Batalla de Gitión
La batalla de Gitión es va lliurar en l'any 195 a. C. entre Esparta i la coalició formada per Roma, Rodas, la Lliga Aquea, Pérgamo i Macedònia. Com el port de Gitión era una important base espartana, els aliats varen decidir capturar-ho abans d'alvançar en terreny espartano. Els romans i els aqueos es varen sumar a les afores de la ciutat a les sures rodia i pergamenea. Els espartanos varen resistir, pero un dels comandants, Dexagóridas, va decidir entregar la ciutat a un llegat. Quan Gorgopas, l'atre comandant, ho va descobrir, ho va matar i es va fer en el mando únic de la ciutat. Despuix de l'assessinat de Dexagóridas, els lacedemonios varen resistir encara més vigorosament. No obstant, les forces aliades de Flaminino ascendien a més de 40 000 hòmens, per lo que els espartanos varen decidir entregar Gitión a canvi de poder eixir d'ella sanos y salvos. El resultat d'este enfrontament va forçar a Nabis, tirà de Esparta, a abandonar les terres circumdants i replegar-se a la seua capital, a on un any despuix capitularia davant els aliats.
Preludi
Els macedonios havien segut derrotats en la segona guerra macedónica en l'any 197 a. C., deixant Argos baix el control dels espartanos. Esta adquisició per part de Esparta va significar un revés per a la Lliga Aquea, que havia estat tractant d'incorporar Argos a la Lliga durant molts anys. Els romans, vencedors d'aquell conflicte, varen heretar dels vençuts el control dels assunts grecs; no obstant, varen decidir no ocupar Grècia, encara que varen enviar guarnicions a algunes ciutats durant cinc anys.[1] El tirà de Esparta, Nabis, que es proclamava a sí mateix rei, era motiu de preocupació per a la Lliga Aquea, puix ho considerava una amenaça per a la pau en Grècia.
En 195 a. C., Flaminino va convocar al seu eixèrcit de Grècia i el dels seus aliats en Platea (Beòcia). Des d'allí varen marchar a Argos, a on se'ls varen unir 10 000 i 1000 efectius aqueos d'infanteria i cavalleria, respectivament.[2] Despuix d'unes breus escaramuzes, els aliats varen decidir abandonar el sitie i llançar-se sobre Tegea.[3] Després varen alvançar sobre Carias, a on se'ls varen sumar 1500 macedonios i 400 cavallers tesalios.[3]
Nabis també va fer els seus propis preparatius. Sempre havia tingut bones relacions en els líders cretenses, i els va demanar 1000 dels seus millors soldats per a que li ajudaren. Junt a estos, va reclutar 3000 mercenaris i 10 000 ciutadans.[4] Els romans i els seus aliats havien alvançat llavors fins a Selasia, no molt llunt del nort de Esparta. Varen ser derrotats en una chicoteta batalla i es varen retirar,[4] pero varen véncer despuix als espartanos i els varen obligar a replegar-se dins de la ciutat.[5]
La batalla
Algunes ciutats costeres es varen entregar als romans, lo que va permetre a estos fer-se en una base costera en Laconia.[5] Gitión era una gran ciutat, i els espartanos el havien fet el seu principal port i atarassana naval. Els romans varen aplegar fins a allí, a on se'ls va unir la flota combinada rodio-pergamenea. Els mariners de la flota romana, rodia i pergamenea varen construir màquines de sege que varen tindre efectes devastadors en les muralles.[5] U dels comandants de la ciutat, Dexagóridas, va oferir l'entrega de la ciutat al llegat a càrrec de la flota, ya que Flaminino no es trobava allí en eixe moment.[5] Pero quan l'atre comandant, Gorgopas, li va descobrir, va assessinar a Dexagóridas.[5]
Ara, en la ciutat baix el mando únic de Gorgopas, els defensors es varen vore enfortits. El lloc estava resultant encara més difícil, puix Flaminino va aplegar en fins a 4000 soldats romans.[6] En l'arribada de reforços, la moral aliada va aumentar i varen escomençar a bombardejar de nou la ciutat en les màquines de sege, mentres que la flota rodio-pergamenea va continuar eixercint pressió sobre els espartanos des del mar. Els espartanos, a sabiendas de que no tenien moltes possibilitats de resistir un renovat assalt aliat, varen decidir entregar la ciutat als romans en la condició de que es permetera a la guarnició eixir de Gitión sano y salvo.[6]
Notes
- ↑ Livio, 1976, p. 125.
- ↑ Livio, 1976, p. 164.
- ↑ 3,0 3,1 Livio, 1976, p. 165.
- ↑ 4,0 4,1 Livio, 1976, p. 166.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Livio, 1976, p. 168.
- ↑ 6,0 6,1 Livio, 1976, p. 169.
Bibliografia
Fonts primàries
- (1976) Rome and the Mediterranean (en en), Penguin Books Limited. ISBN 9780140443189.
Fonts secundàries
- (1991) Alexander to Actium: the Hellenestic age (en en), Thames & Hudson. ISBN 0-500-01485-X.
- (1985) Deep into Mani: Journey to the southern tip of Greece (en en), Faber & Faber. ISBN 0-571-13524-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de Gitión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.