Gravats rupestres de Tanum
Els gravats rupestres de Tanum es troben en la costa occidental de Suècia, aproximadament a la mateixa distància d'Oslo i de Gotemburgo, uns 150 quilómetros al nort de Gotemburgo, en la província històrica de Bohuslän, municipi de Tanum, la principal localitat del qual és Tanumshede. Estan entre els més famosos gravats rupestres de Suècia. El lloc està inscrit en la llesta del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco des de 1994.[1]
Els gravats rupestres de l'Europa del nort
[editar | editar còdic]
En Escandinavia del nort, àmplies regions de Noruega i centre de Suècia, numerosos gravats representant caçadors i animals poden estar vinculats al temps megalític. Més al sur, els gravats, realisats sobre lloses rocoses, es referixen més be a la vida dels agricultors i daten de l'Edat del Bronze. En Alemània (Schleswig-Holstein i Baja Sajonia) estan presents les cúpulas, imàgens de mans o peus, imàgens del sol i de figures humanes. En Dinamarca es varen trobar centenars de gravats, sobretot de cúpules. En Noruega els gravats més importants es troben en Østfold, Rogaland i Trøndelag (prop de Trondheim). Els gravats són molt més numerosos en Suècia, en particular, en Bohuslän, Östergötland i Uppland. En Bohuslän al voltant de 1200 roques planes tenen figures.
La regió de Tanum
[editar | editar còdic]La regió és especialment rica en vestigis prehistòrics, dólmenes i coves funeràries de l'época megalítica, gravats rupestres i túmulos de l'Edat del Bronze, camps de sepultures, menhirés, Domar-ringar ( “círculs dels juges” ) i grans pedres dispostes en forma d'navío que daten de l'Edat del Ferro. Les fresca varen ser gravades per martilleo en l'ajuda de pedres dures, sobre lloses de granit al principi de l'Edat del Bronze, entre 1800 i 500 a. C. Alguns gravats de Vitlycke, com els de els hòmens que duen escuts quadrangulars, no podrien ser, no obstant, anteriors al 300 a. C. Els motius representats són significatius de les creències dels hòmens en esta regió del sur de Suècia. Els temes agrícoles i de caça són numerosos, aixina com els barcos. Els gravats s'agrupen generalment en menuts quadros separats, pero existix també escenes més àmplies. Es varen trobar més de 10 000 gravats en la regió de Bohuslän. La majoria dels gravats han segut destacats en pintura roja para més legibilidad, pero no se sap si estaven coloreados en orige.
Els llocs
[editar | editar còdic]- Vitlycke, a dos quilómetros aproximadament al sur de Tanum, presenta sèt grups de fresca. El més gran, sobre una llosa inclinada de 30 en 35 graus con relación a l'horisontal, té una altura de 7 metros i un esgambi de 22 metros. Estan representades més de 400 imàgens i símbols, de les que al voltant de 250 són figuració i 165 cúpules. Reunix, en particular, numerosos barcos i una famosa parella: la dels jóvens casats (Imàgens n.° 1 i 2) i molt prop un home que esgrimix una astral.
Atres sis conjunts, clarament menys importants i més deteriorats, es troben més al sur, en una distància total d'al voltant de 500 metros. El segon presenta un barco d'una forma relativament rara en el pont curve, el quarto, vàries aus ( ¿grullas? ) de llarc coll caçades per un home que alça un astral.
Dos túmulos funeraris (Image n.° 3) fets en grans pedres es troben en les zones elevades. S'ha establit un museu consagrat als gravats en este lloc, i també una granja de l'época, reconstituida.
- Finntorp, a un quilómetro aproximadament al nort de Vitlycke, és més difícil de trobar.
- Aspeberget, a un quilómetro aproximadament al sur de Vitlycke: entre les numeroses escenes, destaca la de raberes en els seus pastors, un arquero, un labriego, un carro (Image n.° 4).
- Litsleby, a un quilómetro aproximadament al suroest de Aspeberget presenta cúpules i chafades de peus, figuració humanes i animals, en particular el gravat de més de dos metros d'un home que du una espasa i una javalina, el major identificat d'esta época (Image n.° 5). El lloc de Tegneby es troba a 100 metros (home sobre cavalls).
- Fossum, a tres quilómetros aproximadament al noreste de Tanum. El lloc conta en entorn a 200 gravats, datant de 700-600 av. JC (numerosos barcos i figuració humanes que duen espases i astrals).
Història
[editar | editar còdic]En 1627 Peder Alfaön, professor de l'Universitat de Kristiana (Oslo), va realisar les primeres còpies dels gravats despuix d'un viage a la regió del Bohuslän. En 1848 Axel Emanuel Holmberg va publicar Skandinaviens Hällristningar ( Gravats rupestres de Escandinavia ), en el que presenta una part de les figuració gravades de Vitlycke. En 1881 - 1891 i 1891 - 1908 el dibuixant danés Lauritz Baltzer realisa en dos volums Hällristningar fran Bohuslän (Gravats rupestres del Bohuslä), que conté reproduccions de 248 figuració.
Interpretació
[editar | editar còdic]Les interpretacions contemporànees estan d'acort en reconéixer una dimensió religiosa a estos gravats, en relació en les creències i els cults de poblacions que practicaven l'agricultura.
Cúpules
[editar | editar còdic]Trobem estos buits circulares en forma de corts, d'un diàmetro de dos a cinc centímetros i d'una profunditat d'un centímetro, sobre la majoria de les roques. En el lloc de Vitlicke en conten entorn a 165. Una llínea vertical de sèt metros, sobre la part dreta de la llosa principal, reunix 68 cúpules (Image n.° 6).
Estes cúpules es varen interpretar com a figuració del sol, la lluna, dels astres o de gotes de pluja. Evocant els forats cavats en les azadas en els camps per a sembrar els cereals, li les va considerar també com a símbols de la fecundació de la terra per deu del cel. Atres interpretacions diuen que estes cúpules es varen gravar per a lliberar la força o “mana” de la roca, la pols de pedra obtingut per la perforació era mesclat despuix en les llavors o en el forraje per a transferir la seua fertilitat al sol cultivat i al ganado.
Traçat dels peus
[editar | editar còdic]A voltes es va dibuixar solament el contorn del peu, un traç travesser complementari poguera evocar la correja que fixava una sabata o una sandalia, o be es va gravar en la seua totalitat el peu, provablement nuet i en els dits.
Estes chafades poden interpretar-se com les de la divinitat i com a senyals de la seua protecció. Poden també posar-se en relació en cults funeraris, una llegenda islandesa indica que es tenia la costum de proveir al difunt de sabates per a protegir-ho de les pedres tallants i de les espines durant el seu viage cap al país dels morts.
Sols
[editar | editar còdic]Les imàgens de sol estan associades a cúpules i figuració d'hòmens i de barcos. Es componen, a sovint, d'un círcul i una creu. Es troben en Vitlycke una dotzena de sols. Prop de la llarga llínea de cúpules una image d'un home d'un tamany major que lo habitual presenta círculs concèntrics en la zona de l'estòmec, el cos d'atres dos hòmens està format per creus solars. Un atre home, encara, du en la mà un disc, un sol o un tambor (Image n.° 7).
Un motiu particular està compost d'un chicotet disc rodejat de quatre figuració ramificadas. Pot tractar-se del sol i els seus rajos o de la terra i les seues plantes. Per a alguns el motiu dona prova d'un cult solar, per a atres tal cult, que no va tindre lloc més que en un periodo de l'Edat del Bronze, té poca importància en la comprensió dels gravats rupestres.
Navío
[editar | editar còdic]Barcos i pots són, junt en les cúpules, els motius més freqüents. Vitlycke presenta al voltant de 90 barcos de tamany variable, de 15 centímetros a 3,6 metros. Els hòmens de la tripulació es representen generalment per mig de menuts traços verticals, i els caps s'indiquen, a voltes, en forma de cúpules. No és visible cap rem.
Estan representats varis tipos de barcos utilisats durant l'Edat del Bronze. Els pots es varen construir potser en troncs d'arbres foradats. Els barcos més grans devien fer-se de pells el montage de les quals s'estilisa en traços verticals o creus (Image n.° 8).
Es va pensar que estes figuració tenien un caràcter màgic i estaven destinades a garantisar la riquea als comerciants de l'Edat del Bronze. L'explicació no és segurament suficient quan s'observen les escenes en les que es dibuixa als hòmens en les mans elevades i oferint astrals (Image n.° 8). No es tractaria de barcos amprats per a un us normal sino per a un cult. En el sext conjunt Vitlycke es veu un atre barco en un home de peu a bordo, duent un objecte de forma curvada sobre el seu cap i a atres sis agenollats, o llocs en cuclillas, en les mans elevades i duent també objectes.
Figuració humanes
[editar | editar còdic]En Vitlycke es conten més de 50. Una en els braços en horisontal de 4,5 metros de llongitut, podria ser l'image d'un sacerdot. Estan representats numerosos hòmens en les mans elevades (Image n.° 9), senyal de la dimensió religiosa dels gravats. A sovint van armats en espases, javalines, arcs o astrals (Imàgens n.° 11 i 12). Varis estan representats en un llarc falo. Alguns presenten forts mentons o adornen els seus caps en banyes o atres atributs. Solament són identificables clarament dos figuració femenines per la presència de trenes o de cabellams més poblats. Una d'estes figures, en els genolls curvats, està considerada com un dels més bells gravats de l'Edat del Bronze (dreta de l'image n.° 10). La seua posició recorda a la d'alguns personages (orantes) dibuixats a bordo dels barcos.
Un dels gravats més notables de Vitlycke és el cridat dels “jóvens casats” (Imàgens n.° 1 i 13), representant a un home i a una dòna (cabell llarc) que s'abracen. A la seua esquerra un home, dos voltes més gran, està tornat cap a ells i alça un astral. Segurament és una divinitat. Una hipòtesis interpreta l'escena com una boda ritual i fecundació simbòlica de la deesa-mare.
Semblaria que la mort i els funerals del deu de la fertilitat, moment important de l'any agrícola, estan mencionades en una escena de “planyença” (Image n.° 10) a on la dòna agenollada examina a un home que du una espasa i els peus de la qual toquen un barco. Esta figuració correspondria a les cerimònies practicades en autumne, en l'eixida en barco de deu de la fertilitat, el regrés de la qual s'acull en triumfo en la primavera. Este regrés està representat provablement en l'escena a on sèt menuts “orantes” (Image n.° 9) estan colocats davant d'una silueta, molt major, del deu o del representant del seu cult.
la part alta de la gran llosa de Vitlycke, a una part i a una atra de la llínea de cúpules, presenta una escena de lluita (Image n.° 2') segurament més ritual que real, entre els representants de l'estiu i de l'hivern, com va existir en les festes populars.
Figuració animals
[editar | editar còdic]Una dotzena d'animals es varen gravar en Vitlycke, dels que és difícil precisar les espècies. En la part superior de la llosa, a la vora de la llínea de cúpules, es poden identificar dos menuts cérvols. La majoria dels animals, freqüentment gossos i cavalls, són cuadrúpedos que les seues quatre pates estan representades inclús els que es varen realisar de perfil. Hi ha un animal en banyes, que pot ser una vaca o un bou. És possible que es tracte de víctimes de sacrificis. També està representada una ballena.
Les figuració animals i humanes apareixen a sovint associades, aixina es veu en la composició en la que en la part de dalt d'un círcul, es troben reunides les siluetes d'un bou i d'un home (Image n.° 14). A la dreta d'este gravat un atre home sembla subjectar a un animal de la brida. Trobem encara un home a cavall, estilisat en un traç vertical com els passagers dels barcos.
En un atre gravat, en lo alt i a l'esquerra de la llínea de cúpules, un cavall està nugat a un carro conduït per un deu o el seu representant en un cult, du banyes i sembla vestit en una pell d'animal, en una serp colocada davant de la seua falo. Este carro de cult, imitant al tro, devia implorar la pluja fertilisant. Avall a la dreta de la llosa de Vitlycke, un home en els braços elevats (orante) fa front a una serp, lo que pot confirmar l'associació del falo i la serp en el cult de la fertilitat.
Gents de Vitlycke
[editar | editar còdic]En esta regió el nivell de la mar era fa 3000 anys de 25 metros més elevat que hui dia. El clima era comparable al clima actual del sur de França.
El paisage es componia de boscs de roures, d'oms, de fresnos i tiles.
La vivenda era comunitària, les distintes generacions de les famílies es reunien en grans cases (mai representades) de 30-40 metros de llongitut i 6-8 metros d'esgambi.
Les poblacions vivien principalment de l'agricultura, de la ganaderia (bou, ovella, cabra, porc), de la peixca (rets), també de la caça (arcs i trampes) i de la recollida de bayas i frutes. Es va domesticar al gos i al cavall.
La majoria dels instruments eren de fusta, os i pedra. El bronze (coure i estany) s'importava i s'utilisava essencialment per a les armes i les joyes. Els objectes en bronze a sovint s'han trobat en els llocs de sacrifici i en les tombes.
Se sacrificaven algunes armes i joyes, cereals i ganado, carros i llaurats en els llac i en els cursos d'aigua. Es realisaven provablement també sacrificis pel fòc i, al principi de l'edat de Ferro, sacrificis humans.
Sembla que els deus dels talladores de roques tenien cada u el seu àmbit, en un deu del sol, un deu de la mar, un deu de la fecunditat. Durant l'Edat del Bronze, els hàbits funeraris varen canviar, els grans túmulos situats en els cims de les montanyes ya no es destinaven més que a una única persona, senyal d'una concentració del poder en individus o famílies.
La creació dels gravats sembla estendre's fins a l'Edat del Ferro. El final d'esta producció va deure dependre d'un canvi de creències i de l'introducció de nous deus entre les poblacions.
Prop de Tanum
[editar | editar còdic]- 188 m Este: Vitlycke Museu
- 445 m Sur: Aspeberget, gravats
- 1,5 km Suroest: Litsleby, gravats
- 3,7 km Noreste: Fossum, gravats
- 8,4 km Sur: Åbrott, círcul de pedres
- 17,3 km Sur: Torsbo, gravats
- 17,5 km Surest: Stenehed, alineamientos
- 18,6 km Sur: Nasseröd, dolmen
- 20,3 km Sur: Kallsängen, gravats
- 20,8 km Sur: Vrångstad, dolmen
- 28,8 km Nort: Massleberg, gravats
- 29,3 km Sur: Åby, gravats
- 31,0 km Nort: Blomsholm, círcul de pedres
- 34,7 km Sur: Backa, 1 km al nort de Brastad, Communa de Lysekil, gravats
- 40,2 km Nort: Torp, entre Strömstad i la frontera noruega, gravats
- 41,2 km Surest: Håvesten, círcul de pedres
- 54,6 km Sur: Brattås, dolmen
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Archiu:Nuvola apps ksig horizonta.png: font utilisada per a la redacció d'este artícul
Vitlycke, gravures rupestres, Svanverg éditeur, Vitlycke, 1970, n.p. Archiu:Nuvola apps ksig horizonta.png
- [enllaç trencat]
Vore també
[editar | editar còdic]Gravats rupestres en el món
[editar | editar còdic]- Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica en Almeria
- Parc Arqueològic de Champaner-Pavagadh
- Llocs d'art rupestre de Kondoa
- Jaciments prehistòrics i coves decorades de la vall del Vézère
- Cova de Altamira i art rupestre paleolític del nort d'Espanya
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Roc Carvings in Tanum». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de març de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gravats rupestres de Tanum.- Scandinavian Society for Prehistoric Art [1] archivat en Wayback Machine., una societat el treball de la qual és documentar els gravats i gestionar el Museu de gravats rupestres de Tanum (en anglés)
- Gran cantitat de fotos (comentaris en rus)
- Descripció UNESCO
- (en francés) L'art rupestre de Bohuslän Archiu:Nuvola apps ksig horizonta.png
- Lloc consagrat als gravats de l'edat del bronze en Escandinavia, numeroses imàgens Archiu:Nuvola apps ksig horizonta.png
- Museu de Vitlycke
- Luukkonen, Ismo: Scandinavian Pock Art
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grabados rupestres de Tanum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.