Aula



Un aula[1] és un saló d'un edifici que es destina a activitats d'ensenyança, i és l'unitat bàsica de tot recint destinat a l'educació.[2]
Un aula deu proporcionar l'ambient apropiat per a l'aprenentage dels estudiants que l'utilisen. Açò inclou: Una correcta disposició de les cadires o bancs que s'orienten cap al fondo de la classe a on se situa el professor. Fàcil localisació dels recursos d'aprenentage (pissarra, corcheras, armaris en llibres, etc). Atres aspectes ambientals tals com a allumenament i temperatura.
Els requisits exactes, no obstant, poden variar enormement d'acort al país o als recursos econòmics.
La majoria de les aules disponen de cert material de gran superfície sobre el qual el professor o l'instructor pot escriure notes per a que la classe les veja. Est adoptava tradicionalment la forma d'una pissarra negra o, més recentment, vert, sobre la que s'utilisa tiza blanca (o, ocasionalment, d'atres colors). No obstant, açò s'ha anat transformant, en ser substituïdes per fulls de notes, pissarres blanques o actualment en l'arribada de les TIC per pantalles digitals interactives, ordenadors i tauletes. Moltes aules conten també en un sistema per a proyectar diapositives o un atre tipo d'informació.
Clima d'aula
cal senyalar que, des d'una concepció tradicional de l'aula, esta s'entén com un espai en el que deuen observar-se estrictament les normes institucionals, mentres que el docent és considerat la figura central, posseïdor del coneiximent i responsable de la seua transmissió. En este marc, el professor eixercix autoritat i representa la font llegítima del saber, orientant les seues intervencions a mantindre l'orde, fomentar la disciplina i captar l'atenció del estudiantado. No obstant, a través del seu llenguage i expressions no verbals, també pot influir en la valorisació o desvalorisació dels alumnes i alumnes. A la seua volta, s'espera que els estudiants s'ajusten plenament a les regles impostes en l'entorn escolar —com el silenci, l'organisació i el seguiment del ritme d'aprenentage— com a condició necessària per a accedir al coneiximent. En conseqüència, el clima de l'aula baixe esta perspectiva tendix a caracterisar-se per la seua rigidea, control i autoritarisme.[3]
El paper docent cobra un important sentit en la conformació del clima social de l'aula, tant si es tracta de nivells educatius primaris, secundaris o universitaris.
Per una atra part, hi ha també factors propis de l'institució educativa, relatius a l'estructura (patis, jardins, àrees de treball, canches, sodas, entre uns atres) i a l'organisació (recessions, temps lliure, tallers i uns atres) els quals, tant a nivell de primària com de secundària o universitat, es constituïxen com a factors que incidixen en el clima d'aula i, per tant, en l'aprenentage.

El rol del docent adquirix una rellevància fonamental en la configuració del clima social de l'aula, independentment del nivell educatiu —ya siga primari, secundari o universitari—, ya que el seu ac
cionar influïx directament en les dinàmiques interpersonals i en l'ambient d'aprenentage.[4]
Aixina mateix, existixen factors institucionals que també incidixen en dit clima, els quals poden classificar-se en aspectes estructurals —com els patis, jardins, espais de treball, canches o àrees d'alimentació— i aspectes organisatius —com les recessions, temps lliures, tallers o atres activitats complementàries—. Estos elements, presents en tots els nivells educatius, tenen una influència significativa en l'experiència escolar i, per això, en els processos d'ensenyança i aprenentage.
Pot, per tant, indicar-se que el clima social és el resultat, entre atres factors, del conjunt d'interaccions, vivències, aspectes estructurals, emocionals i motivacionals que influïxen en el procés d'aprenentage. Segons siga la relació que s'establixca entre dits factors, aixina seran les característiques del clima d'aula, l'influència que eixercixca sobre cada alumne i alumna i les seues reaccions cap a l'aprenentage.[3]
Cada docent respon, en les seues creències i el seu actuar, a la seua concepció d'ensenyança i aprenentage, al mateix temps que va conformant un tipo d'interacció en l'aula, per això, reflexionar sobre dits aspectes és important per a comprendre les característiques específiques del clima d'aula.

La classe és el lloc de trobada d'un soci-grup d'alumnes i alumnes en el professor i professora, l'amplitut de l'aula mija les possibilitats d'interacció, pero també coadjuva a que entre tots existixca un clima àgil de participació o de passivitat. Lo primer s'incentiva quan el docent o la docent a càrrec del curs corrig, explica i els induïx a l'alvanç no solament per a desenrollar mecanismes d'aprenentage, sino també per a la construcció de conceptes i d'interaccions saludables.[3]
Els tipos d'aules que podem trobar-nos en els coleges poden o no favorir el procés d'ensenyança aprenentage, per a això, cal tindre en conte els agents interns i externs (com la colocació de les taules, l'ambient en classe, el context en el que se situa el centre...). La distribució de l'aula pot ser individual (en vàries files de pupitres dond i solament se sent un alumne/a), per parelles (files compostes per dos pupitres) o grupals (vàries taules dispostes de manera que els chiquets/as puguen treballar per grup les activitats de classe). Els tipos de taules poden ser o be pupitres bàsics o en major movilitat a on l'alumne/a puga moure la taula en facilitat gràcies a rodes incorporades en les pates.

L'aula deu dispondre dels recursos necessaris per a facilitar l'aprenentage (pissarres digitals o de tiza, algun ordenador per a consultar dubtes o be llibres i enciclopèdies, etc). El color de les parets de l'aula deu ser un color que motive als alumnes/as, ademés d'estar decorada i que present taulons a on es puguen expondre els treballs. És important que es done l'innovació en les aules escolars ya que l'innovació que requerix d'ambients físics apropiats, una biblioteca, videoteca, laboratoris especialisats, centres de còmput i per qué no, aules interactives en tota la tecnologia del mileni; en accés a Internet, pissarres digitals, ocupació de recursos multimèdia, encara que semble una utopia este somi deu ser realitat si volem tindre una educació innovadora i de canvi.[5][6]
Existixen factors tant endògens, com exògens, que van determinant les vivències en les institucions educatives. És aixina com l'influència de la família, de l'ambient de la comunitat, de les característiques personals i professionals de les docents i els docents, de la cul
tura i, d'igual manera, les característiques, condicions i eixercite dels estudiants i les estudiants, van marcant les pautes de les experiències educatives, socials i emocionals que es desenrollen en les aules, les quals, en gran mida, conformen el clima característic de les institucions educatives. Encara que en les relacions verticals (professor/alumne) el poder es concentra en el docent, est –depenent de les seues concepcions sobre els processos d'ensenyança i aprenentage, de la seua estructura de personalitat, dels seus valors, entre atres aspectes– pot flexibilisar sobre dites relacions i permetre un clima d'aula més apropiat per al desenroll integral del estudiantado.
És notable que en l'aula, independentment del nivell educatiu del com es tracte, es presenten les interaccions verticals i les horisontals. És adequat que el docent comprenga que este tipo de relacions sempre es van a establir i que, depenent de la seua comprensió, de la seua personalitat i de les seues estratègies, dites interaccions poden prendre un gir positiu o un de negatiu i que les implicacions educatives d'açò són moltes i importants. El saló de classe, en este cas en particular, l'aula universitària, és l'entorn físic-humà en el qual es porten a terme els processos d'ensenyança i aprenentage des d'una òptica institucionalisada. Justament per esta raó, s'espera que s'establixquen dinàmiques relacionals apropiades, no solament entre l'espai físic del com es dispon, del número d'estudiants en la classe, sino també entre factors tals com a mobiliari, nivells de soroll intern i extern i també les característiques de personalitat tant d'alumnes com de docents i les interaccions que entre ells s'establixen.[3]
Una revisió sistemàtica de 148 informes de 41 països examina l'impacte del tamany de les aules sobre el rendiment acadèmic. Els resultats obtinguts sugerixen que una reducció en el tamany de la classe millora la comprensió llectora, encara que de forma lleu. Per la seua banda, no existix un efecte significatiu sobre el rendiment en matemàtiques, inclús pot existir un impacte no desijable sobre alguns estudiants. Dau lo costós que resulta reduir el tamany de les aules, és fonamental fer més estudis que permeten realisar una millor assignació dels recursos financers.[7]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Educació|20px|Vore el portal sobre Educació]] Portal:Educació. Contingut relacionat en Educació.
Referències
- ↑
- ↑ «Aula» (en es) (Julio de 2009). Consultat el 9 de novembre de 2025. «El aula es el espacio donde se desarrolla el proceso de enseñanza-aprendizaje formal, independientemente del nivel académico o de los conocimientos impartidos en cada uno de ellos»
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Pereira-Pérez, Zulay(2010).«The interactive dynamics in the university context: the classroom environment».Revista Electrónica Educare.14(0): 7–20.ISSN 1409-4258.Consultat el 21 de julio de 2017.(en es)
- ↑ «Unesco».
- ↑ Lamperti, Carina Alejandra«“Tipos de aula y ambiente social en el proceso de aprendizaje, en el nivel de educación básica estudio realizado en la escuela fiscal mixta “Babahoyo” y el colegio …».Consultat el 18 de mayo de 2018.(en en)
- ↑ educapeques.com. «En búsqueda de la innovación en las aulas». Consultat el 30 de novembre de 2018.
- ↑ White, H. (19 de decembre de 2018). «[https://scioteca. caf.com/handle/123456789/1362 Les classes menudes tenen, en el millor dels casos, un efecte lleu en el rendiment acadèmic i poden perjudicar a alguns estudiants]». Caracas: The Campbell Collaboration. Consultat el 17 de giner de 2021.