Anar al contingut

Eosforita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Eosphorite-195235.jpg
Eosforita

La eosforita és un mineral de la classe dels fosfat, descrit originalment en 1878 a partir d'eixemplars procedents de la pedrera Fillow, en Branchville, comtat de Fairfield, Connecticut, USA, que conseqüentment es considera com la seua localitat tipo.[1] El nom deriva de la paraula grega que significa amanecer, pel seu color rosat.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La eosforita és un fosfat d'alumini i manganeso, en hidroxilos, hidratado, isoestructural en la childrenita, en la que forma una série. En la childrenita l'ió dominant és el Mn2+, mentres que en la childrenita és el Fe2+.[2] Es troba generalment com a cristals prismàtics en agregats divergents, en aspecte de pertànyer al sistema ròmbic, encara que en realitat és monoclínica. Els cristals poden alcançar ocasionalment un tamany decimétrico, pero generalment són molt menors. És de color anaranjado, marró o rosa. S'altera en certa facilitat, donant productes opacs, terrosos, de color marró obscur fins a negre.[3]

Jaciments

[editar | editar còdic]

La eosforita és un mineral poc freqüent, que apareix com de formació secundària en pegmatita granítiques en fosfat. Es coneix en al voltant d'un centenar de localitats en tot lo món.[4] Els eixemplars més notables, a lo manco sobre tamany dels cristals, són els procedents de Linópolis, Diví dones Laranjeiras, Mines Gerais, Brasil.[5] En Espanya s'ha trobat ocasionalment, entre atres llocs, en pegmatita en Port del Són (La Corunya) i Avió (Orense).[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 American Journal of Science, ser. 3, 16, 33-46.
  2. The American Mineralogist, 35, 793–805..
  3. Anthony, J.W., Bideaux, R.A., Bladh, K.W. i Nichols, M.C. (2000). Handbook of Mineralogy, Volume IV. Arsenates, Phosphates, Vanadates, Mineral Data Publishing, Tucson, Arizona, USA, p. 157.
  4. «Eosphorite. Mindat».
  5. The Mineralogical Record, 14, 227-237.
  6. Calvo Rebollar (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VII. Fosfat, Arseniat i Vanadatos., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 354-355.