Polucita
USGOV.jpg){kind=link}
La polucita és un mineral de la classe dels tectosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la zeolitas”. Va ser descoberta en 1846 en l'illa de Elba, en la regió de Toscana (Itàlia), sent nomenada aixina per Pólux, una figura de la mitologia grega germà de Cástor, en alusió a que sol aparéixer associada a la castorita. Un sinònim poc usat és el de silicat de cesi.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un alumino-tectosilicato hidratado de cesi, dins del grup de les zeolita en el que estan els aluminoslicatos de metals alcalinos i alcalinotérreos.
És l'equivalent en cesi del mineral analcima (Na(Si2Al)O6·H2O), en el que forma una série de solució sòlida en la que la substitució gradual del cesi per sodi va donant els distints minerals de la série.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, calcio, rubidi i potassi.
Encara que presenta sistema cristalí cúbic té una varietat que cristaliza en sistema monoclínic.[1]
Pot ser llaugerament de color rosa, per inclusions de montmorillonita.
Usos
[editar | editar còdic]Alguns rars eixemplars nets poden ser Tallats i amprar-se com una gema en joyeria.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ N. Kamiya, K. Nishi i Y. Yokomori, 2008. "Crystal structure of pollucite". Z. Kristallogr. 223, 584–590.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polucita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.