Bíblia de Lisboa
La Bíblia de Lisboa és un manuscrit allumenat sefardí en hebreu de finals del sigle XV,[1] compost per 3 volums, que tracten conjuntament els 24 llibres canònics del Tanaj. És un dels eixemples principals de manuscrits partix del art sefardí. Actualment es conserva en el British Library, en els números corresponents d'estant Or 2626, Or 2627, i Or 2628,[2] respectivament per al primer, segon i tercer volum.
Context
La bíblia, com el seu nom conegut indica, es va desenrollar en la comunitat judeua de Lisboa, llavors acomodada, abans de l'expulsió catòlica de 1496, de la mà del escriga Shemu'el ben Shemu'el ibn Musa, abreviat Samuel. Este resulta ser l'obrer del patró Yosef ben Yehudah, conegut com al-Hakim, qui li hauria encarregat la producció d'este manuscrit.
Va ser el 17 de novembre de 1882, quan el British Museum (actualment el British Library) va comprar els còdexs, despuix d'haver-els adquirit prèviament Benjamin Cohen de Bujara.
Continguts
La bíblia, seguint en orde els seus volums, seguix els següents continguts adicionals als texts principals:
Primer volum
- Els 613 manaments: (f.1r-23v):Abans del Torá, es presenten una série de 613 manaments judeus, junt en atres ortogràfics, de material masorético, dins dels màrgens dels escrits. Els temes tractats corresponents són la justícia, família, etcétera, i la pronunciació, llectura, i deletreo correcte dels texts bíblics, respectivament. Per açò, els tres volums de la bíblia es varen escriure majorment en niquds. Relatiu a açò, des d'esta secció fins als següents folis, es repetixen vàries notes del Sefer ha-ṭiʻamim del gramàtic Aarón-Ben-Asser.
- El Torá (f.23v-180r) (Pentateuco).
- Llistes masoréticas (f.180r-184v): Com en escrits d'atres autors, es veu enumerada una llista de comparacions del Torá, segons els sistemes de vocalisació dels erudits Moisés Ben-Neftalí de Tiberíades, i el antedicho Ben-Asser. El problema és que esta llista, per raó alguna, no posseïx niquds, aixina que no són visibles eixes diferències.[3]
Tercer volum
- Llista masorética (f.178r-185v): Esta llista conté paraules en les que Alef no és pronunciat, aixina aclarint més la pronunciació de les paraules, en l'intenció d'escriure a l'exactitut els texts bíblics, per al seu enteniment. De ser aixina, la bíblia s'haguera escrit com un text modèlic. D'estes observacions, varis autorscita requerida la consideren una de les bíblies manuscrites més precises de l'història.
- Colofó (f.185v-186r): Esta secció és la que otorga tota l'informació sobre la seua producció. D'ací se sap que el seu autor és Samuel l'Escriga, per al propietari al-Hakim, terminat un divendres de nit, el més de Kislev de l'any 5243,[4] en Lisboa. Després d'esta anotació, li seguix un poema del primer propietari de la bíblia (presumiblement al-Hakim), denotant el seu plaure en la llectura, agraint a Deu per l'encàrrec, i elogiant les factures dels volums.
Vore també
Notes
Referències
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBíblia Lisboa - ↑ «Lisbon Bible - The British Library».
- ↑ «Differences between Ben Asher and Ben Naphtali, British Library Online Gallery; Virtual books: images only. Consultat el 26 d'Agost de 2020.».
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaData Bíblia
Bibliografia
- https://www.bl.uk/collection-items/lisbon-bible-or-2626-8
- http://www.bl.uk/manuscripts/FullDisplay.aspx?ref=Or_2626&index=4
- https://www.bl.uk/manuscripts/FullDisplay.aspx?ref=Or_2627
- http://www.bl.uk/onlinegallery/ttp/lisbon/accessible/pages29and30.html
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biblia de Lisboa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.