Anar al contingut

Bosó vectorial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un bosó vectorial és un bosó en spin igual a una unitat de ℏ (la constant de Planck dividida per 2π). En física elemental de partícules, el bosó vectorial es considera actualment com una partícula fonamental. Els bosons vectorials més usuals són els fotons o quants de llum. Durant els anys 70 i 80 del XX, la busca de bosons vectorials intermijos (bosons vectorials de massa intermija), va ser un dels temes en els que es va centrar la física d'altes energies.

També existixen composts de partícules que són bosons vectorials, com el posada vectorial que es forma d'un quark i un antiquark en un moment angular total d'una unitat.

Explicació

El nom de bosó vectorial sorgix en la teoria quàntica de camps. El component de tals partícules gira entorn a qualsevol eix i serà sempre medit com si tinguera un dels tres valors +ℏ, 0, o −ℏ (açò és, a lo manco, cert per a bosons vectorials massius; la situació és una miqueta diferent per a partícules sense massa tals com el fotó, per raons més allà de l'alcanç d'este artícul). L'espai de gir per lo tant té tres graus de llibertat, el mateix número de components d'un vector matemàtic en un espai tridimensional. La superposició quàntica dels estats pot ser presa com la seua transformació baix la rotació com a components espacials d'un vector rotante. Si el bosó vectorial és pres com un quant d'un camp, el camp és un camp vectorial.


Referències