretenia domeñar".[3]
Sobre este lloc i en el mateix vagó, va anar igualment firmat l'armistici del 22 de juny de 1940 despuix de la batalla de França a l'inici de la Segona Guerra Mundial.
Referències
- ↑ Gregorio de Tours, Histoires, Llibre IV
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gast, Réné (2003). "La Picardie", en: Itinéraires de découvertes, éditions Ouest-France, pág. 111.
- ↑ Eslava Galà, Juan (2014). La primera guerra mundial contada per a escèptics (en espanyol), Planeta, p. 308. ISBN 9788408171591.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bosque de Compiègne» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.