Beja
Beja <phonos file="Pt-pt Beja FF.ogg">[ˈbɛʒɐ]</phonos> és una ciutat de Portugal, capital del distrito homónimo, en l'interior sur de l'estat portugués, regió coneguda com el Alentejo, i que pertanyen a la comunidad intermunicipal de Baixo Alentejo (Bajo Alentejo);[1] és sèu de la Diócesis de Beja, i té 25 024 habitants en la seua àrea urbana.[2]
És la capçalera d'un dels majors municipis de Portugal, en 1146,44 km² i 33 401 habitants (2021), i es dividix en dotze freguesias. La ciutat llimita al nort en els municipis de Cuba i Vidigueira, a l'est en Serpa, al sur en Mértola i Castro Verde i a l'oest en Aljustrel i Ferreira do Alentejo.
Història
Es creu que la ciutat va ser fundada al voltant de l'any 400 a. C. pels celtas[3][4] o més provablement pels conios, que la varen cridar Conistorgis, establint-se els cartagineses allí durant algun temps. Les primeres referències a esta ciutat apareixen en el II en les històries de Polibio i Ptolomeo.
En la época romana, es va canviar de nom a Pax Julia i es va organisar un conventus (districte judicial) poc despuix de la seua fundació. Esta ciutat va ser sèu d'una de les quatre divisions de la Lusitania, creades en l'época de Augusto.
Els alanos, suevos i visigodos varen governar la ciutat despuix de la caiguda de l'Imperi romà, convertint-se en sèu del bisbat. En el V, despuix d'un breu periodo en el que va anar la sèu de la tribu dels alanos, els suevos es varen apoderar de la ciutat, sent substituïts pels visigodos. En este moment la ciutat té el nom de Paca.
Des del VIII fins a l'any 1162, va ser governada pels àraps, sent la major part del temps possessió dels Abadíes del Reino Taifa de Sevilla, que li va canviar el nom pel de Beja (hi ha una atra ciutat en este nom en Tunis). Ací va nàixer Al-Mutamid, célebre rei poeta que va dedicar moltes de les seues obres a l'amor de les donzelles i també a hòmens jóvens.[[Archivo:Pelourinhodebeja2006.jpg|izquierda|miniatura|La picota de Beja]] En el 1262, els cristians reconquistaron la ciutat de forma permanent. Va rebre la carta puebla en 1524 i es va convertir en ciutat en 1517. Beja va ser el breçol de la família Gouveia, notables educadors i humanistes de la Renaixença, que va incloure a Diogo de Gouveia (1471-1557), professor de Francisco Javier i el conseller dels reis Manuel I i el Juan III de Portugal, qui va recomanar l'arribada dels jesuïtes; a André de Gouveia (1497-1548), humanista, decà de l'Universitat de París i fundador de la Real Colégio das Artes e Humanidades en Coímbra i a l'humaniste Antonio de Gouveia.
Creat pel rei Alfonso V de Portugal en 1453, el títul de duque de Beja va ser assignat al seu segon fill varó, i a l'institució de la Casa del Infantado en 1654 pel rei Juan IV, prenent-ho com a base.
Clima
Beja té un clima mediterràneu Csa[5] (templat en estiu sec i calorós) segons la classificació climàtica de Köppen.
| Mes | Gin. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Dec. | Anual |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temp. máx. mija (°C) | {{{ene}}} | 15.3 | 18.3 | 19.3 | {{{may}}} | 28.7 | 32.8 | 32.6 | {{{sep}}} | 23.2 | 18.0 | {{{dic}}} | 22.5 |
| Temp. mín. mija (°C) | 5.3 | 6.0 | 7.0 | 8.2 | 10.4 | 13.4 | 15.6 | 15.9 | 15.1 | 12.3 | 8.9 | 6.8 | 10.4 |
| Precipitació total (mm) | 73.7 | 61.5 | 42.5 | 62.2 | 47.0 | 17.6 | 2.9 | 4.0 | 24.7 | 63.3 | 71.8 | 100.6 | 571.8 |
| Díes de precipitacions (≥ 1 mm) | 12.3 | 11.2 | 9.3 | 12.4 | 9.7 | 4.7 | 1.7 | 1.7 | 5.1 | 10.0 | 10.1 | 13.0 | 101.2 |
| cita requerida | |||||||||||||
Monumentos y lugares de interés
thumb|left|Castillo de Beja con un arco romano thumb|left|Iglesia de Santo Amaro Els monuments més destacats són el Castillo de Beja en dos arcs romans i una torre del homenaje que medix 40 metros d'alt, la Catedral de Beja, l'iglésia Igreja Matriu de Santa Maria da Feira, el monasteri Ermida de Sant André construït en el XVI, l'Ajuntament inaugurat en 1881 i la muralla medieval.[6] La Porta de Aljustrel és la porta més important de la muralla.[7] L'iglésia Igreja de Sant Amaro, construïda en el V, és una de les iglésies més antigues de Portugal.[8]
Freguesias
Les freguesias de Beja són les següents:[9]
- Albernoa e Trindade
- Baleizão
- Beja (Salvador e Santa Maria da Feira)
- Beja (Santiago Maior e São João Baptista)
- Beringel
- Cabeça Gorda
- Nossa Senhora das Neves
- Salvada e Quintos
- Santa Clara de Louredo
- Santa Vitória e Mombeja
- São Matias
- Trigaches e São Brissos
Demografia
| Any | 1801 | 1849 | 1900 | 1930 | 1960 | 1981 | 1991 | 2001 | 2004 | 2011 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 14 971 | 14 824 | 25 382 | 37 143 | 43 119 | 38 246 | 35 827 | 35 762 | 34 970 | 35 854 | 33 401 |
Parques
El Jardim Gago Coutinho i Sacadura Cabral, fundat en 1870, se situa en el centre de la ciutat.[10] Es tracta d'un parc ben cuidat en un pabelló, una pergola, varis monuments i fonts. El mural ceràmic de l'entrada demostra una escena de la reconquista.
Referències
- ↑ Oliveira, Leonel de (dir.) - Nova Enciclopédia Larousse. 1ª ed. [S. l.]: Círcul de Leitores, 1997. Vol. 4, p. 979. ISBN 9724215156
- ↑ «Censos 2011». Consultat el 7 de febrero de 2012.
- ↑ Beja Online. Història. Consultat el 07-07-2007.
- ↑ https://www.academia.edu/310734/la_contribution_de_la_prospection_g%C3%A9omagn%C3%A9tíquet_pour_la_compr%C3%A9hension_de_la_pal%C3%A9oforme_de_Matabodes_Beja_Portugal_
- ↑ aemet.és, Atles climàtic ibèric.
- ↑ Hans Strelocke: Portugal, p. 203. Köln 1991
- ↑ Michael Studemund: Portugal, p. 337. Munich 1991
- ↑ Michael Studemund: Portugal, p. 338. Munich 1991
- ↑ «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias» (en portugués). Diário da República (28 de enero de 2013). Consultat el 15 de febrero de 2022.
- ↑ https://cm-beja.pt/pt/menu/730/jardim-publique-de-beja--jardim-gago-coutinho-i-sacadura-cabral.aspx
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Beja.- Ajuntament de Beja (portugués)