Faixa petrolífera del Orinoco
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
La faixa petrolífera del Orinoco (FPO) és una extensa zona geogràfica ubicada al nort del riu Orinoco i la seua desembocadura, en Veneçola, rica en petròleu pesat i extrapesado. Va ser descoberta en 1936. El seu nom es deu a la rodalia del riu, puix la formació geològica dels jaciments no està relacionada en el mateix.
S'estén sobre un àrea d'uns 650 km d'est a oest i uns 70 km de nort a sur, per a una superfície total de 55.314 km² i un àrea d'explotació actual d'11.593 km². Estos territoris comprenen part dels estats veneçolans de Guárico, Anzoátegui, Monagas i Delta Amacuro, des del suroest de la ciutat de Calabós, en Guárico, fins a la desembocadura del riu Orinoco en el oceà Atlàntic. Forma part de la conca sedimentaria oriental de Veneçola i per les magnituts dels jaciments de petròleu i gas, constituïx una conca per sí mateixa.
És considerada l'acumulació més gran de petròleu que existix en el món.[1]En 2009, el Servici Geològic de EE. UU. va aumentar les reserves estimades a 513 mil millons de barrils (8,16 × 1010 m3) de petròleu que és "tècnicament recuperable (producible utilisant la tecnologia i les pràctiques industrials actualment disponibles)". No es va fer cap estimació de quant petròleu és econòmicament recuperable. Les reserves de petròleu original en el lloc de la Faixa, PDVSA alcancen fins ara 1,200 a 1,360 billons de barrils de petròleu. World energy diu que la faixa petrolífera del orinoco és la major acumulació de petròleu del món en 1,200 billons de barrils de petròleu.[2] Ademés d'atres llocs en petròleu en Veneçola com el llac de Maracaibo ect, també trobat en 2015 per la ExxonMobil encara més petròleu i gas en aigües veneçolanes en l'atlàntic en l'estat Guayana Esequiba.
Història
[editar | editar còdic]El 7 de giner de l'any 1936; la companyia nortamericana Standard Oil of New Jersey, en la perforació del pou "La Canoa-1" ubicat en el estat Anzoátegui, va donar inici a l'explotació de la Faixa Petrolífera del Orinoco (FPO). Aquell pou, situat en les rodalies de la comunitat La Canoa, va estar actiu aproximadament 44 dies, produint aproximadament mil barrils nets de cru al dia. Pero per a eixe llavors, les activitats d'explotació varen ser abandonades per la companyia transnacional, per la dificultat per a extraure el hidrocarbur extrapesado. En 1938 es perfora el primer pou descobridor d'hidrocarburs en el nom de “Zuata 1”
En la década dels 70 es varen realisar diversos estudis exploratoris de la FPO en una superfície geogràfica de més de 55 mil quilómetros quadrats, distribuïts al sur dels estats Delta Amacuro, Monagas, Anzoátegui i Guárico. Manté una producció de 838 mil barrils diaris i reserves provades estimades en 153 mil millons de barrils. En 1971 el Ministeri de Mines i Hidrocarburs li dona el nom Faixa Petrolífera del Orinoco (FPDO). Per a 1979: la FPO és dividida en 4 blocs: Cerro Negre, Hamaca, Zuata i Machet.
En 1993 l'empresa nortamericana Conoco participava en 50,1% i PDVSA Petròleu i Gas en 49,9%. Petrozuata C.A. sent l'empresa pionera per a l'exploració i explotació de cru extra pesat, començant operacions comercials el 12 d'abril de 2001 la seua funció era produir el cru extra pesat en la Regió de Zuata[3]
En l'any 1997 va ser firmat l'acort d'Associació Estratègica Cerro Negre. Despuix de la fusió de les empreses Exxon i Mobil en l'any 2000, la companyia ha continuat les seues operacions en el país com ExxonMobil de Veneçola. L'activitat més important en Veneçola és l'Associació Estratègica Cerro Negre, (42% PDVSA, 42% ExxonMobil i 16% British Petroleum (BP))
El 26 de febrer de 2007, el Govern de Veneçola va dictar el Decret N.º 5.200,[4] en ranc, valor i força de Llei de Migració a Empreses Mixtes de: Els Convenis d'Associació de la Faixa Petrolífera del Orinoco Els Convenis d'Exploració a Risc i Guanys Compartits En la qual cosa s'elimina les associacions estratègiques FAO (Faixa Petrolífera del Orinoco) i es formen les empreses mixtes (PDVSA – Empreses Privades o Estatals).
En el 2015 el Govern va activar el pla de desenroll integral per a la Faixa Petrolífera del Orinoco, i en 2016 el president Madur va decretar la Faixa Petrolífera del Orinoco Hugo Chávez com a Zona de Desenroll Estratègic.
Actualment la Faixa conta en 61 camps operatius i 2 606 pous actius, i és considerada el major reservorio de petròleu pesat i extrapesado del món.
Zones o camps
[editar | editar còdic]La Faixa Petrolífera del Orinoco (FPO) està conformada per quatre camps i estos a la seua volta segmentats en 29 blocs d'aproximadament 500 km²
- Camp Ayacucho en reserves estimades en 87.000 millons de barrils. Ubicada al Sur de l'estat Anzoátegui en 7 blocs
- Camp Carabobo en reserves estimades en 227.000 millons de barrils. Ubicada en la zona Centre Sur de l'Estat Monagas i Sur Este de l'estat Anzoátegui en 4 blocs
- Camp Boyacá en reserves estimades en 489.000 millons de barrils. Ubicada al Centre Sur de l'estat Guárico en 8 blocs
- Camp Junín en reserves estimades en 557.000 millons de barrils. Ubicada al Sur Este de l'estat Guárico i al Sur Oest de el E. Anzoátegui en 10 blocs
Per a un total d'1,36 billons de barrils, subdivididos en 29 blocs de 500 km² cada u aproximadament, tenint un potencial encara major de producció si s'explorara en la seua totalitat i confirmara totes les investigacions més recents fetes sobre esta zona de gran importància en la producció petrolífera actual i futura.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Reserves de petroleo venezuela faixa petrolifera del orinoco, world energy». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2007. Consultat el 20 de giner de 2024.
- ↑ «Coneix la Faixa Petrolífera del Orinoco». Barinas net.veu. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2020. Consultat el 8 de setembre de 2019.
- ↑ «Decrete Llei N°5.200 de migració a Empreses Mixtes dels Convenis d'Associació». Badell Grau.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Faja petrolífera del Orinoco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.