Berilonita
La berilonita és un mineral de la classe dels minerals fosfat. Va ser descoberta en 1888 en vàries localisacions de Stoneham, en l'estat de Maine (Estats Units),[1] sent nomenada aixina per la seua composició contenint berili.
Característiques químiques
És un fosfat anhidro de sodi i berili, sense aniones adicionals. S'altera transformant-se en herderita (CaBePO4(F,OH)). [2] Isoestructural en l'esperita (Ca3PbZn4(SiO4)4).[3]
Formació i jaciments
Es forma com a rar mineral secundari, en roques pegmatites de tipo granit i alcalinas.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: herderita, triplita, berilo, apatito, cassiterita, columbita, eosforita, morinita, väyrynenita, litiofilita, elbaíta, polucita, petalita, lepidolita, albita, ortoclasa o cuarzo.
Referències
- ↑ Dana, Edward S.(1888).«Preliminary notice of beryllonite, a new mineral».The American Journal of Science.136: 290-291.(en anglés)
- ↑ Golovastikov, N.I.(1961).«The crystal structure of beryllonite (NaBePO4)».Soviet Physics - Crystallography.6: 733-739.(en anglés)
- ↑ Tait, K.T.; Yang, H.; Downs, R.T.; Li, C.(2010).«The crystal structure of esperite, with a revised chemical formula, PbCa2(ZnSiO4)3, isostructural with beryllonite».American Mineralogist.95: 699-705.(en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Berilonita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.