Ataüt de tronc

Erro al crear miniatura:

Ataüt de tronc

Erro al crear miniatura:

Ataüt d'arbre del cementeri alemà medieval de Oberflacht.

Erro al crear miniatura:

L'ataüt de la chica de Egtved.

Erro al crear miniatura:

Reconstrucció en la ruta de senderisme arqueològica en Fischbeker Heide.

Un ataüt de tronc o ataüt d'arbre () és un ataüt fet en el tronc d'un arbre que ha segut tallat longitudinalment en dos i ahuecada la part inferior. Quan s'usa fusta de roure, el tanino contingut en la fusta a sovint conduïx a una bona conservació dels materials orgànics, especialment els textils. A sovint, no obstant, s'acaba descomponent i solament la decoloraació en el sol indica sepelis en ataüts d'arbres.

Els ataüts d'arbres es varen depositar principalment en túmulos durant l'Edat del Bronze Nòrdica en el noroest d'Europa, pero es varen seguir usant fins a inicis de l'Edat Mija. El seu us va començar quan el sepeli assentat o acuclillado va donar pas al sepeli en el cos tendit d'esquenes. A finals de l'Edat del Bronze el seu us va desaparéixer en generalisar-se la cremació, pero va tornar a resorgir a finals del primer mileni a. C. junt en l'inhumaació, com a mostra la dòna celta de Zuric descoberta en 2017 enterrada en un ataüt de tronc cap a 200 a. C. Alguns túmulos de l'Edat del Bronze primerenca en Jutlandia (Dinamarca) ocupen una posició especial en l'investigació arqueològica. Els grans túmulos de Borum Eshøj, Guldhøj, Muldbjerg, Skrydstrup i Trindhøj generalment es construïen en turba, que formava una enorme manta humida sobre les tombes. Les sales de ferro, que es troben naturalment en la turba, varen crear una capa de arenisca de ferro. La capa impedia que l'aire ingressara a l'interior del cerro. Els ataüts de roure i el seu contingut quedaven aixina tancats en un entorn protector molt similar al dels pantans. El grau de conservació dels esquelets i els seus aixovar varia d'un tossal a una atra.

El sepeli en ataüt d'arbre més conegut és el de La chica de Egtved. La tomba de Muldbjerg també contenia teixits en bon estat. El cabell sol estar ben conservat. A voltes, inclús es poden intuir les traces facials. La pell ben conservada sobre la calavera de la jove de Skrydstrup revela les seues belles traces en vida. Du un pentinat en una redecilla de crin de cavall negre i en les seues orelles pendents grans de rogle d'or. De la tomba del home en Guldhøj, es varen recuperar pells de llúdria i alguns objectes de fusta, inclosos bols i una cadira plegable de fusta. En el cinturó hi havia una daga en una funda de fusta. Com en la majoria de les tombes daneses de l'Edat del Bronze, el cos yacer sobre una pell de vaca. Els hòmens de Muldbjerg i Trindhøj varen proporcionar informació sobre roba i joyes: abdós estaven vestits en taparrabos llarcs que se subjectaven en correges de cuiro. Encara no tenien pantalons. Abdós hòmens duyen una capa en forma de renyó sobre el muscle i un capell d'ala redona. Espases, fermalls, botons dobles i hebillas de cinturó completaven el seu equipament.

Es coneixen uns 60 ataüts d'arbre en Dinamarca i Schleswig.  Sobre els datats dendrocronológicament (28 espècimen), procedixen principalment del periodo comprés entre 1391 i 1344 a. C. Solament tres d'ells són més recents. En el tossal de Eldsberga (Suècia) es varen depositar dos ataüts d'arbre en el sostre d'una tomba de corredor, finalment coberta per un montícul.

Els ataüts d'arbres també es varen utilisar durant el periodo de les invasions bàrbares i l'época vikinga. En els actuals Països Baixos i entre els vikingos, era habitual que el cadàver quedara en el centre de la chicoteta cambra sepulcral dins de l'ataüt sense tapa. S'han trobat eixemplars en Suïssa, per eixemple, en la ciutat de Bülach, en la catedral de Berna, en la capella merovingia de Sant Esteban en el districte de Biel-Mett (VII) i en l'àrea de la comunitat de Zillis-Reischen (VIII). Un ataüt d'arbre de finals de el VIII va ser trobat en la colegiata de Mattsee. També es varen trobar ataüts d'arbre en el Tirol del Sur, prop de l'iglésia de Sankt Zeno, prop del castell de Reifenstein. Varis ataüts d'arbre del cementeri franc - alamán de Oberflacht prop de Tuttlingen (Baden-Württemberg) de el VI estan particularment ben conservats i tenen imàgens de serps o dragons gravades en les tapes. Ademés, baix la catedral de Magdeburgo en Sajonia-Anhalt (possiblement l'ubicació d'un palau real altomedieval), es varen trobar numeroses tombes, incloent ataüts d'arbre.

De França, solament es coneix una troballa en un ataüt tallat en el tronc d'un arbre en el cementeri del priorat de Sainte-Foy en Coulommiers (Sena i Marne). En els Països Baixos hi ha troballes de el VI a el X en la península de Walcheren (Zelanda). En Gran Bretanya, en Selby, Yorkshire del Nort, en Church Hill, a on una volta va estar una iglésia, es varen trobar 14 ataüts de tronc de roure. Un atre lloc en troballes similars de l'Alta Edat Mija va ser el tossal del castell d'Edimburc (Escòcia). En la ciutat de Skara (Suècia), es varen descobrir quatre ataüts d'arbre a les afores de l'iglésia catedral durant un treball d'aigüeral en 1889. En Wernigerode am Harz es varen trobar 72 ataüts d'arbre orientats oest-este. Els resultats de l'investigació sobre els sepelis d'ataüts d'arbre de Franconia de Wesel / Bislich, va tirar una cantitat de 800. 

Vore també

• Mòmies dels pantans

Bibliografia

• Ingrid Falktoft Anderson: Vejviser til Danmarks oldtid . 1994, ISBN 87-89531-10-8, págs. 96-97
• Adolf Cassau: A l'ataüt de l'arbre trobar de Beckdorf, Kr. Stade. En: Notícies de la prehistòria de Baja Sajonia. 10, 1936, págs. 41-48.
• Adolf Cassau: Tres tombes de l'Edat de Bronze en els districtes de Stade i Bremervörde. En: Notícies de la prehistòria de Baja Sajonia. 7, 1933, págs. 39-58.
• Karsten Kjer Michaelsen: Política pantanosa om Danmarks oldtid . Copenhague 2002 ISBN 87-567-6458-8, págs. 100, 103.
• K. Randsborg, K. Christensen: Tombes d'ataüt de roure de l'Edat de Bronze. Acta Archaeologica 77, 2006.
• K. Zimmermann: ataüt d'arbre i arbre mort: a un sepeli baix la catedral de Berna. Acta Bernensia, 1992.