Anar al contingut

Benetnasch

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Benetnasch
Benetnasch
Constelació Orsoa Major
Ascensió recta α 13 h 47 min 32.4 s
Declinació δ +49° 18’ 48’’
Distància 101 ± 2 anys llum
Magnitut visual +1.85
Magnitut absoluta −0.60
Lluminositat 700 L
Temperatura 20 000 K
Massa M
Ràdio 2.7 R
Tipo espectral B3V
Velocitat radial −11 km/s
Atres noms HD 120315 / HR 5191
HIP 67301 / SAO 44752

Benetnasch o Alkaid (Eta Ursae Majoris / η UMa / 85 Ursae Majoris) és la tercera estrela més lluenta de la constelació de l'Orsoa Major, darrere d'Alioth (ε Ursae Majoris) i Dubhe (α Ursae Majoris). De magnitut aparent +1.85,[1] està situada en la part més oriental de la constelació, al final de la «coa» de la «orsoa».

η Ursae Majoris és coneguda per distints noms. Tant Alkáid com Benetnash' provenen de la mateixa frase àrap: قائد بنات نعش (Ka'aneu Banat Nash' , ‘la cap de les filles del fèretre’), ya que originalment la constelació representava tres filles (Alkáid, Mizar i Alioth) marchant junt al fèretre del seu pare (Megrez, Phecda, Merak i Dubhe).[2] En juliol de 2016, el Grup de treball de l'Unió Astronòmica Internacional per al nom de les estreles va aprovar el nom de Alkaid per a esta estrela.[3]

En el hinduismo, Alkaid és Márichi, un dels manasa-putras, fills de la ment de Brahma, i un dels sèt sapients patriarques del vedisme; el seu nom significa «mota de pols en l'aire que lluïx al sol».[4]


En l'astronomia chinenca, η Ursae Majoris es diu Yaoguang (搖光, Yáo guāng), «llum centelleante», Tianguan (天關, Tuān guān), «passador celest», Yingxing (應星, Yìng xīng), «estrela resposta», Buxing (部星, Bù xīng), «estrela de la tropa», i Guan Gong (關公, Guān Gōng), divinizaació de Guan Yu (160-219), general durant la dinastia Han oriental i el periodo dels tres regnes. Guan Gong és el deu de la guerra, que encarna les virtuts tradicionals: llealtat, esperit caballeresco, valentia, rectitud... Antigament, l'estrela rebia també el nom de Pojun (破軍, Pò jūn), que significa «derrota militar» o «eixèrcit derrotat»; es considerava de mal auguri que un eixèrcit marchara en la seua direcció. Pertany a l'asterisme cridat Celemín Boreal. En l'astrologia chinenca esta estrela rig Venus, el metal, la guerra i els sacrificis als quatre rius sagrats.[5] [6] [7]

En Japó es diu Ken (劍), que significa «sabre», forma abreviada de Ken Saki (劍先), «la punta del sabre», perque es considerava de mal auguri apuntar un arma en la seua direcció.

Característiques físiques

[editar | editar còdic]
Alkaid i el Sol en el programa Celestia, a 0.23 au de distància.

Benetnasch és una estrela blanc-azulada de seqüència principal de tipo espectral B3V en una temperatura efectiva d'uns 20 000 K. Situada a poc més de 100 anys llum del sistema solar, és una de les estreles més calentes visibles a simple vista. La seua temperatura està just per baix del llímit a partir del com les estreles emeten una important cantitat de rajos X com a conseqüència d'ones de choc en els seus vents estelars; per això, Benetnasch és solament una font dèbil de rajos X. La seua lluminositat és més de 700 major que la solar i la seua massa equival a unes 6 masses solars.[8]A partir de la mida de la seua diàmetro angular —0.832 milisegons d'arc— es pot estimar el seu diàmetro real, 2.7 voltes més gran que el del Sol.Gira sobre sí mateixa en una velocitat de rotació igual o superior a 144 ± 5 km/s.

A diferència d'atres estreles lluentes de la constelació, Benetnasch no és membre de l'associació estelar de l'Orsoa Major; esta és un grup d'estreles que es mouen per l'espai en velocitats similars i que tenen un provable orige comú.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. NAME ALCAID -- Variable Star (SIMBAD).
  2. Alkaid (The Fixed Stars).
  3. «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1».
  4. Allen, R. H. (1963). Star Names: Their Lore and Meaning, Reprint edició, New York: Dover Publications Inc, p. 438. ISBN 978-0-486-21079-7.
  5. Schlegel, Gustaaf (1875). Uranographie chinoise.
  6. de Saussure, Léopold (1919-1920). Li système astronomique dones chinois.
  7. de Saussure, Léopold (1909-1922). Els origines de l'astronomie chinoise.
  8. Alkaid (Stars, Jim Kaler).