Art rupestre de Val Camonica

Com a art rupestre de Val Camonica es coneix a les incisions rupestres de la vall italiano de Val Camonica, que es troba en la província de Brescia. Són un conjunt de més de 140.000 petroglifos (entre 200.000 i 300.000 segons nous descobriments) sobre roca arenisca de gra molt fi que constituïxen la colecció més àmplia d'art rupestre de tota Europa i el món.

Constituïxen un testimoni extraordinari de la civilisació dels habitants de la Valcamonica des del Paleolític Superior fins a el XIX. La seua importància es deu al fet de que representa el testimoni de 10 000 anys d'història, 8 000 dels quals precedixen al sorgiment de Roma, permetent reconstruir històricament un llarc camí d'acontenyiments en una societat humana preliteraria, a través dels events descrits pel seu art. El Val Camonica (el nom procedix dels seus primitius habitants, els Camunni), és una vall lombardo dels Alps centrals, al nort del llac de Iseo.

Les incisions s'estenen per un àrea molt extensa que comprén els municipis de Pisogne, Darfo Boario Terme, Breno, Cape vaig donar Posa't, Esine, Ossimo, Borno, Ceto, Cimbergo, Paspardo, Sonico, Piancogno, Cerveno, Sellero, Paisco Loveno, Malonno i Berzo Demo.

En l'any 1979 varen ser el primer lloc italià en ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

Història de les troballes

El primer estudi científic de les roques incisas és de 1909, any en el qual es va publicar en la revista mensual Touring Club Italià un artícul sobre els Massi vaig donar Cemmo, editat per Gualtiero Laeng.

Successivament es varen portar a terme les busques, de forma esporàdica, per distints estudiosos, encara que cal recordar la presència del Ahnenerbe nazi en l'any 1937.

Despuix de la Segona Guerra Mundial les incisions rupestres de Valcamonica varen revelar la seua gran importància gràcies als estudis efectuats per Emmanuel Anati, que també va fundar el Centre Camuno vaig donar Studi Preistorici en 1964.

Sobretot gràcies als seus treballs, estes obres varen ser el primer lloc italià en ser nominat com a Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, aprovant-se la seua inclusió en el llistat en 1979.

Va obtindre gran rellevància a nivell nacional gràcies també a una exposició realisada en Milà en 1982 que va supondre una important afluència de turisme a la vall, en més de 300 000 visitants.

Des de llavors, l'exploració, la catalogació i l'estudi de les roques es varen estendre progressivament gràcies als campus arqueològics que s'organisen tots els anys i que seguixen descobrint centenars de nous signes, per eixemple, 200 solament en l'any 2007.

Segons estimacions del Centre Camuno vaig donar Studi Preistorici se supon que solament queda per descobrir el 20% de les figures existents.

Els petroglifos

Sacerdot emplumado corrent, Parc de Naquane, roca 35, Cape vaig donar Posa't.

"Els astronautes", c. 1.000 a. C.

Les incisions rupestres de Valcamonica es presenten com a imàgens que l'home ha gravat en la roca. Les superfícies gravades es troben a l'aire lliure i algunes d'elles tenen una extensió superior als cinquanta metros quadrats i contenen més de mil figures. Certes roques gravades afloraven en la superfície, mentres que unes atres varen ser descobertes durant les excavacions.

Epipaleolítico (estil protocamúnico)

Les figures més antigues, de finals del Paleolític, daten de fa 10 000 anys, aproximadament, i representen animals de grans dimensions, com cérvols i alces d'evident estil subnaturalista. Són escasses en número i es troben principalment en el Parc arqueològic comunal de Luine situat en el terme municipal de Darfo Boario Terme. Estes primeres manifestacions artístiques s'assemblen a les d'atres poblacions d'Europa mostrant estils, conceptes i manifestacions similars, lo que fa pensar que tingueren vínculs i tradicions comunes. La llarga época en la que s'emmarquen les representacions d'este estil és comunament classificada com a estil protocamúnico.

Neolític (periodo Camuno I i II)

Les figures de finals del Neolític són més abundants. Coincidint en l'aparició de l'agricultura (cap a la mitat del quart mileni a. C.), es tracta de representacions esquemàtiques de camps cultivats.

Edat del Coure (periodo Camuno III A)

En l'Edat del Coure (tercer mileni a. C.) apareixen estàtues-esteles i composicions monumentals: figures humanes, punyals, escenes agrícoles, cérvols, etc. de provable funció ritual.

Edat del Bronze (periodo Camuno III B-C)

Les figures de l'Edat del Bronze antiga i mija representen generalment armes. Cap al final de l'Edat del Bronze (mediats del segon mileni a. C.) apareixen figures humanes esquemàtiques.

Edat del Ferro (periodo Camuno IV A-F)

En l'Edat del Ferro (primer mileni a. C.) hi ha una explosió de l'art rupestre: el 80% de les figures catalogades pertany a este periodo. Aumenta també el número de temes i apareixen per primera volta el moviment i les escenes de caràcter narratiu: guerrers, duels, cavallers, caçadors, púgilés, cérvols, gossos, ulls, aus aquàtiques, la rosa camuna, etc.

L'arribada dels romans, en 16 a. C., marca el final de la civilisació camuna, encara que es coneixen alguns petroglifos que daten de l'Edat Mija.

Parcs

Existixen diverses estructures científiques i turístiques que acullen i protegixen este patrimoni:

N.º	Nom	Localitat/és	Coordenades	Galeria d'imàgens
1.	Parc nacional de les incisions rupestres de Naquane	Cape vaig donar Posa't	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>	Archiu:Cervidi - Naquane R 1 - Cape vaig donar Posa't.jpg Archiu:Scena de el fabbro - Naquane R 35 - Cape vaig donar Posa't.jpg
2.	Parc arqueològic nacional de Massi vaig donar Cemmo	Cape vaig donar Posa't	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
3.	Parc arqueològic comunal de Seradina-Bedolina	Cape vaig donar Posa't	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>	Archiu:Scena vaig donar aratura - Seradina R 12 - Cape vaig donar Posa't (Foto Luca Giarelli).jpg Archiu:Composizione geometrica chiamata mappa vaig donar Bedolina - Bedolina R 1 - Cape vaig donar Posa't (Foto Luca Giarelli).jpg
4.	Parc arqueològic de Asinino-Anvòia	Ossimo	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>	Archiu:Area vaig donar Anvòia - Parco archeologico vaig donar Asinino-Anvòia - Ossimo (Foto Luca Giarelli).jpg
5.	Parc arqueològic comunal de Luine	Darfo Boario Terme	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
6.	Parc arqueològic i mineral comunal de Sellero	Sellero	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>	Archiu:Viandant R2-3 - Carpene - Sellero (Foto Luca Giarelli).jpg
7.	Parc arqueològic comunal de Sonico	Sonico	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>	Archiu:Roccia al Coren de li fate - Sonico (Foto Luca Giarelli).jpg
8.	Reserva natural de les incisions rupestres de Ceto, Cimbergo i Paspardo	Ceto (Nadro) Cimbergo Paspardo	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>	Archiu:Incisione vaig donar uccello rapace - Foppe R 5 - Nadro (Foto Luca Giarelli).jpg

Vore també

• Petroglifos
• Art rupestre
• Llocs d'art rupestre prehistòric de la vall del Coa
• Gravats rupestres de Tanum

Referències

Atres llectures

• (2005) Ritual and domestic life in prehistoric Europe, primera edició (en anglés), Milton Park, Abingdon: Routledge. ISBN 0-415-34550-2. «La versió web es troba llimitada en la seua visualisació.»

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Art rupestre de Val Camonica.
• Descripció de les époques. Consultat el 8 d'agost de 2010.
• Centre Camuno Studi Preistorici (en italià).
• L'art rupestre della Valcamonica, introduzione i immagini - Li Orme dell'Uomo (en italià).
• Dipartimento Valcamonica i Lombardia del Centre Camuno vaig donar Studi Preistorici (en italià).
• EuroPreArt, base de senyes europea de l'Art Prehistòric, 50 schede sulla Valcamonica (en italià).

• Itinera, accés a la descripció dels llocs en gravats rupestres (en anglés o italià).
• I Parchi Nazionali delle incisioni rupestri della Valcamonica (en italià).
• Art rupestre de Val Camónica (1979), UNESCO (solament el resum de la declaració).
• Art rupestre de Val Camónica (1979), (en anglés) UNESCO.