Anar al contingut

Baixà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Insígnia de pachá otomà capturada pels rumans en 1877.

Un baixà[1], un pashá[2] o un pachá (en turc: Paşa; en àrap: باشا [Bāšā]; freqüentment escrit també com pasha) és un títul originalment usat en l'Imperi otomà i s'aplica a hòmens que ostenten algun mando superior en l'eixèrcit o en alguna demarcació territorial. Habitualment equival a governador, general o almirant, segons el context. També s'utilisa com a títul honorífic en alguns països musulmans,[2] en el cas dels quals equivaldria al títul anglés Sir o atres anàlecs.

El govern d'un bajá o el territori per ell governat es diu bajalato.


Etimologia

Abdós térmens tenen el mateix orige i estan integrats en la llengua castellana. El primer, bajá, és més antic i procedix de l'àrap bāšā (باشا), i este del turc paşa; l'atre, pachá, procedix del francés pacha, que ho pren del turc. La paraula turca, a la seua volta, podria ser una modificació del persa pāvaig donaršāh (پادشاه), que equival a «rei», i que era usada com un dels títuls del sultà otomà; o be descendir del turc başağa, de baş —pronunciat paş en alguns dialectes—, que significa «cap, superior» + ağa «senyor».

En castellà se sol utilisar bajá quan es referix a un context magrebí i pachá quan es tracta d'un context otomà, encara que abdós paraules són intercanviables.


Us

El títul de pachá era otorgat pel sultà otomà o, en el seu nom i en Egipte, pel jedive o virrei d'este territori norteafricano. Originalment s'aplicava a caps militars, i despuix també a governadors de territoris. Més avant es va utilisar aixina mateix com a títul honorífic (no hereditari) que la cort otorgava a persones, en càrrec o sense ell, a les que desijava honrar. Com atres títuls d'orige turc, es pospon al nom.

El títul de pachá és inferior al de jedive o visir, pero superior al de bey o agá. Existien en l'àmbit otomà tres graus de pachás, les insígnies dels quals es distinguien pel número de coes de cavall, yak o pavo real que duyen. Les coes són una supervivència de la tradició mongola. Aixina, hi havia pachás en insígnies d'una, dos o tres coes, que mostraven la seua posició dins de l'escala de mando. Solament el sultà, com a comandant en cap dels eixèrcits, podia dur una insígnia de quatre coes.

Varis càrrecs oficials duyen associat el títul de pachá: El gran visir (vizir-i azam, equivalent a un primer ministre)

El kizlar aga (cap dels eunucs del palau de Topkapi, que era ademés cap dels alabarderos del sultà). El shayj a-el-islam (xeic de l'islam) o cap dels ulemas. El beylerbeyi («bey de beyes» o governador general) solia ser pachá de dos coes. El vaig valdre (governador d'un valiat o província), igual que l'anterior.

En Marroc, un dels pocs llocs del món àrap que va quedar fòra de l'influència otomana, es va implantar, no obstant, el títul, que se seguix utilisant i equival al de governador.

Degut a que els ciutadans otomans no tenien llinage, a sovint el títul de pachá es convertix en un a efectes pràctics, com és el cas en personages com Pargalı İbrahim Paşa, Safranbolulu İzzet Mehmed Pasha, Keçecizade Mehmet Fuat Pasha, Turhan Pasha Përmeti, Lala Kara Mustafa Pasha, Kapudan Pasha, Emin Pasha, Çandarlı Halil Pasha, Ali Pasha o Zağanos Paşa.


Referències

Enllaços externs