Anar al contingut

Apolo 10

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Apolo 10

La missió Apolo 10 va ser la quarta missió tripulada del programa Apolo (denominat oficialment com a AS-505), va ser llançat el dia 18 de maig de 1969 en Thomas P. Stafford —comandant—, John W. Young i Eugene A. Cernan a bordo.[1] Esta missió va ser una combinació de les dos anteriors, ya que per primera volta es va situar el mòdullunar (LM) en una òrbita pròxima a la Lluna, i es varen realisar allí les maniobres necessàries que ya s'havien efectuat en òrbita al voltant de la Terra.

  • Stafford i Cernan es varen situar en el mòdullunar Snoopy, despuix d'abandonar el de mando i servici CSM, i varen conseguir situar-se en òrbita llunar elíptica, que el seu perilunio va quedar situat a uns 14 quilómetros sobre la seua superfície.[2]

Durant la segona i últim regrés a la Lluna el mòdullunar va perdre el control, recuperat poc despuix pel seu pilot Thomas Stafford. Despuix de finalisar esta maniobra, es va abandonar el mòdullunar, que va ser llançat en òrbita al voltant del Sol, i despuix d'embarcar en el mòdul de mando Charlie Brown, es varen dirigir a la Terra.[3]

Esta missió va supondre l'ensaig final del descens a la Lluna, realisant-se ademés multitut de fotografies de les zones d'alunizaje en les 31 òrbites que va realisar a la mateixa. Amarizó el dia 26 de maig despuix de 192 hores, 3 minuts i 23 segons de vol.[4]

Aspectes destacats de la missió

Plantilla:Curiositats

  • L'Apolo 10 va ser la primera missió en dur una cambra per a televisió en color en l'interior de la nau espacial, i va fer les primeres transmissions de televisió en color en viu des del espai.[4]
  • Va ser la segona missió tripulada en orbitar la Lluna.[4]
  • El descens dels astronautes Stafford i Cernan va ser la màxima aproximació a un atre cos celest que s'havia fet mai.[4]
  • D'acort en els récorts mundials Guinness de 2002, l'Apolo 10 va establir el récort de velocitat alcançada per un vehícul tripulat a 39.897 km/h (11,08 km/s) durant la tornada de la Lluna el 26 de maig de 1969.[5]

Objectius

Este ensaig general per a un alunizaje va dur el Mòdullunar Apolo a 15,6 km de la superfície llunar, en el punt a on escomençaria el descens motorisat en l'aterrisage real. Practicar este enfocament en òrbita refinaria el coneiximent del camp gravitacionallunar[6] necessari per a calibrar el sistema de guia de descens motorisat[7] a menys d'1,9 km necessària per a un aterrisage. Les observacions basades en la Terra, les naus espacials sense tripulació i l'Apolo 8 varen permetre respectivament la calibració dins de 370,4 km, 37,0 km i 9,3 km. Llevat per este tram final, la missió va ser dissenyada per a duplicar cóm hauria segut un aterrisage, tant en l'espai com per al control en terra, posant a prova els controladors de vol de la NASA i la seua extensa ret de seguiment i control. L'etapa d'ascens es va carregar en la cantitat de combustible i oxidant que li hauria quedat si s'haguera desapegat de la superfície i alcançat l'altitut a la que es va disparar l'etapa d'ascens de l'Apolo 10; açò era solament aproximadament la mitat de la cantitat total requerida per a desapegar i trobar-se en el CSM. ElM carregat de missió pesava 13.941 kg, en comparació a 15.094 kg per a l'Apolo 11 LM que va realisar el primer aterrisage.[8] Craig Nelson va escriure en el seu llibre Rocket Men que la NASA va prendre precaucions especials per a assegurar-se de que Stafford i Cernan no intentaren realisar el primer aterrisage. Nelson va citar a Cernan dient: "Molta gent va pensar en el tipo de persones que érem: '¡No els donen a eixos chicons l'oportunitat d'aterrisar, perque podrien fer-ho!' Aixina que el mòdul d'ascens, la part en la que alcem la superfície llunar, tenia poc combustible. Els tancs de combustible no estaven plens. Llavors, si lliteralment haguérem intentat aterrisar en la Lluna, no podríem haver baixat".[9]

Comparació de pesos LM
Apolo 10
  • LM-4
 Apolo 11
  • LM-5
Etapa de descens sec[10] 4.703 4.483
Propulsor d'etapa de descens[11] 18.219 18.184
Descens total de l'etapa 22.922 22.667
Etapa d'ascens sec[10]
4.781 4.804
Propulsor d'etapa d'ascens[12] 2.631 5.238
Ascens total de l'etapa 7.412 10.042
Equip 401 569
Total 30.735 33.278

Punts destacats de la missió

LM Snoopy que conté Stafford i Cernan, tal com ho va inspeccionar Young despuix de separar-se de Charlie Brown

Archiu:Apollo 10 Earthrise.ogv Poc despuix de l'injecció trans-llunar, Young va realisar la maniobra de transposició, acoplament i extracció, separant el mòdul de mando i servici (CSM) de l'etapa S-IVB, donant el regrés i acoplant el seu nas a la part superior del mòdullunar (LM), abans de separar-se del S-IVB. Apolo 10 va ser la primera missió en dur una cambra de televisió en color dins de la nau espacial, i va realisar les primeres transmissions de TV en viu des de l'espai. Despuix d'alcançar l'òrbita llunar tres dies despuix, Young va permanéixer en el mòdul de comando (CM) Charlie Brown mentres Stafford i Cernan varen ingressar alM Snoopy i ho varen volar per separat. La tripulació delM va realisar la maniobra d'inserció de l'òrbita de descens disparant el seu motor de descens i va provar el radar d'aterrisage de la seua nau a mida que s'acostaven als 15.240 m d'altitut, a on la posterior missió de l'Apolo 11 escomençaria el descens motorisat per a aterrisar realment en la Lluna. Varen inspeccionar el futur lloc d'aterrisage de l'Apolo 11 en el Mar de la Tranquilitat, despuix varen rebujar l'etapa de descens i varen encendre el motor de l'etapa d'ascens per a retornar al Mòdul de Comando Charlie Brown. L'etapa de descens es va deixar en òrbita, pero en algun moment va poder haver-se estrelat contra la superfície llunar pel camp gravitacional no uniforme de la Lluna. La seua ubicació és desconeguda ya que no va ser rastrejat. Durant la separació de l'etapa de descens, el mòdullunar va escomençar a rodar inesperadament perque la tripulació va duplicar accidentalment els comandos en la computadora de vol que va traure elM del modo d'abort, la configuració correcta per a esta maniobra.[13] Les transmissions de la ret en viu varen atrapar a Cernan i Stafford pronunciant varis improperios abans de recuperar el control de la LM. Décades més vesprada, Cernan va dir que va observar l'horisó girant huit voltes, lo que indica huit girs 360° de la nau espacial baix la potència del motor d'ascens. Les gravacions del vol no respalen este dramàtic recort.[14] Si ben l'incident va ser minimisat per la NASA, el descontrolado gir va estar a poques revolucions de ser irrecuperable per bloqueig del cardán, lo que hauria resultat que elM s'estrelara en la superfície llunar.[13]

En acabant de que Stafford i Cernan atracaren i reingresaran en el Charlie Brown, el motor del Snoopy es va encendre per a eliminar combustible per a enviar l'etapa d'ascens en una trayectòria més allà de la Lluna i en una òrbita heliocéntrica.[6][15] Esta maniobra va ser diferent al destí de la posterior etapa d'ascens de l'Apolo 11, que es va deixar en òrbita llunar per a finalment chocar (les etapes d'ascens posteriors a l'Apolo 11 varen ser dirigides a la Lluna per a obtindre llectures dels sismómetros colocats en la superfície, llevat l'ascens de l'etapa de l'Apolo 13, que la tripulació va usar com un "pot salvavides" per a retornar en seguritat a la Terra abans de soltar-la per a cremar-la en l'atmòsfera terrestre).[15]

L'òrbita de l'etapa d'ascens del Snoopy no va ser rastrejada despuix de 1969, i es desconeix la seua ubicació actual. En 2011, un grup d'astrònoms aficionats en el Regne Unit va escomençar un proyecte per a buscar-ho. En 2019, la Royal Astronomical Society va anunciar un possible redescubrimiento del Snoopy, determinant que el chicotet asteroide que creua la Terra 2018 AV2 és provablement la càpsula en una certea d'el "98%".[16] És l'única nau espacial que alguna volta va estar tripulada i que encara està en l'espai exterior sense tripulació.[17][18]

El amerizaje es va produir en l'Oceà Pacífic el 26 de maig de 1969 a les 16:52:23 UTC, a uns 740 km a l'est de Samoa Americana. Els astronautes varen ser recuperats pel USS Princeton, i posteriorment varen volar al Aeroport Internacional Pague-Pagament en Tafuna per a una recepció de benvinguda, abans de ser traslladats en un avió de càrrega C-141 a Honolu. Despuix de l'Apolo 10, la NASA va exigir als astronautes que elegixquen noms més "dignes" per al seu comando i mòduls llunars. Açò va resultar inaplicable: els astronautes del Apolo 16 Young, Mattingly i Duke varen elegir a Casper, com en Casper the Friendly Ghost, pel seu nom de mòdul de comando. L'idea era donar-els als chiquets una forma d'identificar-se en la missió usant l'humor.[19][20]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Apollo 10» (en anglés).
  2. ↑ «Apollo 10 (AS-505)» (en anglés). Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2017. Consultat el 22 de febrer de 2016.
  3. ↑ «Mission Report: Apollo 10» (en anglés).
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Apollo 10 (AS-505)-Facts» (en anglés). Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2021. Consultat el 22 de febrer de 2016.
  5. ↑ «Apolo 10-Sumary» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2 de març de 2012. Consultat el 22 de febrer de 2016.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Apollo 10». NASA. Consultat el 26 de juny de 2013.
  7. ↑ Eyles, Don. “Tals From the Llunar Module Guidance Computer”.
  8. ↑ Orloff, Richard W.. «Launch Vehicle/Spacecraft Key Facts», Apollo by the Numbers: A Statistical Reference, Washington, D. C.: NASA. ISBN 0-16-050631-X. Consultat el 25 de juny de 2013. Statistical Table 18-12.
  9. ↑ Nelson 2009, p. 14
  10. ↑ 10,0 10,1 Orloff, Richard W.. «Launch Vehicle/Spacecraft Key Facts», Apollo by the Numbers: A Statistical Reference, Washington, D. C.: NASA. ISBN 0-16-050631-X. Consultat el 18 de juliol de 2018. Statistical Table 18-12.
  11. ↑ Orloff, Richard W.. «LM Descent Stage Propellant Status», Apollo by the Numbers: A Statistical Reference, Washington, D. C.: NASA. ISBN 0-16-050631-X. Consultat el 18 de juliol de 2018. Statistical Table 18-12.
  12. ↑ Orloff, Richard W.. «LM Ascent Stage Propellant Status», Apollo by the Numbers: A Statistical Reference, Washington, D. C.: NASA. ISBN 0-16-050631-X. Consultat el 18 de juliol de 2018. Statistical Table 18-12.
  13. ↑ 13,0 13,1 Error:No se especificó el ID de página
  14. ↑ https://history.nasa.gov/afj/ap10fj/video/staging-with-audio.mp4
  15. ↑ 15,0 15,1 «Current locations of the Apollo Command Module Capsules (and Llunar Module crash sites)». NASA. Consultat el 27 de decembre de 2014.
  16. ↑ David Dickinson. «Astronomers Might Have Found Apollo 10's "Snoopy" Module». Consultat el 14 de juny de 2019.
  17. ↑ The Search for Apollo 10's 'Snoopy', Discovery News, Discovery Communications. Recuperate le 26 de juny de 2013. Archivate ab le original le 7 d'agost de 2012.
  18. ↑ Pearlman, Robert Z.. The Search for 'Snoopy': Astronomers & Students Hunt for NASA's Lost Apollo 10 Module, SPACE. com. Recuperate le 26 de juny de 2013.
  19. ↑ Young Takes Rover for a Spin, moonandback. com, Sacrament, CA: Moonandback Mija LLC, p. Part 2 of 3. Recuperate le 11 de juliol de 2013.
  20. ↑ Sisson, John (13 de decembre de 2010). «Apollo 16 poster with Casper the Friendly Ghost (1972)». Consultat el 11 de juliol de 2013.

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Apolo_10&oldid=1578983»