Arc Miner del Orinoco
 |
Est artícul o secció sobre Amèrica necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per Amèrica. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. |
El Arc Miner del Orinoco (AMO), nomenat pel govern de Nicolás Madur el 24 de febrer de 2016 com a «Zona de Desenroll Estratègic Nacional Arc Miner del Orinoco», és un àrea d'explotació irregular i treballs precaris de recursos minerals i persones en Veneçola des de 2017, gestionat per les Forces Armades de Veneçola, el declarat Patrimoni de la Humanitat Parc nacional Canaima i, en menor proporció, el norest del estat Amazones.[1][2][3][4][5] Veneçola conta en la major reserva de diamant, níquel i tori del planeta terra[6][7]Plantilla:Font qüestionable i en unes de les majors reserves d'or, també atres minerals tals com coure, coltán, ferro, bauxita, urani etc.
L'Arc Miner del Orinoco comprén un àrea de 111 843,70 km², és dir 12,2 % del territori veneçolà; duplicant a la faixa petrolífera del Orinoco.[5] D'acort en l'exministre del govern de Nicolas Madur, Roberto Mirabal, l'Arc Miner del Orinoco té un potencial d'uns 2 trillons de dólars.[8][9]
l'Acadèmia de Ciències Físiques, Matemàtiques i Naturals, la Societat Veneçolana d'Ecologia, l'Associació d'Arqueòlogues i Arqueòlecs de Veneçola (AAAV), l'Assamblea Nacional de Veneçola i la ONG Programa Veneçolà d'Educació Acció en Drets Humans (PROVEA) han expressat públicament la seua preocupació davant l'incompliment d'estudis d'impacte ambiental i sociocultural, la violació de drets a la consulta prèvia en les comunitats indígenes, el patrimoni cultural i natural i la sobirania nacional.
En 2020, l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va denunciar que els treballadors en l'Arc Miner del Orinoco estan somesos a greus abusos i violència que han causat a lo manco 149 morts des de 2016.[10] L'Arc Miner ha segut denunciat com una activitat d'extracció illegal que no té regulació ambiental ni social.
Història
[editar | editar còdic]En agost de 1991 la zona de la Delta del Orinoco per mig de Decret N° 1.635 el 5 de juny de 1991, Gasseta Oficial N° 34.767 de l'1 d'agost de 1991, va ser declarat com a zona de reserva de la biosfera com una zona d'ecosistemes tropicals deltaicos a on es conjuguen invalorables recursos biològics. En el 2009 la UNESCO l'inclou dins de la Ret Mundial de Reserves de Biosfera en Amèrica Llatina i el Carib baix el Programa de Reserva Home i Biosfera.[11]
El 24 de febrer de 2016, a través del decret 2.248 de la Gasseta Oficial 40.855, es decreta el nomenament de Zona de Desenroll Estratègic Nacional Arc Miner del Orinoco.[5] Igualment el decret va incloure certificar i quantificar les reserves mineres d'esta zona. En busca de sectorizar la regió per a iniciar l'explotació industrial dels recursos minerals de la zona per la crítica situació petrolera per la que passava Veneçola.
El 5 d'agost de 2016 el ministre per a la Defensa, Vladimir Padrí López, va anunciar que "s'activarà unitat especial per a l'Arc Miner del Orinoco".[12] El 7 de setembre de 2016, el ministre per al Desenroll Miner Ecològic, Roberto Mirabal, va informar que va escomençar l'etapa d'exploració de l'Arc Miner del Orinoco i va senyalar que "tota transnacional en l'Arc Miner deu complir les lleis de l'Estat".[13] Entre els objectius de l'Arc Miner del Orinoco estan la diversificació de l'economia.
A lo llarc de la seua història l'Arc Miner del Orinoco, ha presentat una série d'incidències.[14] El 27 de novembre de 2018 la Comissió Intergovernamental d'Alt Nivell (CIAN, Poder Eixecutiu de Veneçola) va anunciar nous proyectes i convenis miners en la participació conjunta de Rússia en el primer trimestre de 2019.
Característiques
[editar | editar còdic]L'Arc Miner del Orinoco (AMO) està ubicat al sur del riu Orinoco, en la partix nort de l'estat Bolívar. Posseïx una superfície total de 111 843,70 km². D'eixa superfície solament en un 5 % es portarà a terme l'exploració. Una volta finalisada l'etapa d'exploració, s'estima que l'explotació de minerals es realise solament en 1,5 % de l'Arc Miner.cita requerida Consta de quatre grans àrees:[13]
- Àrea 1: és l'àrea més occidental fins al riu Cuchivero, a on predominen bauxita, coltán, terres rares i diamants.
- Àrea 2: entre el riu Cuchivero i ric Rogle, en predominancia de ferro, minerals no metàlics i or aluvial.[3]
- Àrea 3: entre el riu Llaure i el llímit este de l'Arc Miner, predominen or, ferro i bauxita.
- Àrea 4: extensió de l'Arc Miner en la zona de Imataca, a on predominen or, coure, caolín i dolomita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://sosorinoco.org/és/els qui-som/
- ↑ «Gasseta Oficial N° 40.855 , Decrete N° 2.248, per mig del qual es crea la Zona de Desenroll Estratègic Nacional "Arc Miner del Orinoco".» (pdf). TSJ. Consultat el 08-03-2024. «Decrete N° 2.248»
- ↑ 3,0 3,1 «Apleguen 234 quilograms d'or de l'Arc Miner a el BCV» (en és) (html). Notitarde. Archivat des d'el original, el 12 de juliol de 2018. Consultat el 15 de juliol de 2018. «El proyecte nacional Arc Miner del Orinoco va enviar a el BCV un nou carregament en 234 quilograms d'or. Per tant, l'or es va dividir en 40 barres; en la cuales es varen superar 9 tonellades d'or entregades en 2018. Aixina mateix, es varen superar les 17 tonellades i mija d'or entregat en conjunt per la menuda, mijana i la gran mineria en l'estat Bolívar.»
- ↑ «L'Arc Miner del Orinoco: ambient, rentismo i violència al sur de Veneçola; per Carlos Egaña». Prodavinci. Consultat el 8 de juliol de 2017.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «[1]». Consultat el 3 de juliol de 2017 (en espanyol).
- ↑ «Diamant i níquel Veneçola reserves». http://www.minec.gob.ve/venezuela-conte-en-12-billons-de-euros-en-reserves-minerals/.
- ↑ «Tori Veneçola».
- ↑ «Taxen en $2 trillons potencial de l'Arc» (en és) (html). Diari L'Universal. Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2017. Consultat el 15 de juliol de 2018. «En eixe escenari, va assegurar que l'or revist un “valor comercial” en el món de $200.000 millons, $180.000 millons el ferro, i 9.000 millons de dólars la bauxita. D'acort en les proyeccions que es manegen en el marc del Motor Miner, el AMO posseïx al voltant de 200 millons de tonellades de bauxita i unes 44 mil tonellades entre or i diamants.»
- ↑ «Taxen en $2 trillons potencial de l'Arc» (en és) (html). Diari L'Universal. Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2017. Consultat el 15 de juliol de 2018. «Va apuntar que 60% dels guanys que s'obtinguen en l'eixecució d'este Pla de Desenroll Miner Ecològic, serà invertit en els proyectes de desenroll social que estan en eixecució.»
- ↑ «[2]». Consultat el 15 de juliol de 2020.
- ↑ Daniel F Novoa. «Conservació i us sustentable de la diversitat biològica en la Reserva de la Biosfera i Chapulls de la Delta del Orinoco, Veneçola. Situació actual i perspectives futures». Unesco.
- ↑ «[3]». Consultat el 3 de juliol de 2017.
- ↑ 13,0 13,1 «[4]». Consultat el 3 de juliol de 2017 (en és-ES).
- ↑ Diccionario de la lengua española
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arco Minero del Orinoco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.