Biodiversitat agrícola
La biodiversitat agrícola és una branca de la biodiversitat general que inclou totes les varietats de cultive.
Prototip
[editar | editar còdic]L'orige de la biodiversitat agrícola s'entrellaça en l'orige multifocal de l'agricultura, que segons Braidwood supon a caçadors-recolectors que en estreta relació en el mig ecològic varen generar processos d'arraïlada territorial i de diversificació de les fonts alimentàries.[1] Actualment podem vore el resultat primer de l'agricultura, els policultivos practicats pels pobles indígenas en diferents llocs del món.
La "chagra" de l'Amazònia, per eixemple, és un sistema d'horticultura itinerant que combina cultius de yuca, mafafas i atres tubèrculs, com a base, en dacsa, chontaduro i frutales molt diversos. Integra cultius de llarc, mijà i curt determini. La tomba d'una part reduïda del bosc és assimilada progressivament per est, de manera que sorgix allí finalment un bosc secundari i s'obri una nova chagra en un atre lloc, que a la seua volta s'auto reforesta.[2][3] Actualment hi ha un creixent reconeiximent dels aportes d'este sistema complex al disseny de agroecosistemas sostinguts[4]
Dos models
[editar | editar còdic]Les varietats de cultiu en general es classifiquen en "varietats convencionals" i "varietats tradicionals" dels grangers llauradors o indígenas. Les primeres vénen de les races o varietats creades en laboratori i són caracterisades per tindre una alta producció i alt grau d'uniformitat genètica. En contrast, les varietats tradicionals són producte de les races i seleccions fetes pels propis agricultors durant molts anys de pràctica. Estes representen un més alt nivell de diversitat genètica i s'enfoquen en la conservació d'esforços culturaels. Les primeres mostren el seu potencial en condicions de cultiu òptimes (sols profunts, dispoonibilidad d'aigua, fredor que interrompen el cicle de les plagues i malalties...), mentres que les segones presenten una major capacitat de resistència a situacions d'estrés, adaptabilitat a diferents condicions de cultiu i resiliencia.
El contrast en les varietats modernes i tradicionals fa part de l'existència de dos models d'agricultura en el món. Un, basat en la producció industrial a gran escala i insumos d'orige industrial (protegits a voltes per palesos[5]) i un atre, basat en mantindre agroecosistemas sustentables, en granges en sistemes ecològics i orgànics i insumos naturals, per eixemple llavors produïdes pels propis agricultors o fertilisants orgànics produïts en les pròpies granges.[6]
El model d'agricultura industrial basat en els monocultivos ha segut molt perjudicial per a la biodiversitat agrícola; tal és aixina que la FAO en el seu Informe sobre l'Estat dels Recursos Fitogenéticos en el Món[7] planteja que "La principal causa contemporànea de pèrdua de diversitat genètica ha segut la generalisació de l'agricultura comercial moderna".
La justificació de les tècniques industrials en l'agricultura és la busca d'eficiència i productivitat i especialment l'alta rendabilitat. En contrast, les chicotetes granges que respecten la biodiversitat tenen una productivitat molt més alta en térmens d'us eficient dels recursos i una major producció de biomassa i d'aliments per unitat[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ripoll, E. i J. Rovira 1981:"El món de l'home prehistòric"; Les races humanes I: 81. Barcelona: CIESA.
- ↑ Dufour, Darna Lee (1990) "Us de la selva tropical pels indígenes Tukano del Vaupés"; Correja, François (ed.) La Selva Humanisada: 43-58. Bogotà: ICAN, FEN, CEREC.
- ↑ Andrade, Angela (1990) "Sistemes agrícoles tradicionals en el mig riu Caquetá"; La Selva Humanisada: 59-81
- ↑ Hart R.D. (1980) "A natural ecosystem analog approach to the design of a succesional crop system for tropical forest environments"; Biotropica 12: 73-83.
- ↑ «270,000 Organic Farmers Sue Monsanto». Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2011. Consultat el 16 d'agost de 2011.
- ↑ 6,0 6,1 Shiva, Vandana (2005) Les granges de l'Esperança. Inter Press Service IPS
- ↑ [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biodiversidad agrícola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.