Ataguju

Ataguju o Atagujo era un deu creador i suprem de la cultura Huamachuco que dominava tot el vall andino, en el nort de Perú.

Concepte

Ataguju és considerat una deidad primordial en la cultura Huamachuco. Yayo primigeni dels deus bessons que varen forjar a la humanitat: Catequil i Piguerao.

En ser la deidad central i/o raïl dels Huamachuco, Ataguju eixercix constant tutelaje en el món que ell mateixa ha creat; no obstant, la seua intervenció en la Terra és per mig dels seus intermediaris com Guamansuri (pare de Catequil). Es caracterisa per ser un deu celest i ocioso, puix ell permaneix en la part alta de la volta celest i des d'eixe punt observa tot lo que ocorre. A raïl de lo anterior, alguns estudiosos establixen a Ataguju baix la categoria de deus otiosus (Deu ocioso), pero la deidad no desapareix ni és oblidat pels pobladors. Pel contrari, Ataguju es manté perenne dins de la religió dels Huamachuco i, de la mateixa manera, el seu cult era el més substancial.

Mit de la creació

Diu la llegenda que Ataguju, creador del Cel i la Terra, en el principi, cansat de la soletat del cosmos, va crear alguns sers divins per a que anaren els seus sirvientes. Va crear a Sugadcavra (o Sugudcavra) i a Acumgavrad, conformant en ells una trinitat. No conforme en això, Ataguchu va crear atres divinitats, a Uvigaicho i a Unstiqui i, al mateix temps, a Guamansuri.

Ataguju va enviar a la Terra a Guamansuri, a la província de Huamanchuco, llavors habitada per un grup ètnic cridat guachemines o huachemines. Fent-se passar per un foraster, Guamansuri acceptava els treballs i encàrrecs al servici dels guachemines, reconeguts pel seu valor com a guerrers. Els líders dels guachemines tenien una germana anomenada Cautaguan que, per la seua bellea, la tenien reclosa per a que no la vera ningú. No obstant, un dia, per mig d'afalacs i enganys, va ser seduïda per Guamansuri i la va deixar embarassada.

Quan Cautaguan varen vore la seua germana embarassada, varen saber de colp i repent que havia segut Guamansuri. Ho varen capturar, varen torturar, varen cremar i varen dispersar els seus cendras. Les cendres de Guamansuri varen ascendir al cel, lo que pot considerar-se un axis mundi, que vincula els móns d'ací i de dalt en l'Amazonía. Les cendres varen permanéixer allí en Ataguju, ocupant un lloc junt al seu costat. La bella Cautaguan, encara en captivitat, va donar a llum a dos ous, pero va morir durant el part. Els seus germans varen prendre els ous i els varen posar en un montó de femta, d'a on varen eixir dos chiquets gritones. Un sirviente es va fer càrrec dels chiquets, a els qui varen cridar Catequil (deu del tro, raig i oràcul) i Piguerao (en una versió, s'afirma que Piguerao va nàixer en una condició dèbil i, per lo tant, va morir poc despuix; en una atra versió, ell va recolzar al seu germà per a derrotar als guachemines).

Catequil va ser al lloc a on havia mort la seua mare i la va tornar a la vida. Cautaguan li va proporcionar les fondes (warak'as) que Guamansuri li havia deixat per a que poguera matar als seus enemics, els guachemines. En elles, Catequil i Piguerao, que controlaven les forces del clima, varen donar mort a la població dels guachemines. Aquells que no varen morir, varen ser exiliats pels bessons divins. Fet açò, Catequil va pujar al cel a trobar-se en el seu yayo, Ataguju i li va dir que la Terra ya estava lliure i li pregava que creara un poble indi per a que el habitara i llaurara.

Ataguju, consentix de la proea i petició del seu net, li va ordenar que anara al cerro i puna que criden Guacat, riu dalt de l'actual ciutat de la Parilla de Santa. Catequil i Piguerao varen obedir el mandat del seu yayo. Ya en el cerro, Catequil portava una chaquitaclla d'or; mentres que Piguerao portava una d'argent. En estes ferramentes, els germans varen cavar i varen extraure del cerro a la humanitat.

Bibliografia

• «Adivinación i oràculs en el món andino antic». Consultat el 7 de decembre de 2025.
• Ledesma Llaury, Wilfredo: Huamachuco en el història del Perú / prenc I. (1993) . Editorial La Llibertat, Huamachuco - Perú. Primera edició.
• Rakuta, Nikolai. La política religiosa dels incas Cf Charles Wiener en Perou et Bolivie.