Bosó de gauge
En física de partícules, el bosó de gauge és un bosó que actua com a portador d'una interacció fonamental de la naturalea. Més específicament, l'interacció de les partícules elementals descrita per la teoria de camp de gauge s'eixercix per mig dels intercanvis dels bosons de gauge entre elles, usualment com partícules virtuals.[1][2]

Un bosó de gauge és un bosó de calibre o de calibració.
Els fotons, bosons W i Z i gluones són bosons gauge. Tots els bosons gauge coneguts tenen un espin d'1; a modo de comparació, el bosó de Higgs té espin zero i l'hipotètic gravitón té espin 2. Per lo tant, tots els bosons de gauge coneguts són bosons vectorials.
Els bosons gauge són diferents dels atres tipos de bosons: primer, els bosons escalares fonamentals (el bosó de Higgs); segon, els posades, que són bosons composts, fets de quarks; tercer, bosons composts més grans, no portadors de força, com a certs àtoms.
Bosons de gauge del model estàndart
En el modele estàndart, hi ha quatre tipos de bosons de gauge: fotons, bosons W i Z i gluones. Cada u correspon a tres de les quatre interaccions: fotons són els bosons de gauge de l'interacció electromagnètica, els bosons W i Z duen l'interacció dèbil, els gluones transporten l'interacció forta. El gravitón, que seria responsable per l'interacció gravitacional, és una proposició teòrica que a la data no ha segut detectada. Pel confinament del color, els gluones aïllats no apareixen a baixes energies. Lo que sí es podria és donar lloc a boles de gluones massives (esta senya no està confirmat fins al moment).
| Interacció | Bosó |
|---|---|
| interacció electromagnètica | Fotó |
| interacció dèbil | 2 Bosó W (W+ i W−) i 1 Bosó Z |
| interacció forta | 8 gluones |
| Gravitació | Gravitón (hipotètic) |
Número de bosons de Gauge
En la teoria de camp de gauge quàntica, els bosons de gauge són quants d'un camp de gauge. Conseqüentment, hi ha tants bosons de gauge com a generadors de camp de gauge. En electrodinàmica quàntica, un grup de gauge és el O(1); en este cas simple, hi ha solament un bosó de gauge. En cromodinàmica quàntica, el grup més complicat SU(3) té 8 generadors, corresponent a huit gluones. Els tres bosons W i Z corresponen als 3 generadors de SU(2) en la teoria electrodébil.
Bosones de Gauge massius
Per raons tècniquesPlantilla:Quin que envolen l'invariancia de gauge, els bosons de gauge són descrits matemàticament per les equacions de camp de les partícules sense massa. Per lo tant, en un nivell teòric molt simple, tots els bosons de gauge deuen ser sense massa i les forces que descriguen són de llarc alcanç. El conflicte entre esta idea i l'evidència experimental és el fet de que, l'interacció dèbil per tindre un curt alcanç requerix majors guanys teòrics.
Segons el model estàndar, els bosons W i Z es tornen massius per mig del mecanisme de Higgs. En el mecanisme de Higgs, els quatre bosons de gauge (de simetria SU(2)×O(1)) d'una interacció electrodébil s'acoplen en el camp de Higgs. Este camp sofrix la ruptura espontànea de simetria electrodébil per la forma del potencial de l'interacció. Com a resultat, l'univers permaneix en un valor esperat del buit (VEV en anglés, Vacuum Expectation Value) de Higgs [nota 1] diferent de zero. Esta valor VEV acopla els tres bosons electrodébiles de gauge (els W i Z), donant-los la massa; permaneixent el restant de bosons de gauge sense massa (els fotons). Esta teoria també prediu l'existència d'un bosó de Higgs
En models més allà de l'estàndart
Teoria de la Gran Unificació
En la teoria de la gran unificació (GUTs per les seues sigles en anglés, Great Unification Theory), els bosons de gauge adicionals, cridats bosons X i I, podrien existir. Estos podrien interactuar directament entre els quarks i els leptons, violant la conservació del número bariònic i causant un decaemiento d'un protó. Estos bosons podrien ser extremadament pesats (encara més que els bosons W i Z) per la ruptura de la simetria. No hi ha evidència d'estos bosons.
Gravitones
La quarta interacció fonamental, gravetat, pugues també ser duta per un bosó, cridat gravitón. En absència d'evidència experimental i d'una teoria matemàtica coherent de la gravetat quàntica, es desconeix si este podria ser un bosó de gauge o no. El rol de l'invariancia de gauge en la relativitat general ho juga ací una simetria similar, la invariància difeomorfista.
Bosones W' i Z'
Vore la secció bosons W' i Z'.
Socis supersimétricos
Els hipotètics companyers supersimétricos dels camps gauge són els següents camps gaugino:
- Huit gluinos com supercompañeros dels gluones.
- Els camps gauginos electrodébiles es mesclen segons el model estàndar supersimétrico mínim (MSSM, Minimal Supersymmetric Standard Model)[nota 2] en els camps Higgsinos per a formar dos parells de charginos carregats elèctricament i quatre neutralinos elèctricament neutres com a partícules hipotèticament observables. Els Higgsinos són els supercompañeros dels hipotètics camps de Higgs, dels quals hi ha varis en el MSSM.
- Un gravitino com a companyer supersimétrico del gravitón segons la teoria de la supergravedad (SUGRA). SUGRA no forma part de el MSSM, de la mateixa manera que el gravitón no forma part del Model Standard.
Referències
- ↑ Gribbin, John (2000). Q is for Quàntum – An Encyclopedia of Particle Physics, Simon & Schuster. ISBN 0-684-85578-X.
- ↑ Clark, John, E.O. (2004). The Essential Dictionary of Science, Barnes & Noble. ISBN 0-7607-4616-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bosón de gauge» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>