Anar al contingut

Autooxidació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Autooxidació es denomina a una reacció que és provocada per un agent oxidant, com l'oxigen, el qual ataca als àcit grassos insaturados produint composts que generen la cridada rancidezoxidativa. Es dona en aliments grassos i en lípits en general. La reacció de la autooxidación dels greixos i olis, té lloc per mig de l'intervenció de radicals lliures, per mig d'una série de reaccions en cadena. Açò provoca una degradació i una alteració de les característiques organoléptiques de l'aliment: desenrolla aromes i sabors típics de la rancidez, decoloració dels pigments i formació de productes tòxics.

Mecanisme

Este esquema descriu el montó de passos de reacció de la degradació del polímer.

El mecanisme de autooxidación es porta a terme per mig de 3 reaccions:[1]

Iniciació

La autooxidación escomença en les zones de insaturació dels greixos o olis, ya que són les més susceptibles, la reacció ocorre de forma autocatalítica per mig de radicals lliures intermediaris i s'inicia habitualment per traces de metals i peròxit que es troben de forma ubiqua com impurees en els aliments. Es formen radicals Peroxi (RO2-), Alcoxi (RO-) o Llogue (R-), que queden lliures, i sostrauen àtoms d'hidrogen dels àcit grassos. Es tenen proves de que la reacció d'oxidació lipídica s'inicia per l'excitació de la molècules d'oxigen per a que passe d'un estat triple a un estat únic, podent-se generar per la presència de llum o algun atre tipo d'energia radiant, podent en esta forma excitada l'oxigen ataca les dobles unions dels àcit grassos, formant un radical lipoperóxido. Els composts formats en esta fase són molt inestables i tendixen a reaccionar ràpidament donant lloc a la fase de propagació.

Propagació

En les reaccions de propagació es generen, com és conegut, més radicals lliures producte de que reaccione un radical lliure en alguna atra molècula que no és un radical, ademés de generar diferents composts que propicien olors i sabors característics d'este procés.

Terminació

La reacció en cadena moltes voltes es deté molt ràpit, ya siga per substàncies protectores cridades caçadors de radicals o per un fenomen de recombinació en el curs del com dos radicals més o menys idèntics s'unixen de nou per mig dels seus electrons lliures i detenen les reaccions en cadena que danyen tot tipo de molècules que es troben en el seu entorn.


Referències

  1. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 22 de decembre de 2015. Consultat el 21 de decembre de 2015.