Mecanisme de Higgs
En física de partícules, el mecanisme de Brout–Englert–Higgs[1] o mecanisme de Englert–Brout–Higgs–Guralnik–Hagen–Kibble,[2] és un dels possibles mecanismes per a produir la ruptura espontànea de simetria electrodébil en una teoria de gauge invariante. Va permetre establir l'unificació entre la teoria electromagnètica i la teoria nuclear dèbil, que es va denominar teoria del camp unificat, per la que obtindrien el premi Nobel en l'any 1979[3] Steven Weinberg, Sheldon Lee Glashow i Abdus Salam.
El mecanisme de Higgs és el procés que dona massa a les partícules elementals. Les partícules guanyen massa interactuant en el camp de Higgs que permea tot l'espai. Més precisament, en una teoria de gauge, el mecanisme de Higgs dota en massa als bosones de gauge a través de l'absorció dels bosones de Nambu–Goldstone derivats de la ruptura espontànea de simetria.
L'implementació més simple del mecanisme agrega un camp de Higgs extra a la teoria de gauge. La ruptura espontànea de la simetria local subjacent desencadena la conversió dels components d'este camp de Higgs a bosones de Goldstone que interactuen (a lo manco alguns d'ells) en els demés camps de la teoria, en la finalitat de produir térmens de masses per a (a lo manco alguns de) els bosones de gauge. Este mecanisme també pot deixar darrere partícules escalares elementals (spin-0), conegudes com bosones de Higgs.
En el model estàndar, l'expressió «mecanisme de Higgs» es referix específicament a la generació de masses per als bosones dèbils de gauge, W±, i Z a través de la simetria electrodébil.[4]
El mecanisme va ser propost en 1962 per Philip Warren Anderson. El model relativista va ser desenrollat en 1964 per tres grups independents: Robert Brout i Francois Englert; Peter Higgs; i Gerald Guralnik, C. R. Hagen i Tom Kibble. El 4 de juliol de 2012 el Gran colisionador de hadrones (LHC) en el CERN va anunciar resultats consistents en la partícula de Higgs, pero va subrallar que són necessàries més proves per a confirmar el mecanisme complet.
Història i denominació
[editar | editar còdic]Este mecanisme també és conegut com a mecanisme de Brout–Englert–Higgs, mecanisme de Higgs–Brout–Englert–Guralnik–Hagen–Kibble, o mecanisme d'Anderson–Higgs. En 1964 va ser inicialment propost per Robert Brout i François Englert,[5] i independentment per Peter Higgs[6] i per Gerald Guralnik, C. R. Hagen, i Tom Kibble.[7] Va ser inspirat en la Teoria BCS de rompimiento de simetria en superconductividad basat en Teoria Ginzburg-Landau, els treballs de l'estructura del buit de Yoichiro Nambu, i les idees de Philip Anderson segons les quals la superconductividad podia ser rellevant en la relativitat, l'electromagnetisme i atres fenomens clàssics. El nom de mecanisme de Higgs li va ser donat per Gerardus 't Hooft en 1971. Els tres artículs originals de Guralnik, Hagen, Kibble, Higgs, Brout, i Englert en els que es propon este mecanisme varen ser reconeguts com a fonamentals en la celebració del 50 aniversari de la revista Physical Review Letters.[8]
Campos i partícules
[editar | editar còdic]La segona mitat de el XX va ser un temps de descobriment de noves partícules elementals, noves forces i, sobretot, nous camps. L'espai pot omplir-se en una àmplia varietat d'influències invisibles que tenen tot tipo d'efectes sobre la matèria ordinària. De tots els nous camps que es varen descobrir, el que té més que ensenyar-nos sobre el paisage és el camp de Higgs. Existix una relació general entre partícules i camps. Per cada tipo de partícula de la naturalea hi ha un camp i per cada tipo de camp hi ha una partícula. Aixina camps i partícules duen el mateix nom. El camp electromagnètic podria denominar-se camp de fotons. L'electró té un camp, també ho tenen el cuark, el gluón i cada membre del repartiment de personages del model estàndar, inclosa la partícula de Higgs.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Higgs boson, The Brout-Englert-Higgs mechanism, CERN
- ↑ «Englert-Brout-Higgs-Guralnik-Hagen-Kibble Mechanism on Scholarpedia». Scholarpedia.org. Consultat el 16 de juny de 2012.
- ↑ [1]
- ↑ G. Bernardi, M. Carena, and T. Junk: "Higgs bosons: theory and searches", Reviews of Particle Data Group: Hypothetical particles and Concepts, 2007, http://pdg.lbl.gov/2008/reviews/higgs_s055.pdf
- ↑ Broken Symmetry and the Mass of Gauge Vector Mesons
- ↑ Broken Symmetries and the Masses of Gauge Bosons
- ↑ «Global Conservation Laws and Massless Particles». Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2020. Consultat el 8 de juny de 2009.
- ↑ Physical Review Letters - 50th Anniversary Milestone Papers
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mecanismo de Higgs» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.