Anar al contingut

Bandera de l'Equador

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Bandera de Equador»)

Plantilla:Referencias adicionales


La bandera nacional d'Equador és un pany rectangular format per tres franges horisontals, una superior groga de la mitat de l'alt i dos inferiors, blau i roja. Du obligatòriament l'escut d'armes de l'Equador en el centre.


Este escut prové de la bandera de la Gran Colòmbia. Entre 1845 i 1860, es va usar un disseny distint format per un pany blanc en una franja vertical celest al centre contenint estreles blanques. Este disseny es va adoptar despuix de la Revolució marcista.


La bandera d'Equador té el seu orige en la bandera creada pels patriotes veneçolans Francisco de Miranda i Lli de Clemente per a la Primera República de Veneçola, aprovada pel Congrés Constituent d'eixe país en 1811. Pel seu orige comú, guarda similitut en les de Colòmbia i Veneçola, antics territoris que varen conformar la Gran Colòmbia. D'estes, la més similar és la bandera colombiana, la qual és semblant en proporció i distribució a la bandera civil i mercant equatoriana, llevat en la tonalitat dels seus colors.[1]

Disseny

En novembre de 2009, la Secretaria Nacional de Comunicació d'Equador va emetre un reglament en el que es descriuen les aplicacions i proporcions de la bandera nacional, l'escut i atres símbols nacionals.


La bandera nacional té una llongitut de 2,20 metros i un esgambi d'1,47 m, una proporció de 0.5 a 20. El camp està dividit en tres bandes horisontals de color, una banda groga de la mitat de l'esgambi de la bandera, una banda blava d'un quarto de l'esgambi i una banda roja d'un quarto de l'esgambi. Les tres bandes s'estenen a lo llarc de la bandera. La bandera du l'escut equatorià a escala de la mitat de l'ample de la bandera i centrat en el camp. L'escut mateix està construït en un rectàngul en proporcions 12:10. L'estandart nacional té el mateix disseny que la bandera nacional, pero és quadrat, en una llongitut de 0,9 m i un esgambi de 0,9 m. Quan és utilisat per unitats i organisacions militars, les lletres poden rodejar el gran escut en un diàmetro de 55 centímetros. Les lletres deuen tindre 4 cm d'altura i 3 cm d'esgambi, en lletra romana de color dorat i brodades en fil d'or. L'únic un atre tamany regulat és el de la bandera de taula (banderola), en el que la bandera té 200 mm d'ample i 300 mm de llarc. En fabricar la bandera nacional, els venedors al públic deuen incloure el nom de la seua empresa, junt en l'any de fabricació, colocant una etiqueta de 20 × 10 mm en el revers de la bandera en la mànega.


Miranda va atribuir els colors que va elegir per a la seua bandera a la teoria dels colors primaris de Johann Wolfgang von Goethe. En una carta escrita al comte Semyon Romanovich Vorontsov en 1792, Miranda descriu una conversació nocturna que va mantindre en Goethe en una festa en Weimar (Alemània) durant l'hivern de 1785. Fascinat pel relat de Miranda sobre els seus ardits en la Guerra de l'Independència d'Estats Units i els seus viages per Amèrica i Europa, Goethe li va dir: "El teu destí és crear en la teua terra un lloc a on els colors primaris no es distorsionen".[2]


La primera volta que la bandera groga, blava i roja va ser arborada per Miranda va ser en 1806 en el barco Leander quan intentava enfrontar-se a les forces espanyoles front a la costa de Jacmel, Haití. Els colors de la bandera equatoriana moderna varen evolucionar a partir dels de la bandera de la nació de la Gran Colòmbia, que comprenia els territoris dels actuals Equador, Colòmbia, Panamà i Veneçuela.

Mides

La proporció oficial de la bandera equatoriana és 2:3cita requerida

Simbolisme

  •  Groc: Representa l'abundància del sol miner (or) i fèrtil del país.
  •  Blau: Representa el cel i la mar equatorià.
  •  Rojo: Representa la sanc abocada pels héroes que varen dur als seus conciutadans pàtria i llibertat.


Els colors exactes del pabelló encara no s'han establit per llei. No obstant, tentativament es recomana utilisar els següents, que són aprovats per la FIAV:[3]


Denominació Groc Blau Rojo
Pantone 109 C 285 C 032 C
RGB 255 209 0 0 114 206 239 51 64
CMYK 0 5 100 0 90 47 0 0 0 90 76 0
HEX #FFD100 #0072CE #EF3340

Variants

Segons el Registre 1272, un decret firmat com a llei el 5 de decembre de 1900, existixen dos dissenys oficials de la bandera nacional. L'artícul 2 establix la bandera nacional com un camp tricolor en la banda groga del doble d'ample que les franges blava i roja. L'artícul 3 establix que la bandera nacional carregada en l'escut nacional equatorià deu ser usada per les oficines del govern militar, els agents diplomàtics fora de l'Equador, fortalees i bucs de guerra, aixina com els organismes nacionals. El mateix decret establix que la població civil deu usar la bandera citada en l'artícul. És bo acotar que sense l'escut li la podria confondre fàcilment en la bandera de Colòmbia.


Per als governs municipals, l'artícul 4 del decret de 1900 els prohibix l'ús de la bandera nacional en l'escut d'armes. Per a l'ús per part dels ajuntaments es va acollir una bandera en els mateixos colors i proporcions que el pabelló nacional, que en lloc d'escut du un conjunt d'estreles blanques que es coloquen en un patró circular posades sobre la franja blava. El número d'estreles blanques corresponen en el número de províncies de l'Equador. No obstant, esta bandera és similar a la bandera de Veneçola des de 1905 fins a 1930, la qual contenia en la seua franja blava un total de 7 estreles posades en círcul.


Per lo general, les proporcions que s'usen per a totes les banderes és la de 2:3, llevat en aquella que flamea sobre el Palau de Carondelet, que té 2:1. La bandera 1:1 que s'assegura és usada pel president de la República, no és utilisada ni tan sols en els vehículs oficials a on viaja el president.


Antecedents

Despuix de la conquista del territori d'Equador per Sebastián de Benalcázar i la fundació espanyola de la ciutat de Quito, flamearon els emblemes d'Espanya. la Creu de Borgoña és una representació de la Creu de Sant Andrés en la que els troncs que formen la creu apareixen en els seus nucs en els llocs a on es varen tallar les branques. Este emblema ha segut inclós en els escuts d'armes i en les banderes d'unitats militars d'Espanya, tant de terra com de mar, des de 1506. l'emblema roig i gualda, compost per tres franges horisontals: una ampla de color groc en el centre i dos angostes de color roig en els extrems, en l'escut d'armes d'Espanya en la part central, flameó fins a l'emancipació definitiva. La Creu de Borgoña, d'aspes o de Sant Andrés, s'usava solament com a bandera militar en terra.

La Junta Revolucionària de Quito

Bandera de la Revolució Quiteña.
Artícul principal → Bandera de la Junta Revolucionaria de Quito.

Se sap que els gestors i protagonistes de l'episodi agustino de l'any 1809 varen fer flamear una bandera roja en un aspa blanca, coneguda com Bandera de la Junta Revolucionària de Quito. L'insígnia va ser tornada a utilisar per les tropes de l'Estat de Quito, quan el territori es va declarar independent de qualsevol un atre similar, l'11 d'octubre de 1811.


Va caure en mans de l'oficial espanyol Juan Sámano, despuix de la Batalla d'Ibarra, el 27 de novembre de 1812. Per molt temps es va creure que la bandera dels patriotes va ser una roja en asta blanca pero en realitat la bandera era roja, sí, pero era un aspa blanca, que és com una X en tota la bandera.

Banderes de la Província Lliure de Guayaquil

Erro al crear miniatura:
Bandera en 1820.
Erro al crear miniatura:
En 1822.
Artícul principal → Bandera de Guayaquil.


Els historiadors Wilfrido Loor, manabita, i José María Li Ghouir, francés, varen dir en les seues respectives époques que la creació del lábaro albiceleste (blava i blanc) pertany als pròceres Gregori Escobedo, José Espantós i Rafael Ximena, pero açò no està documentat i inclusivament hi ha historiadors que atribuïxen la seua creació a José Joaquín d'Olmedo i Maruri. Segons Loor les estreles representen a les ciutats de Guayaquil, Portoviejo i Machala, pero segons Eduardo Estrada Guzmán representen els districtes administratius de Conca, Guayaquil i Quito. La teoria de Loor té la debilitat de que Machala era en eixa época un poble sense major importància, que ni tan sols era capçalera parroquial i tenia pocs habitants, tenint atres poblacions major importància i número d'habitants. La teoria d'Estrada es reforça en l'ús novament de les estreles per a representar els tres districtes administratius, despuix de la Revolució Marcista.


Una volta integrats a la Gran Colòmbia els departaments de Conca i Quito, la Junta Suprema de la Província Lliure de Guayaquil, que es va instalar en la ciutat, va dictar un decret el 2 de juny de 1822 en els térmens següents en la seua part medular: "El Pabelló de la Província Lliure de Guayaquil serà blanc i el seu primer quarter superior de color blau en una estrela en el seu centre."cita requerida


El 13 de juliol de 1822, Guayaquil va ser anexada a la Gran Colòmbia.

L'era de la Gran Colòmbia

Erro al crear miniatura:
Gran Colòmbia, de 1822 a 1830.


Al sendemà de la decisiva Batalla de Pichincha, oficialment es va arborar el tricolor colombià groc, blau i roig, el que va ser adoptat com a oficial el 25 de maig en integrar-se Quito a la Gran Colòmbia. Les imàgens que ací apareixen estan errades, puix el tricolor de l'independència, des del 5 de juliol de 1811, va tindre la franja groga de doble ample que les blava i roja. Est és un error que persistix a pesar d'estar comprovat l'error en documents clars i irrefutables, i paradòxicament és un error que naix en Veneçola, lloc d'orige del tricolor.


El tricolor aludit té el seu orige en el Congrés Constituent de Veneçola, que declara l'independència el 5 de juliol de 1811 i del General Veneçolà Francisco de Miranda (precursor de l'independència d'Hispanoamèrica), que va ser qui la va dissenyar. El congrés va aprovar el disseny el 9 de juliol i la bandera flameó per primera volta el 14 de juliol en la Plaça Major i el Quarter de Sant Carlos, en Caracas. Recent el 13 de juliol de 1822, a instàncies de Bolívar i despuix de ser anexat a Colòmbia, Guayaquil va fer flamear el tricolor.

Evolució històrica

despuix de la dissolució de la Gran Colòmbia el 19 d'agost de 1830, el Congrés va decretar l'ús del mateix escut de Colòmbia, pero en fondo blau-celest, l'incorporació d'un Sol en l'Equinoccial i el lema "L'Equador en Colòmbia". No es va variar la bandera, que seguia sent el tricolor groc, blau i roig.


El 12 de giner de 1833 el president va decretar l'escut d'armes de el "Estat" de l'Equador, a diferència de l'escut de el "Estat en la República de Colòmbia". No va variar la bandera, llevat l'ús de l'escut en ella.


Revolució Marcista

En triumfar la Revolució marcista, es va adoptar una nova bandera que formaven tres quarters paralels a l'asta, blancs els de abdós extrems i blau el del centre. Apareixen tres estreles que representen els departaments de l'época: Quito, Guayaquil i Conca.


El 6 de març de 1845, el disseny va ser modificat segons el decret de la Convenció Nacional que es va reunir en Conca en els últims mesos de 1845. En lloc de tres estreles, la bandera devia lluir sèt estreles per a representar a les províncies que en eixe número formaven l'Equador.


Restitució del tricolor

El Dr. G. García Moreno va restablir de l'ús del tricolor grancolombiano per decret firmat el 26 de setembre de 1860. Ostentant la Jefatura Suprema del país, l'estadiste guayaquileño va descartar el bicolor (blau i blanc) marcista i va posar en vigència l'emblema groc, blau i roig. La Convenció Nacional de 1861 va ratificar el decret de 1860.


31 d'octubre de 1900


El 31 d'octubre de 1900, el Congrés Nacional, presidit per Manuel B. Cova, va dictar el decret que va reglamentar l'ús de la bandera tricolor. El 7 de novembre d'eixe any, el general Alfaro va firmar dit document.


Decret Llegislatiu s/n (Registre Oficial 1272, 5-XII-1900) que reglamenta l'Escut d'Armes i Pabelló Nacional de la República de l'Equador


EL CONGRÉS DE LA REPÚBLICA DE L'EQUADOR,


Considerant:


Que són deficients els varis decrets que s'han expedit designant les armes de la República i el pabelló nacional


Decreta:


Art. 1.- Les armes de l'Equador seran un escut ovalat que continga interiorment, en la part superior, el sol, en aquella porció del Zodíac en que es troben els signes corresponents als mesos memorables de Març, Abril, Maig i Juny; en la part inferior, a la dreta, es representarà el mont històric Chimborazo, del que naixerà un riu, i a on aparega més caudaloso, estarà un buc a vapor, que tinga per màstil un caduceo, com a símbol de la navegació i del comerç. L'escut reposarà en un embroll de fas consulars, com a insígnia de la dignitat republicana. Serà adornat exteriorment en banderes nacionals i rams de palma i llorer, i coronat en un còndor en les ales desplegades.<br /> Art. 2.- El pabelló nacional serà, sense alteració alguna, el que va adoptar l'Equador des de que va proclamar la seua independència, els colors de la qual són: groc, blau i roig, en llistes horisontals, en l'orde en que queden expressats, de superior a inferior, devent tindre la faixa groga una latitut doble a les dels atres colors.<br /> Art. 3.- Les banderes que s'arboren en els edificis nacionals, bucs de guerra, fortalees, i les que issen els Agents Diplomàtics i Consulars de la República en països estrangers, duran les armes de la Nació en el centre, sobre les faixes dels colors groc i blau.<br /> Art. 4.- Les banderes que s'arboren en els edificis municipals no duran les armes de la Nació, sino un círcul d'estreles blanques, colocades en la faixa blava i en número igual al de les províncies que componen la República.<br /> Art. 5.- L'Eixèrcit usarà el pabelló nacional de que parla el Art. 3o.; i cada batalló o regiment durà en la seua bandera o estandart, i en la faixa del color groc, el número que li corresponga, segons lo que al respecte disponga el Ministeri de la Guerra.<br /> Art. 6.- Les banderes que arboren els bucs de la marina mercant i tota persona particular, seran les que es determinen en el Art. 2o.<br /> Art. 7.- Els Agents Diplomàtics i Consulars de la República fixaran les armes de l'Equador en la part exterior de l'edifici o sobre la porta de la Llegació, Consulat o Viceconsulado, en la següent inscripció, en la part inferior de l'orla de l'escut: Llegació, Consulat de la República de l'Equador.<br /> Art. 8.- Es colocaran les armes nacionals en les sales i portes exteriors dels Salons del Congrés, del Poder Eixecutiu, Tribunals de Justícia, Concejos Municipals i demés oficines públiques.<br /> Art. 9.- El Poder Eixecutiu farà saber a les nacions estrangeres lo dispost por la presente Llei.<br /> Art. 10.- Queden derogades totes les disposicions anteriors sobre la matèria.<br />


Dau en Quito, capital de la República de l'Equador, a trentaú d'Octubre de mil noucents.


Nota: Segons l'actual estructura ministerial establida en l'Estatut del Règim Jurídic i Administratiu de la Funció Eixecutiva, el Ministeri de la Guerra és actualment el Ministeri de Defensa Nacional.


Com no existix una normativa, qualsevol institució o persona usa la bandera com se li ocorre, sense respectar dimensions o colors. Aixina, hi ha banderes que tenen un groc obscur i uns atres ho tenen clar. Igual passa en el color blau, pero no tant en el roig.


Erro al crear miniatura:
Des de 1900 fins a 2009 el model de bandera utilisat solia ser de doble llarc que ample, davant l'absència de norma específica alguna que determinara clarament les seues proporcions oficials.

Jurament i himne

Els i les estudiants de tercer de bachillerat, i els cadets militars d'Equador estan obligats a recitar un jurament a la bandera, conegut com el Jurament a la Bandera. Este es declama per lo general el dia de la bandera (26 de setembre de cada any) o en importants events cívics, tals com a graduacions de les institucions educatives, parades militars, entre uns atres.[4]

Himne a la Bandera

També existix la cançó patriòtica cridada Himne a la Bandera, que es recita despuix de el "Jurament a la Bandera" o abans de les cerimònies de retir de banderes.[5]


Lletra:


COR


Per Deu jure sagrada bandera


en l'aire, en la mar i en la terra


en la pau i en la horrísona guerra


defendre't fins a airós morir. (bis)


Si estrangera ambició algun dia


ultrajarte pretén atrevida,


perdrem gustosos la vida


per a fer-te lluir en honor.


I tu mateixa seràs fortalea


i sabrem trencar les cadenes


puix sentim córrer per les venes


del gran Sucre, la seua sanc i valor.

Cançó «Alcem en fe la Bandera»

La cançó patriòtica coneguda com «Alcem en fe la Bandera» (també cridada Cançó Nacional o Himne a la Marcha Nacional) és una de les peces cíviques més utilisades en actes oficials i escolars d'Equador, especialment durant l'ingrés del pabelló nacional i en cerimònies relacionades en el Dia de la Bandera o l'Informe a la Nació. Va ser escrita per Ángel Rivadeneira Pérez. S'interpreta freqüentment per bandes militars i en institucions educatives.


Lletra:


Resonen ya les veus de l'estirp


Cantem a la Pàtria bella i gran,


Altiva i majestuosa com el Vaja


Fecunda com la selva tropical.


Airós i anhelant d'infinit


El còndor s'ajaganta en el seu vol


I enllaça els volcans en el cel


El sol en el seu cenit és el seu rival.


Cor


Alcem en fe la Bandera


Rutilante divisa d'honor,


És la sanc de les nostres fronteres


¡Equador!


¡Equador!


¡Equador!


Constants preparem el futur,


El núvol de tragèdia no és eterna,


Jurem para sempre unió fraterna


I recia contextura nacional.


Nos guia la Justícia i el Dret


Marchem a la trobada de l'Història


Viure en llibertat, morir en glòria


Serà el nostre ideal, ¡Pàtria immortal!

Incineració de la Bandera

Quan les banderes nacionals siguen considerades inservibles pels organismes militars, deuen guardar-se per a ser incinerades anualment en una cerimònia, la qual deu realisar-se durant una de les festes pàtria.


Per a això la tropa en qüestió deu formar un quadrat i entonar l'Himne a la Bandera, mentres esta és incinerada per un Oficial en un receptàcul de metal que continga alcohol. A continuació el Comandant de l'Unitat dirigix la paraula al personal, fent resaltar l'alt significat d'esta cerimònia.


Les cendres deuen ser depositades en una menuda caixa i remeses a la Comandància de Marina, per a que siguen sepultades en l'mar.[5]

Banderes provincials

Referències

  1. ↑ «Colombia Flag Color Codes». Flag Color Codes. Consultat el 17 de juliol de 2025.
  2. ↑ «Bandera de Ecuador ▷ El Barco de Vapor Imparable 🇪🇨». web.archive.org (2022-12-07). Archivat des de l'original, el 7 de diciembre de 2022. Consultat el 2023-06-21.
  3. ↑ «Ecuador Flag Color Codes». Flag Color Codes. Consultat el 17 de juliol de 2025.
  4. ↑ Tradiciones Militares — Juramento a la Bandera.
  5. ↑ 5,0 5,1 Tradiciones Militares — Incineración de la Bandera.