Barnard 68
| Nebulosa obscura Barnard 68. |
|---|
|
| Nom: Barnard 68
Tipo: Núvol molecular[1] / Nebulosa obscura[1] / Glòbul de Bok Ascensió recta: Plantilla:RA[1] Noms: Barnard 68 , LDN 57 |
Barnard 68 és una núvol molecular chicoteta, també una nebulosa obscura, i al mateix temps un glòbul de Bok. Es troba cap a la constelació de Ofiuco (Ophiuchus), i està dins de nostra galàxia a una distància d'uns 500 anys llum, tan prop que l'image no mostra cap estrela entre ella i nosatres.
L'astrònom nortamericà Edward Emerson Barnard va agregar esta nebulosa al seu catàlec de nebuloses obscures en 1919. Este catàlec inclou al voltant de 350 objectes i va ser publicat en 1927. Per la seua opacitat, el seu interior és extremadament fret, la temperatura és d'uns 16 K (-257 °C). El seu massa és unes dos voltes la del Sol i medix al voltant de mig any llum de diàmetro.[2]
Característiques
Com tota la matèria interestelar, Barnard 68 està composta majorment per hidrogen gaseós, pero també per una chicoteta proporció de partícules sòlides que conformen el pols còsmica. Quan la temperatura d'un núvol és lo suficientment baixa, l'hidrogen es troba formant molècules de dos àtoms cada una (H2). D'allí la denominació de núvol molecular. Barnard 68 és un núvol molt chicotet, en comparació als núvols moleculars jagants que existixen en nostra galàxia. El seu relativament alta densitat de gas i pols la tornen opaca a la llum. Per això entra també en la categoria de nebulosa obscura. Atres eixemples coneguts de nebuloses obscures són la nebulosa Cap de Cavall en la constelació d'Orión, i la nebulosa Saco de Carbó que està junt a la Creu del Sur (constelació Crux), abdós de major tamany que Barnard 68. Finalment, s'està davant la presència d'un glòbul de Bok quan la nebulosa obscura és de tamany relativament chicotet. Esta categoria de nebuloses és rellevant degut a que podrien ser l'antecessor immediat en la formació de noves estreles. Barnard 68 és per això també un glòbul de Bok.
A pesar de ser opac a les llongituts d'ona de llum visible (aproximadament entre 400 i 700 nanómetros), l'us del telescopi VLT en Cerro Paranal, ha revelat la presència d'unes 3700 estreles de fondo de la Via Làctea bloquejades pel núvol, unes 1000 de les quals són visibles en llongituts d'ona infrarrojas.[3] Cuidadoses medicions del grau de obscuriment han permés obtindre una idea precisa de la distribució de la pols dins del núvol. Tindre un núvol obscur en el veïnat solar facilita enormement l'observació i medició. Si no és afectada majorment per forces externes, els núvols de pols estan en equilibri causat per la pressió cap a fòra produïda pels moviments tèrmics de les partícules del núvol (àtoms o molècules), i la pressió cap a l'interior deguda a les forces gravitacionals generades per les mateixes partícules. Per a que el núvol es convertixca en una estrela, la gravetat deu ser lo suficientment alta com per a provocar el colapse, i aplegar a una temperatura i densitat tal que la fusió puga ser sostinguda. Quan açò succeïx, ha naixcut una estrela de la seqüència principal del diagrama HR, que produïx energia en un estat d'equilibri entre abdós pressions.[4]
La massa del núvol Barnard 68 és aproximadament el doble que la del Sol, i medix al voltant de mig any llum de diàmetro.[2] Les vores ben definides i atres característiques de Barnard 68, mostren que està pròxima al colapse gravitacional, que podria produir-se en els pròxims 100 000 anys. De ser aixina, Barnard 68 està en camí de convertir-se en una o vàries estreles.[5]
Referències
- Text ampliat de l'original de Wikipedia en anglés.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «SIMBAD Astronomical Database (Barnard 68)». Centre de Données astronomiques de Strasbourg. Consultat el 1 de març de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Astronomy Picture of the Day - 11 May 1999 - Barnard 68». NASA (11 de maig de 1999). Consultat el 1 de març de 2009.
- ↑ ESO, The Dark Cloud B68 at Different Wavelengths
- ↑ arXiv, Oscillations in the stable starless core Barnard 68
- ↑ ESO, How to Become a Star - ESO Telescopes Provide Most Detailed View Ever Into a Dark Cloud
Vore també
- Matèria interestelar
- Núvol molecular
- Nebuloses
- Nebulosa obscura
- Pols còsmica
- Glòbul de Bok
- Formació estelar
- Protoestrella
- Edward Emerson Barnard i Bart Bok
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barnard 68» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.