Anar al contingut

Ballota nigra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ballota nigra subsp. nigra sl13.jpg
Ballota nigra (Ballota nigra)


Ballota nigra, cridada comunament marrubio bastardo, marrubio fétido o marrubio negre,[1] és una espècie de planta herbàcea en flors pertanyent a la família Lamiaceae. És nativa d'Europa.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta herbàcea perenne, vivaz, perenne, en talle ramificat de 5-9 dm d'altura i en una olor desagradable semblant al verdet i la humitat.

fulls de 3-4 cm × 2-3 cm, ovales o redonejades de color vert obscur, pecioladas i cobertes d'una pelusa curta de color grisáceo.

Les florés són de color roig, púrpura o rosat (rarament blanques).

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des d'Europa (particularment, en Macaronesia i el Mediterràneu) i el nort d'Àfrica, fins a Àsia occidental (particularment, en Iran). Adicionalment ha segut introduïda en Amèrica del Nort (particularment, en Estats Units) i del Sur (particularment en Argentina), en les Illes Britàniques, en Àsia Central (particularment, en Kazakhstan, Kirguizistan i Siberia Occidental) i Oceania (particularment, en Nova Zelanda i les Illes Pitcairn).

Creix principalment en el bioma templat.

Creix en llocs baldíos, vores de camins i escombreras, prop de zones habitades.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Ballota nigra va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 582, en 1753.[2][3]

Número de cromosomes de Ballota nigra i tàxons infraespecíficos: 2n = 22.[5]

Comprén 8 subespecies acceptades:

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Castellà: ballota (2), ballote negre, balota (6), balote, manrubio (2), manrubio bastardo (2), manrubio fétido (2), manrubio negre (3), marrubio (3), marrubio bastardo (7), marrubio fals, marrubio fétido (8), marrubio hediondo (5), marrubio negre (14), marrubio negre d'El Paular, marrubio negre segoviano, matranzo, ortiga blanca (2), ortiga vora (2), ortiga mansa, ortiga morta (6), prasio negre.
Entre paréntesis, la freqüència d'us del vocablo en Espanya.[6]

Medicina

[editar | editar còdic]

Principis actius: Els fulls contenen flavonoides, glicósidos fenilpropánicos (verbascósido, forsitósido, etc.) i derivats labdánicos furánicos. El compost majoritari trobat en mostres comercials ha segut el 13-hidroxiballonigrólido. Atres anàlisis han trobat ballotenol, 7-oxo-marrubiína (ballotinona), 7alfa-acetoximarrubiína i preleosibirina.[7]

Indicacions: Neurosis, antimaníaco, relajante. Emenagogo, vermífugo, estomacal, diurético, depurativo, resolutiu, detersivo. És reputada com antiespasmódico, calmant dels accessos de tós, sedante i ansiolítico. Les poques informacions que hi ha senyalen efectes secundaris de tipo fatiga. S'usen les sumidades floridas.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel (1871). [1], Madrit, Espanya: Imprenta de Gabriel Alhambra, p. 123.
  2. Linné, Carl von; Salvius, Lars (1753). [2] (en la), Impensis Laurentii Salvii, p. 582.
  3. «Ballota nigra» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2013-01-24.
  4. «nidiformis - nocturnus» (en en). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 2025-11-17.
  5. «Contribution a l'étude citotaxonomique dones Spermatophyta du Portugal. XVIII. Lamiaceae».Memórias dona Sociedade Broteriana.27(1)
    27–75.Consultat el 2012-12-14.
  6. «Ballota nigra». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (requerix busca interna). Consultat el 2007-10-31.
  7. 7,0 7,1 Berdonces i Serra, Josep Lluís (1998). «Ballota nigra», (en és), Tikal Edicions, p. 193. ISBN 84-305-8496-X.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]