Anar al contingut

Art oriental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'art oriental o art asiàtic inclou un gran palmito d'influències de vàries cultures i religions, entre els que cal destacar l'Art de China,[1] l'Art de l'Índia, l'Art coreà, l'Art de Japó, l'Art d'Àsia Central o l'Art d'Oriente Pròxim, cada u dels quals té significatives referències de l'Art Occidental i viceversa. Excloent l'art prehistòric, l'Art de Mesopotamia és el més antic de l'art asiàtic.[2][3]

Art budiste

Garbhadhatu (sánscrito) o Taizo-kai (jp.) - mana-la.
Artícul principal → Art budiste.


L'art budiste va sorgir en el subcontinent indi en els sigles següents a la vida de Buda Gautama (sigles VI i V a. C.) i es va ser difonent en els viages que realisaven els fidels budistes a atres països. Va desaparéixer al voltant del X en la vigorosa expansió del Islam i l'hinduisme.

La més típica representació del budisme és el mandala, un símbol espiritual usat en rituals del macrocosmos i el microcosmos, i per a la meditació.

Tallada del XV-XVI en un manuscrit

Art tibetà

Artícul principal → Art tibetà.


L'art tibetà es referix a l'art del Tibet. Des de fa mils d'anys, els artistes tibetans han eixercitat un paper clau en la vida cultural del Tibet. Des dels dissenys de mobles pintats als murals elaborats en els edificis religiosos, els seus esforços han permeado pràcticament totes les facetes de la vida en la replanell tibetà. La gran majoria de les obres d'art que es conserven varen ser creades abans de la mitat del XX estan dedicats a la representació de temes religiosos, en la seua major part és la pintura sobre teles o murals. Varen ser encarregats per institucions religioses o per les persones piadoses per al seu us en la pràctica del budisme tibetà i varen ser fabricats en grans tallers dels artistes no acreditats. L'art del Tibet pot ser estudiada en térmens d'influències que han contribuït a lo llarc dels sigles, des d'una atra China, Nepal, Índia, i els estils sagrats.

Mural de Dunhuang, Dinastia Tang

Referències

  1. ↑ Chang, Miguel (1994). Introducció a l'art chinenc, 1a. ed edició, Colege Oficial de decoradores/Dissenyadors d'Interior. OCLC 431192619. ISBN 84-600-9074-4.
  2. ↑ The Meeting of Eastern and Western Art.
  3. ↑ Colecció d'Art d'Orient Pròxim en el MET de Nova York metmuseum. org. Consultat el 30 de maig de 2018